PATRIMONI CIUTADÀ. Aquest edifici és un exemple típic dels que conformen el front del primer tram del passeig, davant del Casino. Es va acabar el 1925 en estil noucentista. El més característic de l’edifici és el tractament diferenciat que es va donar a cada planta en la façana, amb l’ús de tribunes, i la profusió d’elements decoratius.

CRÒNICA SOCIAL. La celebració del 23 d’abril prenia volada a Manresa a inicis dels setanta. Algunes de les estampes que caracteritzen avui la festa de Sant Jordi es van consolidar en aquells anys. A mitjans de la dècada dels seixanta, i després de la pràctica extinció de la diada en temps de la postguerra, les parades de les llibreries es congregaven sota els porxos de cal Jorba, en un certamen promogut pels mateixos magatzems. 

PATRIMONI CIUTADÀ. Fa pocs mesos el mur exterior d’aquesta petita capella va ser portada d’El Pou de la gallina com a exemple dels diferents tipus de senyalització del patrimoni. Està situada en la placeta que hi ha entre la plaça Major i les escales del Carme, en el centre històric de la ciutat, envoltada d’habitatges antics. 

CRÒNICA SOCIAL. El 9 de juny de 1971 s’inaugurava el baixador dels Ferrocarrils Catalans en substitució del que hi havia a la prolongació de Guimerà. El nou "apeadero" va ser construït per l’Ajuntament amb la finalitat de suprimir el pas a nivell existent en aquell indret. 

PATRIMONI CIUTADÀ. El final del carrer de l’Hospital i la plaça Cots són una zona d'eixample residencial urbanitzada durant la segona meitat del segle XIX, després de la superació de les muralles i de desplaçar algunes instal·lacions industrials i parcel·les agrícoles del regadiu de la Séquia. 

CRÒNICA SOCIAL. Març de 1978. Era la primera vegada que la icona de la màscara amb la boca barrada s’exhibia a Manresa, però no seria l’última. 

FILA CULTURAL. Els actes organitzats amb motiu del 25è aniversari de la mort de Josep Junyent serveixen per recordar sense nostàlgia, tal com remarca Joan Aurich, la figura i l’obra d'un home exemplar, a qui Lluís Calderer reivindica com un «far potent per al futur». 

CRÒNICA SOCIAL. El març de 1978 la pagesia catalana estava en peu de guerra. I és que la democràcia semblava que no havia arribat al camp. El principal motiu de protesta era la poca representativitat de les noves Cambres Agràries. El decret estatal de creació de les cambres s’havia publicat el mateix dia de les primeres eleccions democràtiques espanyoles (15-6-1977), però –paradoxalment– era una còpia literal del règim de sindicat vertical franquista. 

PATRIMONI CIUTADÀ. Aquest gran casal, originàriament barroc del segle XVIII i reformat a fons el XIX en estil neoclàssic, dona personalitat a la plana de l’Om. 

CRÒNICA SOCIAL. El diumenge 15 de juliol de 1956 es va donar nom als carrers "1aCenturia Catalana de la FET y de las JONS Virgen de Montserrat” i “Héroes manresanos de Espinosa de los Monteros”, corresponents als actuals pau Claris i Abat Oliva, vora la carretera de Santpedor. Feia alguns anys que aquella zona estava poblada, però els dos carrers encara s’anomenaven “257” i “259”, els números que tenien al plànol municipal.