Edició Història local

La construcció del Vell Congost (1968)

CRÒNICA SOCIAL. La segona meitat de la dècada dels seixanta va ser un temps d’efervescència constructiva. Habitatges, escoles, naus industrials... van transformar radicalment la imatge de pobles i ciutats, bo i fent patent l’eficiència de l’arquitectura i els materials moderns. Per als manresans, potser el símbol més clar d’aquesta revolució tècnica va ser la construcció del pavelló del Centre d’Esports Manresa, el 1968.

Dia del Llibre (1971)

CRÒNICA SOCIAL. La celebració del 23 d’abril prenia volada a Manresa a inicis dels setanta. Algunes de les estampes que caracteritzen avui la festa de Sant Jordi es van consolidar en aquells anys. A mitjans de la dècada dels seixanta, i després de la pràctica extinció de la diada en temps de la postguerra, les parades de les llibreries es congregaven sota els porxos de cal Jorba, en un certamen promogut pels mateixos magatzems. 

Inauguració del baixador dels Ferrocarrils Catalans (1971)

CRÒNICA SOCIAL. El 9 de juny de 1971 s’inaugurava el baixador dels Ferrocarrils Catalans en substitució del que hi havia a la prolongació de Guimerà. El nou "apeadero" va ser construït per l’Ajuntament amb la finalitat de suprimir el pas a nivell existent en aquell indret. 

Manifestació contra el consell de guerra als Joglars (1978)

CRÒNICA SOCIAL. Març de 1978. Era la primera vegada que la icona de la màscara amb la boca barrada s’exhibia a Manresa, però no seria l’última. 

Tractorada a la carretera de Manresa a Berga (1978)

CRÒNICA SOCIAL. El març de 1978 la pagesia catalana estava en peu de guerra. I és que la democràcia semblava que no havia arribat al camp. El principal motiu de protesta era la poca representativitat de les noves Cambres Agràries. El decret estatal de creació de les cambres s’havia publicat el mateix dia de les primeres eleccions democràtiques espanyoles (15-6-1977), però –paradoxalment– era una còpia literal del règim de sindicat vertical franquista. 

Bateig dels carrers Pau Claris i Abat Oliba (1956)

CRÒNICA SOCIAL. El diumenge 15 de juliol de 1956 es va donar nom als carrers "1aCenturia Catalana de la FET y de las JONS Virgen de Montserrat” i “Héroes manresanos de Espinosa de los Monteros”, corresponents als actuals pau Claris i Abat Oliva, vora la carretera de Santpedor. Feia alguns anys que aquella zona estava poblada, però els dos carrers encara s’anomenaven “257” i “259”, els números que tenien al plànol municipal. 

Benedicció del monument als caiguts, a la Reforma (1958)

CRÒNICA SOCIAL. El 18 de juliol de 1958, Manresa commemorava el "XXII Aniversario del Glorioso Alzamiento Nacional", amb la benedicció d'un nou monument en record als caiguts, bastit a la denominada plaça de l'Argentina –actual Reforma.

La nova talla de la Verge de l’Alba (1980)

CRÒNICA SOCIAL. Maig de 1980. Últims retocs a la talla de la Verge de l’Alba. La imatge estava a punt per tornar a presidir l’altar major de la Seu. Feia just un any, la nit del 28 de maig de 1979, que la talla gòtica originària havia estat consumida per un desafortunat incendi a l’interior de la basílica. Va cremar també l’aparell que sincronitzava les campanes, un monument de la processó de Setmana Santa, cortinatges i mobiliari divers.
 

Últim viatge de passatgers del carrilet (1973)

CRÒNICA SOCIAL. El 30 de juny de 1973, el carrilet va fer el seu últim viatge de passatgers. Era també la darrera vegada que feia el recorregut entre Sallent i cal Rosal, que a partir d’aquella data seria suprimit. 

Construcció dels habitatges de l'Avecrem (1958)

CRÒNICA SOCIAL. La tardor de 1958, la construcció del grup d’habitatges Sant Ignasi de Loiola estava a punt de finalitzar. La primera pedra s’havia posat el maig de 1956, coincidint amb la commemoració del quart centenari de la mort de Sant Ignasi. 

Carrossa manresana pel Dia de la Província (1956)

CRÒNICA SOCIAL. El diumenge 22 d'abril de 1956 es va fer a Barcelona la primera edició del Dia de la Província, i Manresa hi va participar amb aquesta flamant carrossa. El muntatge, que va ser ideat pel manresà Anselm Corrons i finançat per l'Ajuntament, procurava no oblidar cap dels recursos i trets culturals més característics del Bages. Els integrants de la comparsa eren els membres de l'Esbart de Dansaires Manresans. 
 

Casa Planell

PATRIMONI CIUTADÀ. Tot i el deteriorament actual, la part del barri antic que hi ha entre la Seu i l’Ajuntament havia format part del centre econòmic i social de la ciutat, com ho demostra aquest edifici i d’altres de la baixada de la Seu, el carrer de santa Llúcia i el de Vallfonollosa. És d’estil neoclàssic i es va començar a construir el 1853. 

Casa Soler Arola

PATRIMONI CIUTADÀ. Aquest edifici és un exemple típic dels que conformen el front del primer tram del passeig, davant del Casino. Es va acabar el 1925 en estil noucentista. El més característic de l’edifici és el tractament diferenciat que es va donar a cada planta en la façana, amb l’ús de tribunes, i la profusió d’elements decoratius.

Capella de Sant Ignasi Malalt

PATRIMONI CIUTADÀ. Fa pocs mesos el mur exterior d’aquesta petita capella va ser portada d’El Pou de la gallina com a exemple dels diferents tipus de senyalització del patrimoni. Està situada en la placeta que hi ha entre la plaça Major i les escales del Carme, en el centre històric de la ciutat, envoltada d’habitatges antics. 

Edifici de la plaça Cots, 1

PATRIMONI CIUTADÀ. El final del carrer de l’Hospital i la plaça Cots són una zona d'eixample residencial urbanitzada durant la segona meitat del segle XIX, després de la superació de les muralles i de desplaçar algunes instal·lacions industrials i parcel·les agrícoles del regadiu de la Séquia. 

Vint-i-cinc anys sense Josep Junyent

FILA CULTURAL. Els actes organitzats amb motiu del 25è aniversari de la mort de Josep Junyent serveixen per recordar sense nostàlgia, tal com remarca Joan Aurich, la figura i l’obra d'un home exemplar, a qui Lluís Calderer reivindica com un «far potent per al futur». 

Casa Oller

PATRIMONI CIUTADÀ. Aquest gran casal, originàriament barroc del segle XVIII i reformat a fons el XIX en estil neoclàssic, dona personalitat a la plana de l’Om. 

Monestir de Santa Clara

PATRIMONI CIUTADÀ. En un extrem de les Escodines, a l'antic camí de Barcelona, trobem aquest monestir d’origen medieval al qual s’han afegit edificis als segles XVII i XX, el darrer obra d’Alexandre Soler i March en estil modernista. La restauració actual és de l’arquitecte Francesc Xavier Asarta. 

Fàbrica de Ramon Cuitó

PATRIMONI CIUTADÀ. La zona de Manresa on està situada aquesta fàbrica, el final del carrer del Cós quan arriba als carrers de Fonollar i Francesc Moragas, abans de la Guerra Civil era un eixample industrial, en contrast amb la funció residencial actual. Ja hi havia la primera fàbrica urbana, la dels Panyos, al costat de la línia de ferrocarril de via estreta que passava pel carrer Moragas. D’aquella època en queden edificis fabrils, sovint reutilitzats, com aquesta fàbrica noucentista de Ramon Cuitó, construïda el 1925, al mateix temps que la Fàbrica Nova.

Edifici del carrer Saclosa, 31

PATRIMONI CIUTADÀ. El catàleg de patrimoni de les ciutats recull els edificis que han resistit el pas del temps des del punt de vista estètic. Per això, ens vam fixar com a límit temporal els anys setanta, quan destacava a Manresa l’arquitecte Josep Maria Esquius amb edificis com aquest, que resol la cantonada entre la plaça Catalunya i el carrer Saclosa, en estil brutalista construït el 1968.

Casa Torras Vigué

PATRIMONI CIUTADÀ. El carrer de Sant Miquel és un dels més deteriorats de la ciutat, com recollia un reportatge d’El Pou de la gallina de fa uns mesos, però havia format part del centre econòmic i social, amb edificis senyorials com aquest del passatge que forma el carrer de sant Miquel, just davant del de la Sabateria. És una casa d'estil eclèctic perquè es va construir el 1871 en estil historicista i s'hi va fer una reforma modernista a càrrec d'Ignasi Oms i Ponsa, al principi del segle XX.

La fàbrica del Salt

PATRIMONI CIUTADÀ. La fàbrica del Salt, que en els vuitanta havia contingut l’empresa de cintes elàstiques "La araña", és un edifici industrial típic de pisos amb coberta a doble vessant i una gran xemeneia. Actualment s’utilitza com a mesquita. 

“Les visites a la Manresa desconeguda estaran relacionades amb les Bases; visita completa a l’Ajuntament, Sobrerroca com a carrer senyorial de l’època, xerrada del Llorenç Ferrer sobre la fil·loxera al Bages i visita a l’Oller del Mas per explicar la vinya de l’època”.

ENTREVISTA. Francesc Comas Closas és comissari dels actes dels 125 anys de les Bases de Manresa, president del Centre d’Estudis del Bages i membre de la fundació Independència i Progrés, va ser cap d’estudis de l’escola Puigberenguer i de l’IES Bages. Ha publicat llibres com "Casa Caritat", "Manresa, la ciutat transformada" i "Manresa, una història per conèixer" i té una història de Caixa Manresa inèdita. Articulista de "Regió7", és professor d’història a la FUB per a més grans de 55 anys.

Auditori de Sant Francesc

PATRIMONI CIUTADÀ. Quan passegem pel barri vell, podem topar amb edificis d’un cert valor patrimonial però que estan en un estat d’abandonament que els fa passar desapercebuts, com l’antiga església de Sant Francesc. Ara està sense culte i durant els anys vuitanta va ser utilitzada com a auditori de l’Orfeó Manresà. 

Desmantellament de la caserna del Carme (1965)

CRÒNICA SOCIAL. Manresa, finals de gener de 1965. La caserna del Carme està de trasllat. Els soldats carreguen en camions les pertinences i objectes del quarter i posen fi a una estada de més de cent anys a l’antic convent del Carme. A la dreta de l’edifici es veu el portal inacabat de la nova església del Carme, beneïda el 1959.
Pàgina 1 de 14
 Següent >
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.