Edició Història local

Clínica de Sant Josep

PATRIMONI. En aquest temps de covid-19, comentem un edifici sanitari construït a conseqüència del daltabaix de la pandèmia del segle XX, la "grip espanyola" de 1918.

Antiga seu de la Cambra de Comerç i Indústria

PATRIMONI CIUTADÀ. En temps de confinament, presentem aquesta casa que també està tancada des de fa catorze anys. Des de 1923 fins al 2006 va ser un edifici d’oficines i serveis, seu de la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Manresa, i just abans de la darrera crisi, es volia adaptar i destinar a habitatges. 

Casal Llissach

PATRIMONI CIUTADÀ. Entre els edificis que formen part del patrimoni urbà de Manresa, n’hi ha que mostren un estat de deixadesa proper a l’abandonament, com aquest gran casal construït a cavall dels segles XVIII i XIX i remodelat a principi del XX, quan es va convertir en un conjunt d’habitatges plurifamiliars.

Centre Hospitalari

PATRIMONI CIUTADÀ. Una norma no escrita dels catàlegs arquitectònics és evitar la inclusió d’edificis nous, que encara no han passat el "judici" del temps. En el catàleg de 2010, però, ja es van incloure elements dels anys seixanta i setanta del segle XX com aquest hospital obra de l’arquitecte Josep M. Esquius, de 1971, situat en una zona d’eixample de la segona meitat d’aquell segle, que fa cantonada entre l’avinguda de les Bases de Manresa i el carrer de Flor de Lis. Popularment es coneix com la clínica del Tuneu pel paper que va tenir en la construcció el metge i emprenedor Josep Tuneu i Molist, amb el suport de la Mútua Manresana.

Casal Regionalista

PATRIMONI CIUTADÀ. Aquest bonic edifici modernista dels primers anys del segle XX és un dels més representatius de l’ambient burgès del primer tram del Passeig.

Casa Torra

PATRIMONI CIUTADÀ. A la plaça de la Independència hi destaca aquesta casa envoltada d’edificis de bella factura com el Casino, la torre Lluvià i la casa Devant. És una de les cases més característiques d’aquesta zona propera al passeig on es construïren, a cavall dels segles XIX i XX, edificis industrials i habitatges burgesos. És una obra de maduresa d’Ignasi Oms i Ponsa construïda el 1910 en un estil modernista tardà.

Col·legi Asil dels Infants

PATRIMONI CIUTADÀ. En el primer tram de la carretera de Vic trobem aquest edifici públic, en una zona que tenia amb funcions comercials, industrials o d’habitatge burgès. És una obra d’Ignasi Oms i Ponsa, bastida entre 1898 i 1901 en un estil modernista historicista.

Casa Arderiu

PATRIMONI CIUTADÀ. Un dels edificis que forma part del subconscient dels manresans és aquesta reeixida obra de l’arquitecte Josep Firmat Serramalera dels anys vint, que resol amb una cantonada arrodonida l’encaix de la Muralla de Sant Domènec amb el carrer de Jaume I en un estil noucentista clàssic, amb clares influències de l'arquitectura residencial francesa.

La Cova de Sant Ignasi

PATRIMONI CIUTADÀ. D’entre les poques esglésies que van quedar dempeus després de la destrucció programada durant la Guerra Civil, destaca la Cova de Sant Ignasi, amb la casa convent dels Jesuïtes que hi té adossada. 

Caseta del vigilant de l’Anselm Cabanes (1974)

CRÒNICA SOCIAL. La caseta del vigilant del col·legi Anselm Cabanes, ja desapareguda, era l’habitatge d’un guàrdia de Franco a qui li van construir un hortet al costat. Era un individu alt i prim, poc sociable, amb un gros anell d’or amb què picava la canalla que considerava que el molestava. Tot plegat es va construir amb el nou edifici escolar, que no es veu a la fotografia. 

Els diorames de Mestres Cabanes (1963)

CRÒNICA SOCIAL. La fotografia del periodista gràfic Quintana Torres està feta al local que els pintors tenien sobre el teatre del Liceu de Barcelona. 

La recuperació de l’edifici dels antics jutjats com a palau del Consell

FILA CULTURAL. El febrer del 2015 s’informava que l’edifici dels antics jutjats passaria a ser la seu central de la Generalitat a Manresa. El palau del Bisbe, de la baixada de la Seu, concentraria les dependències de Territori, Interior i Sanitat, com a delegació del Govern a les comarques centrals. Però cal tenir en compte que l’edifici anterior al dels jutjats va ser el palau del Consell de la Ciutat de Manresa, seu de la Generalitat de Catalunya al final de la Guerra dels Segadors, durant 15 mesos dels anys 1651 i 1652, segons el geògraf Xavier Sanclimens.

La fàbrica de les Roques de Sant Pau (1970)

CRÒNICA SOCIAL. La fàbrica de les Roques de Sant Pau, cremada i mig derruïda, situada al costat del riu Cardener, en una fotografia presa des de la via del ferrocarril. Més endavant, coneguda com a Cal Fabrés.

Construcció del col·legi Francesc Barjau (1975)

CRÒNICA SOCIAL. L’octubre de 1975 s’accelerava el final de la construcció del col·legi Francesc Barjau, que havia de cobrir una de les necessitats d’ensenyament de la nova zona de la Font dels Capellans, que, encara en ple franquisme, havien inaugurat el 15 de juliol de 1975 els prínceps d’Espanya, Joan Carles i Sofía, acompanyats pels màxims dirigents franquistes de la ciutat, com l’alcalde Soldevila i el cap Local del Movimiento, Pere Carreras.

Urbanització de Santa Clara (1982)

CRÒNICA SOCIAL. La urbanització dels carrers Nou i Vell de Santa Clara es va produir amb l’intercanvi del juny de 1981 entre l’Ajuntament i els jesuïtes de la Cova de Sant Ignasi, arran de la permuta dels terrenys de la Sala Loiola, que es va rebatejar com a Sala Ciutat, pels terrenys ocupats pel camp de futbol del Santa Clara per part de l’Ajuntament als religiosos.

Remodelació de la plaça dels Infants (1975)

CRÒNICA SOCIAL. Entre els diversos canvis urbanístics de finals del franquisme i principis de la transició, la fotografia ens mostra la destrucció de les dues cases del davant de la plaça dels Infants des del costat de la Muralla del Carme fins al carrer dels Infants, amb l’església d’estil eclèctic a la dreta.

Desapareixia cal Santó i s’imposaven els televisors (1966)

CRÒNICA SOCIAL. En el número 146 del Pou , de juliol-agost del 2000, el nostre col·laborador Ignasi Torras Garcia comentava una fotografia molt semblant a la que ara publiquem, amb una setmana d’antelació, a mitjan juny de 1966, a punt que l’empresa J. Gamon enderroqués el tercer pis de cal Santó. 

L’alcalde Soldevila controla les obres de la Muralla (1969)

CRÒNICA SOCIAL. L’alcalde Ramon Soldevila Tomasa va entrar l’any 1964 a l’Ajuntament manresà amb la ferma voluntat de millorar l’asfaltat dels carrers cèntrics més representatius. 

Cruïlla Passeig de Pere III/Guimerà (1977)

CRÒNICA SOCIAL. Coneguda popularment com la plaça de la Farola –amb cinc llums, situada al mig i rodejada per una illeta de colors vermell i blanc perquè els cotxes no hi topessin–, on la guàrdia urbana dirigia el trànsit, ara és la plaça de Crist Rei.

Orson Welles al castell de Cardona (1964)

CRÒNICA SOCIAL. L’octubre de 1964, el polifacètic director cinematogràfic Orson Welles va rodar durant quinze dies a la col·legiata romànica de Sant Vicenç de Cardona, situada dins el castell, "Campanades a mitjanit".

Exposició sobre la mar a Cal Jorba (1966)

CRÒNICA SOCIAL. El 27 d’agost de 1966 es va inaugurar la segona exposició de col·leccions particulars sobre el tema "Mar" a la cinquena planta de l’edifici de Cal Jorba, sota l’organització del recentment creat Club Jorba. 

Farinera La Favorita

PATRIMONI CIUTADÀ. Les farineres són un model particular de fàbrica, s’hi treballa amb un tecnologia de decantació per inèrcia que els obliga a tenir diversos pisos. A més, en fer un producte alimentari –la farina– solen tenir una estètica més neta i, sovint, els murs exteriors estan pintats de blanc. 

Casa Armengou

PATRIMONI CIUTADÀ. Aquest casal és dels més característics del primer tram de la carretera de Vic, on es van construir, a cavall dels segles XIX i XX, edificis que combinaven la funció comercial o industrial amb la d’habitatge burgès. 

La farinera Albareda

PATRIMONI CIUTADÀ. La farinera Albareda, de 1909, és un dels elements de patrimoni industrial més peculiars de la ciutat per diversos motius: perquè continua en actiu, és un bonic edifici modernista dissenyat per Alexandre Soler i March, s’adapta al traçat d’una via de tren desapareguda i s’hi han fet tres ampliacions poc després de ser construït, la darrera de les quals a càrrec de l’arquitecte Josep Firmat el 1918. A més, està en un entorn privilegiat, presenta façana a la rotonda de la plaça del Mil·lenari i al davant hi té un parc sobre el Cardener fet sobre l’antiga platja de vies de l’estació de Manresa Riu.

Escorxador municipal (1972)

CRÒNICA SOCIAL. L’antic escorxador de Manresa i el recinte del voltant són edificis modernistes, obra de l’arquitecte Ignasi Oms i Ponsa, que va ser construït l’any 1906 al costat de l’actual plaça Bages. 
Pàgina 1 de 19
 Següent >
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.