PATRIMONI CIUTADÀ. El final del carrer de l’Hospital i la plaça Cots són una zona d'eixample residencial urbanitzada durant la segona meitat del segle XIX, després de la superació de les muralles i de desplaçar algunes instal·lacions industrials i parcel·les agrícoles del regadiu de la Séquia. 

CRÒNICA SOCIAL. Març de 1978. Era la primera vegada que la icona de la màscara amb la boca barrada s’exhibia a Manresa, però no seria l’última. 

FILA CULTURAL. Els actes organitzats amb motiu del 25è aniversari de la mort de Josep Junyent serveixen per recordar sense nostàlgia, tal com remarca Joan Aurich, la figura i l’obra d'un home exemplar, a qui Lluís Calderer reivindica com un «far potent per al futur». 

CRÒNICA SOCIAL. El març de 1978 la pagesia catalana estava en peu de guerra. I és que la democràcia semblava que no havia arribat al camp. El principal motiu de protesta era la poca representativitat de les noves Cambres Agràries. El decret estatal de creació de les cambres s’havia publicat el mateix dia de les primeres eleccions democràtiques espanyoles (15-6-1977), però –paradoxalment– era una còpia literal del règim de sindicat vertical franquista. 

PATRIMONI CIUTADÀ. Aquest gran casal, originàriament barroc del segle XVIII i reformat a fons el XIX en estil neoclàssic, dona personalitat a la plana de l’Om. 

CRÒNICA SOCIAL. El diumenge 15 de juliol de 1956 es va donar nom als carrers "1aCenturia Catalana de la FET y de las JONS Virgen de Montserrat” i “Héroes manresanos de Espinosa de los Monteros”, corresponents als actuals pau Claris i Abat Oliva, vora la carretera de Santpedor. Feia alguns anys que aquella zona estava poblada, però els dos carrers encara s’anomenaven “257” i “259”, els números que tenien al plànol municipal. 

PATRIMONI CIUTADÀ. En un extrem de les Escodines, a l'antic camí de Barcelona, trobem aquest monestir d’origen medieval al qual s’han afegit edificis als segles XVII i XX, el darrer obra d’Alexandre Soler i March en estil modernista. La restauració actual és de l’arquitecte Francesc Xavier Asarta. 

CRÒNICA SOCIAL. El 18 de juliol de 1958, Manresa commemorava el "XXII Aniversario del Glorioso Alzamiento Nacional", amb la benedicció d'un nou monument en record als caiguts, bastit a la denominada plaça de l'Argentina –actual Reforma.

PATRIMONI CIUTADÀ. La zona de Manresa on està situada aquesta fàbrica, el final del carrer del Cós quan arriba als carrers de Fonollar i Francesc Moragas, abans de la Guerra Civil era un eixample industrial, en contrast amb la funció residencial actual. Ja hi havia la primera fàbrica urbana, la dels Panyos, al costat de la línia de ferrocarril de via estreta que passava pel carrer Moragas. D’aquella època en queden edificis fabrils, sovint reutilitzats, com aquesta fàbrica noucentista de Ramon Cuitó, construïda el 1925, al mateix temps que la Fàbrica Nova.

CRÒNICA SOCIAL. Maig de 1980. Últims retocs a la talla de la Verge de l’Alba. La imatge estava a punt per tornar a presidir l’altar major de la Seu. Feia just un any, la nit del 28 de maig de 1979, que la talla gòtica originària havia estat consumida per un desafortunat incendi a l’interior de la basílica. Va cremar també l’aparell que sincronitzava les campanes, un monument de la processó de Setmana Santa, cortinatges i mobiliari divers.