Edició Història local

La Bonavista de finals del franquisme (1972)

CRÒNICA SOCIAL. Imatge de la plaça de la Bonavista i del final del tram del passeig de Pere III. En primer pla, fulles caigudes dels plàtans i papers tirats a terra a dojo, que palesa la manca de manteniment i pulcritud de finals del franquisme a la ciutat, amb una deixadesa evident. 

Ceràmica manresana al Museu Comarcal

CRÒNICA SOCIAL. La fotografia en blanc i negre mostra una selecció de peces de la ceràmica manresana del segle XIV, amb vernís i decoració essencialment en color verd, però també hi ha peces amb predomini del morat, que s’exhibeixen en la imatge d’Antoni Quintana, reporter gràfic del diari "Manresa" i des del 1976 de "La Gazeta de Manresa", que va durar fins al darrer dia de l’any 1982, ambdós dirigits pel falangista Juan A. Lozano.

Redacció d’Ona7 Ràdio, el dia abans d’emetre (1984)

CRÒNICA SOCIAL. La fotografia és del dia 20 de febrer del 1984, quan part de la redacció d’Ona7 Ràdio s’està preparant per començar les emissions de l’ens municipal, als estudis situats a sobre del pis de la residència Ramona Miró, a la Muralla del Carme. 

Corrons celebra 50 anys com a pintor (1962)

CRÒNICA SOCIAL. Nascut a Manresa, l’any 1900, Enric Corrons Perramon celebrava els seus 50 anys en la professió de pintor i escenògraf en un conegut restaurant de la ciutat. 

Festa de les modistes (1945)

CRÒNICA SOCIAL. A la fotografia podem veure un grup de sardanistes davant la piscina municipal del Club Natació Manresa. Excepcionalment es van trobar a l’hivern, perquè a més de la seva feina habitual, bona part de les noies feien de modistes. 

Jordi Pujol visita Regió7 (1983)

CRÒNICA SOCIAL. Pujol va fer la visita als dos diaris manresans en un moment en què la Generalitat preparava ajuts a la premsa, que valorava sobretot pel seu paper d’eina de catalanització.

Commemoració del 150 aniversari de la Batalla del Bruc (1958)

CRÒNICA SOCIAL. El diumenge 15 de juny de 1958 es va commemorar a Manresa el 150è aniversari de la Batalla del Bruc. En la retòrica franquista, la victòria dels sometents locals a Montserrat contra l’invasor francès es veia com un clar precedent de l’"Alzamiento Nacional". 

Edifici de la plaça d’en Creus, 1

PATRIMONI CIUTADÀ. En començar el segle XX, en ple debat sobre la necessitat d’endreçar la façana sud de la ciutat tot urbanitzant la plaça de la reforma i obrint el carrer d’Alfons XII, la plaça d’en Creus era el lloc de pas obligat entre l’estació del Nord, per on arribaven la majoria de visitants de la ciutat, i el centre. 

La construcció del Vell Congost (1968)

CRÒNICA SOCIAL. La segona meitat de la dècada dels seixanta va ser un temps d’efervescència constructiva. Habitatges, escoles, naus industrials... van transformar radicalment la imatge de pobles i ciutats, bo i fent patent l’eficiència de l’arquitectura i els materials moderns. Per als manresans, potser el símbol més clar d’aquesta revolució tècnica va ser la construcció del pavelló del Centre d’Esports Manresa, el 1968.

Dia del Llibre (1971)

CRÒNICA SOCIAL. La celebració del 23 d’abril prenia volada a Manresa a inicis dels setanta. Algunes de les estampes que caracteritzen avui la festa de Sant Jordi es van consolidar en aquells anys. A mitjans de la dècada dels seixanta, i després de la pràctica extinció de la diada en temps de la postguerra, les parades de les llibreries es congregaven sota els porxos de cal Jorba, en un certamen promogut pels mateixos magatzems. 

Inauguració del baixador dels Ferrocarrils Catalans (1971)

CRÒNICA SOCIAL. El 9 de juny de 1971 s’inaugurava el baixador dels Ferrocarrils Catalans en substitució del que hi havia a la prolongació de Guimerà. El nou "apeadero" va ser construït per l’Ajuntament amb la finalitat de suprimir el pas a nivell existent en aquell indret. 

Manifestació contra el consell de guerra als Joglars (1978)

CRÒNICA SOCIAL. Març de 1978. Era la primera vegada que la icona de la màscara amb la boca barrada s’exhibia a Manresa, però no seria l’última. 

Xemeneia de Cal Cura

PATRIMONI CIUTADÀ. La zona del començament de la carretera del Pont de Vilomara, a tocar de la carretera de Vic, a principi del segle XX era un eixample industrial que, ràpidament, es va completar amb habitatges, a mesura que s’anava ocupant l’espai del regadiu de la Séquia. Una de les fàbriques que s’hi va instal·lar va ser l’alcoholera Cura, construïda cap al 1935, poc temps després que la gran nau de la veïna Fàbrica Nova. 

Edificis de la plaça Cots, 10 i 11

PATRIMONI CIUTADÀ. A la plaça Cots, una zona d'eixample residencial de la segona meitat del segle XIX, a tocar del barri antic, hi ha un parell d’edificis d’habitatges plurifamiliars d’indubtable valor estètic. Estan fets en una mateixa promoció cap a 1920, en estil modernista tardà, i conformen un front de façana unitari. Al costat de la Fundació Cots i d’altres edificis d’habitatges, donen un peculiar aire senyorial a la plaça.

El pont Llarg

PATRIMONI CIUTADÀ. Tot i el nom de pont, aquesta obra d’enginyeria és un aqüeducte que serveix per fer arribar aigua a una part important del regadiu de la Séquia al nord de la ciutat, a la zona del Poal. Està enganxat al camí de Joncadella i als accessos de la ronda de Manresa i de l'eix Transversal, en una zona agrària. Molts manresans el coneixen perquè des de fa uns anys s’hi organitza un pessebre vivent.

Casa Torras

PATRIMONI CIUTADÀ. Tornem a la façana sud de la ciutat per fixar-nos en una casa original amb jardí situada en una gran parcel·la entre la plaça de la Reforma i els carrers de les Piques, d’Arbonés i d’Alfons XII. Aquesta casa de 1895, d’estil noucentista, forma part del conjunt d’edificis senyorials amb torres rodones que es van bastir a cavall dels segles XIX i XX a l’entorn de la plaça d’en Creus. 

Antiga església de Sant Josep del Poble Nou

PATRIMONI CIUTADÀ. Ara fa poc més d’un segle, el barri del Poble Nou estava en plena expansió i la llunyania relativa del centre de la ciutat aconsellava la construcció d’una església pròpia que pogués servir de parròquia. 

Edifici del carrer del Born, 5 (El Caribú)

PATRIMONI CIUTADÀ. El carrer del Born forma part del centre comercial de la ciutat, un entorn consolidat format per edificis d'habitatges benestants fets amb la intenció de remarcar la importància social de viure en el centre. Es tracta d’edificis amb façanes ben composades de diferents estils, com aquesta casa d’habitatges neoclàssica, de 1898, que resol dues cantonades entre els carrers del Born, d’Urgell i de Cirera.

Inauguració de l’Ambulatori de la plaça d’Espanya (1970)

CRÒNICA SOCIAL. El dilluns 16 de març de 1970 arribava la modernitat per a l’atenció primària del Bages. La posada en marxa de l’Ambulatori de la plaça d’Espanya, amb capacitat per atendre de manera centralitzada tots els beneficiaris de la comarca, no només suposava un salt qualitatiu en matèria de salut, sinó també una elegant aportació al paisatge urbà de la plaça.

El pont de Sant Francesc

PATRIMONI CIUTADÀ. En un temps en què s’està recuperant l’espai públic que hi ha a la llera del Cardener, cal destacar el valor patrimonial d’aquest pont, projectat el 1842 i construït entre 1873 i 1891.

Casa Soler Arola

PATRIMONI CIUTADÀ. Aquest edifici és un exemple típic dels que conformen el front del primer tram del passeig, davant del Casino. Es va acabar el 1925 en estil noucentista. El més característic de l’edifici és el tractament diferenciat que es va donar a cada planta en la façana, amb l’ús de tribunes, i la profusió d’elements decoratius.

Capella de Sant Ignasi Malalt

PATRIMONI CIUTADÀ. Fa pocs mesos el mur exterior d’aquesta petita capella va ser portada d’El Pou de la gallina com a exemple dels diferents tipus de senyalització del patrimoni. Està situada en la placeta que hi ha entre la plaça Major i les escales del Carme, en el centre històric de la ciutat, envoltada d’habitatges antics. 

Edifici de la plaça Cots, 1

PATRIMONI CIUTADÀ. El final del carrer de l’Hospital i la plaça Cots són una zona d'eixample residencial urbanitzada durant la segona meitat del segle XIX, després de la superació de les muralles i de desplaçar algunes instal·lacions industrials i parcel·les agrícoles del regadiu de la Séquia. 

Tractorada a la carretera de Manresa a Berga (1978)

CRÒNICA SOCIAL. El març de 1978 la pagesia catalana estava en peu de guerra. I és que la democràcia semblava que no havia arribat al camp. El principal motiu de protesta era la poca representativitat de les noves Cambres Agràries. El decret estatal de creació de les cambres s’havia publicat el mateix dia de les primeres eleccions democràtiques espanyoles (15-6-1977), però –paradoxalment– era una còpia literal del règim de sindicat vertical franquista. 

Casa Oller

PATRIMONI CIUTADÀ. Aquest gran casal, originàriament barroc del segle XVIII i reformat a fons el XIX en estil neoclàssic, dona personalitat a la plana de l’Om. 
Pàgina 1 de 16
 Següent >
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.