PATRIMONI CIUTADÀ. Ara fa poc més d’un segle, el barri del Poble Nou estava en plena expansió i la llunyania relativa del centre de la ciutat aconsellava la construcció d’una església pròpia que pogués servir de parròquia. 

CRÒNICA SOCIAL. Pujol va fer la visita als dos diaris manresans en un moment en què la Generalitat preparava ajuts a la premsa, que valorava sobretot pel seu paper d’eina de catalanització.

PATRIMONI CIUTADÀ. El carrer del Born forma part del centre comercial de la ciutat, un entorn consolidat format per edificis d'habitatges benestants fets amb la intenció de remarcar la importància social de viure en el centre. Es tracta d’edificis amb façanes ben composades de diferents estils, com aquesta casa d’habitatges neoclàssica, de 1898, que resol dues cantonades entre els carrers del Born, d’Urgell i de Cirera.

CRÒNICA SOCIAL. El diumenge 15 de juny de 1958 es va commemorar a Manresa el 150è aniversari de la Batalla del Bruc. En la retòrica franquista, la victòria dels sometents locals a Montserrat contra l’invasor francès es veia com un clar precedent de l’"Alzamiento Nacional". 

CRÒNICA SOCIAL. El dilluns 16 de març de 1970 arribava la modernitat per a l’atenció primària del Bages. La posada en marxa de l’Ambulatori de la plaça d’Espanya, amb capacitat per atendre de manera centralitzada tots els beneficiaris de la comarca, no només suposava un salt qualitatiu en matèria de salut, sinó també una elegant aportació al paisatge urbà de la plaça.

PATRIMONI CIUTADÀ. En començar el segle XX, en ple debat sobre la necessitat d’endreçar la façana sud de la ciutat tot urbanitzant la plaça de la reforma i obrint el carrer d’Alfons XII, la plaça d’en Creus era el lloc de pas obligat entre l’estació del Nord, per on arribaven la majoria de visitants de la ciutat, i el centre. 

PATRIMONI CIUTADÀ. En un temps en què s’està recuperant l’espai públic que hi ha a la llera del Cardener, cal destacar el valor patrimonial d’aquest pont, projectat el 1842 i construït entre 1873 i 1891.

CRÒNICA SOCIAL. La segona meitat de la dècada dels seixanta va ser un temps d’efervescència constructiva. Habitatges, escoles, naus industrials... van transformar radicalment la imatge de pobles i ciutats, bo i fent patent l’eficiència de l’arquitectura i els materials moderns. Per als manresans, potser el símbol més clar d’aquesta revolució tècnica va ser la construcció del pavelló del Centre d’Esports Manresa, el 1968.

PATRIMONI CIUTADÀ. Aquest edifici és un exemple típic dels que conformen el front del primer tram del passeig, davant del Casino. Es va acabar el 1925 en estil noucentista. El més característic de l’edifici és el tractament diferenciat que es va donar a cada planta en la façana, amb l’ús de tribunes, i la profusió d’elements decoratius.

CRÒNICA SOCIAL. La celebració del 23 d’abril prenia volada a Manresa a inicis dels setanta. Algunes de les estampes que caracteritzen avui la festa de Sant Jordi es van consolidar en aquells anys. A mitjans de la dècada dels seixanta, i després de la pràctica extinció de la diada en temps de la postguerra, les parades de les llibreries es congregaven sota els porxos de cal Jorba, en un certamen promogut pels mateixos magatzems.