PATRIMONI CIUTADÀ. Aquest gran casal, originàriament barroc del segle XVIII i reformat a fons el XIX en estil neoclàssic, dona personalitat a la plana de l’Om. 

CRÒNICA SOCIAL. El diumenge 15 de juliol de 1956 es va donar nom als carrers "1aCenturia Catalana de la FET y de las JONS Virgen de Montserrat” i “Héroes manresanos de Espinosa de los Monteros”, corresponents als actuals pau Claris i Abat Oliva, vora la carretera de Santpedor. Feia alguns anys que aquella zona estava poblada, però els dos carrers encara s’anomenaven “257” i “259”, els números que tenien al plànol municipal. 

PATRIMONI CIUTADÀ. En un extrem de les Escodines, a l'antic camí de Barcelona, trobem aquest monestir d’origen medieval al qual s’han afegit edificis als segles XVII i XX, el darrer obra d’Alexandre Soler i March en estil modernista. La restauració actual és de l’arquitecte Francesc Xavier Asarta. 

CRÒNICA SOCIAL. El 18 de juliol de 1958, Manresa commemorava el "XXII Aniversario del Glorioso Alzamiento Nacional", amb la benedicció d'un nou monument en record als caiguts, bastit a la denominada plaça de l'Argentina –actual Reforma.

PATRIMONI CIUTADÀ. La zona de Manresa on està situada aquesta fàbrica, el final del carrer del Cós quan arriba als carrers de Fonollar i Francesc Moragas, abans de la Guerra Civil era un eixample industrial, en contrast amb la funció residencial actual. Ja hi havia la primera fàbrica urbana, la dels Panyos, al costat de la línia de ferrocarril de via estreta que passava pel carrer Moragas. D’aquella època en queden edificis fabrils, sovint reutilitzats, com aquesta fàbrica noucentista de Ramon Cuitó, construïda el 1925, al mateix temps que la Fàbrica Nova.

CRÒNICA SOCIAL. Maig de 1980. Últims retocs a la talla de la Verge de l’Alba. La imatge estava a punt per tornar a presidir l’altar major de la Seu. Feia just un any, la nit del 28 de maig de 1979, que la talla gòtica originària havia estat consumida per un desafortunat incendi a l’interior de la basílica. Va cremar també l’aparell que sincronitzava les campanes, un monument de la processó de Setmana Santa, cortinatges i mobiliari divers.
 

PATRIMONI CIUTADÀ. El catàleg de patrimoni de les ciutats recull els edificis que han resistit el pas del temps des del punt de vista estètic. Per això, ens vam fixar com a límit temporal els anys setanta, quan destacava a Manresa l’arquitecte Josep Maria Esquius amb edificis com aquest, que resol la cantonada entre la plaça Catalunya i el carrer Saclosa, en estil brutalista construït el 1968.

CRÒNICA SOCIAL. El 30 de juny de 1973, el carrilet va fer el seu últim viatge de passatgers. Era també la darrera vegada que feia el recorregut entre Sallent i cal Rosal, que a partir d’aquella data seria suprimit. 

PATRIMONI CIUTADÀ. El carrer de Sant Miquel és un dels més deteriorats de la ciutat, com recollia un reportatge d’El Pou de la gallina de fa uns mesos, però havia format part del centre econòmic i social, amb edificis senyorials com aquest del passatge que forma el carrer de sant Miquel, just davant del de la Sabateria. És una casa d'estil eclèctic perquè es va construir el 1871 en estil historicista i s'hi va fer una reforma modernista a càrrec d'Ignasi Oms i Ponsa, al principi del segle XX.

CRÒNICA SOCIAL. La tardor de 1958, la construcció del grup d’habitatges Sant Ignasi de Loiola estava a punt de finalitzar. La primera pedra s’havia posat el maig de 1956, coincidint amb la commemoració del quart centenari de la mort de Sant Ignasi.