Edició Història local

Antiga església de Sant Josep del Poble Nou

PATRIMONI CIUTADÀ. Ara fa poc més d’un segle, el barri del Poble Nou estava en plena expansió i la llunyania relativa del centre de la ciutat aconsellava la construcció d’una església pròpia que pogués servir de parròquia. 

Edifici del carrer del Born, 5 (El Caribú)

PATRIMONI CIUTADÀ. El carrer del Born forma part del centre comercial de la ciutat, un entorn consolidat format per edificis d'habitatges benestants fets amb la intenció de remarcar la importància social de viure en el centre. Es tracta d’edificis amb façanes ben composades de diferents estils, com aquesta casa d’habitatges neoclàssica, de 1898, que resol dues cantonades entre els carrers del Born, d’Urgell i de Cirera.

Inauguració de l’Ambulatori de la plaça d’Espanya (1970)

CRÒNICA SOCIAL. El dilluns 16 de març de 1970 arribava la modernitat per a l’atenció primària del Bages. La posada en marxa de l’Ambulatori de la plaça d’Espanya, amb capacitat per atendre de manera centralitzada tots els beneficiaris de la comarca, no només suposava un salt qualitatiu en matèria de salut, sinó també una elegant aportació al paisatge urbà de la plaça.

El pont de Sant Francesc

PATRIMONI CIUTADÀ. En un temps en què s’està recuperant l’espai públic que hi ha a la llera del Cardener, cal destacar el valor patrimonial d’aquest pont, projectat el 1842 i construït entre 1873 i 1891.

Casa Soler Arola

PATRIMONI CIUTADÀ. Aquest edifici és un exemple típic dels que conformen el front del primer tram del passeig, davant del Casino. Es va acabar el 1925 en estil noucentista. El més característic de l’edifici és el tractament diferenciat que es va donar a cada planta en la façana, amb l’ús de tribunes, i la profusió d’elements decoratius.

Capella de Sant Ignasi Malalt

PATRIMONI CIUTADÀ. Fa pocs mesos el mur exterior d’aquesta petita capella va ser portada d’El Pou de la gallina com a exemple dels diferents tipus de senyalització del patrimoni. Està situada en la placeta que hi ha entre la plaça Major i les escales del Carme, en el centre històric de la ciutat, envoltada d’habitatges antics. 

Edifici de la plaça Cots, 1

PATRIMONI CIUTADÀ. El final del carrer de l’Hospital i la plaça Cots són una zona d'eixample residencial urbanitzada durant la segona meitat del segle XIX, després de la superació de les muralles i de desplaçar algunes instal·lacions industrials i parcel·les agrícoles del regadiu de la Séquia. 

Vint-i-cinc anys sense Josep Junyent

FILA CULTURAL. Els actes organitzats amb motiu del 25è aniversari de la mort de Josep Junyent serveixen per recordar sense nostàlgia, tal com remarca Joan Aurich, la figura i l’obra d'un home exemplar, a qui Lluís Calderer reivindica com un «far potent per al futur». 

Casa Oller

PATRIMONI CIUTADÀ. Aquest gran casal, originàriament barroc del segle XVIII i reformat a fons el XIX en estil neoclàssic, dona personalitat a la plana de l’Om. 

Monestir de Santa Clara

PATRIMONI CIUTADÀ. En un extrem de les Escodines, a l'antic camí de Barcelona, trobem aquest monestir d’origen medieval al qual s’han afegit edificis als segles XVII i XX, el darrer obra d’Alexandre Soler i March en estil modernista. La restauració actual és de l’arquitecte Francesc Xavier Asarta. 

Fàbrica de Ramon Cuitó

PATRIMONI CIUTADÀ. La zona de Manresa on està situada aquesta fàbrica, el final del carrer del Cós quan arriba als carrers de Fonollar i Francesc Moragas, abans de la Guerra Civil era un eixample industrial, en contrast amb la funció residencial actual. Ja hi havia la primera fàbrica urbana, la dels Panyos, al costat de la línia de ferrocarril de via estreta que passava pel carrer Moragas. D’aquella època en queden edificis fabrils, sovint reutilitzats, com aquesta fàbrica noucentista de Ramon Cuitó, construïda el 1925, al mateix temps que la Fàbrica Nova.

Edifici del carrer Saclosa, 31

PATRIMONI CIUTADÀ. El catàleg de patrimoni de les ciutats recull els edificis que han resistit el pas del temps des del punt de vista estètic. Per això, ens vam fixar com a límit temporal els anys setanta, quan destacava a Manresa l’arquitecte Josep Maria Esquius amb edificis com aquest, que resol la cantonada entre la plaça Catalunya i el carrer Saclosa, en estil brutalista construït el 1968.

Jordi Pujol visita Regió7 (1983)

CRÒNICA SOCIAL. Pujol va fer la visita als dos diaris manresans en un moment en què la Generalitat preparava ajuts a la premsa, que valorava sobretot pel seu paper d’eina de catalanització.

Commemoració del 150 aniversari de la Batalla del Bruc (1958)

CRÒNICA SOCIAL. El diumenge 15 de juny de 1958 es va commemorar a Manresa el 150è aniversari de la Batalla del Bruc. En la retòrica franquista, la victòria dels sometents locals a Montserrat contra l’invasor francès es veia com un clar precedent de l’"Alzamiento Nacional". 

Edifici de la plaça d’en Creus, 1

PATRIMONI CIUTADÀ. En començar el segle XX, en ple debat sobre la necessitat d’endreçar la façana sud de la ciutat tot urbanitzant la plaça de la reforma i obrint el carrer d’Alfons XII, la plaça d’en Creus era el lloc de pas obligat entre l’estació del Nord, per on arribaven la majoria de visitants de la ciutat, i el centre. 

La construcció del Vell Congost (1968)

CRÒNICA SOCIAL. La segona meitat de la dècada dels seixanta va ser un temps d’efervescència constructiva. Habitatges, escoles, naus industrials... van transformar radicalment la imatge de pobles i ciutats, bo i fent patent l’eficiència de l’arquitectura i els materials moderns. Per als manresans, potser el símbol més clar d’aquesta revolució tècnica va ser la construcció del pavelló del Centre d’Esports Manresa, el 1968.

Dia del Llibre (1971)

CRÒNICA SOCIAL. La celebració del 23 d’abril prenia volada a Manresa a inicis dels setanta. Algunes de les estampes que caracteritzen avui la festa de Sant Jordi es van consolidar en aquells anys. A mitjans de la dècada dels seixanta, i després de la pràctica extinció de la diada en temps de la postguerra, les parades de les llibreries es congregaven sota els porxos de cal Jorba, en un certamen promogut pels mateixos magatzems. 

Inauguració del baixador dels Ferrocarrils Catalans (1971)

CRÒNICA SOCIAL. El 9 de juny de 1971 s’inaugurava el baixador dels Ferrocarrils Catalans en substitució del que hi havia a la prolongació de Guimerà. El nou "apeadero" va ser construït per l’Ajuntament amb la finalitat de suprimir el pas a nivell existent en aquell indret. 

Manifestació contra el consell de guerra als Joglars (1978)

CRÒNICA SOCIAL. Març de 1978. Era la primera vegada que la icona de la màscara amb la boca barrada s’exhibia a Manresa, però no seria l’última. 

Tractorada a la carretera de Manresa a Berga (1978)

CRÒNICA SOCIAL. El març de 1978 la pagesia catalana estava en peu de guerra. I és que la democràcia semblava que no havia arribat al camp. El principal motiu de protesta era la poca representativitat de les noves Cambres Agràries. El decret estatal de creació de les cambres s’havia publicat el mateix dia de les primeres eleccions democràtiques espanyoles (15-6-1977), però –paradoxalment– era una còpia literal del règim de sindicat vertical franquista. 

Bateig dels carrers Pau Claris i Abat Oliba (1956)

CRÒNICA SOCIAL. El diumenge 15 de juliol de 1956 es va donar nom als carrers "1aCenturia Catalana de la FET y de las JONS Virgen de Montserrat” i “Héroes manresanos de Espinosa de los Monteros”, corresponents als actuals pau Claris i Abat Oliva, vora la carretera de Santpedor. Feia alguns anys que aquella zona estava poblada, però els dos carrers encara s’anomenaven “257” i “259”, els números que tenien al plànol municipal. 

Benedicció del monument als caiguts, a la Reforma (1958)

CRÒNICA SOCIAL. El 18 de juliol de 1958, Manresa commemorava el "XXII Aniversario del Glorioso Alzamiento Nacional", amb la benedicció d'un nou monument en record als caiguts, bastit a la denominada plaça de l'Argentina –actual Reforma.

La nova talla de la Verge de l’Alba (1980)

CRÒNICA SOCIAL. Maig de 1980. Últims retocs a la talla de la Verge de l’Alba. La imatge estava a punt per tornar a presidir l’altar major de la Seu. Feia just un any, la nit del 28 de maig de 1979, que la talla gòtica originària havia estat consumida per un desafortunat incendi a l’interior de la basílica. Va cremar també l’aparell que sincronitzava les campanes, un monument de la processó de Setmana Santa, cortinatges i mobiliari divers.
 

Casa Torras Vigué

PATRIMONI CIUTADÀ. El carrer de Sant Miquel és un dels més deteriorats de la ciutat, com recollia un reportatge d’El Pou de la gallina de fa uns mesos, però havia format part del centre econòmic i social, amb edificis senyorials com aquest del passatge que forma el carrer de sant Miquel, just davant del de la Sabateria. És una casa d'estil eclèctic perquè es va construir el 1871 en estil historicista i s'hi va fer una reforma modernista a càrrec d'Ignasi Oms i Ponsa, al principi del segle XX.

Construcció dels habitatges de l'Avecrem (1958)

CRÒNICA SOCIAL. La tardor de 1958, la construcció del grup d’habitatges Sant Ignasi de Loiola estava a punt de finalitzar. La primera pedra s’havia posat el maig de 1956, coincidint amb la commemoració del quart centenari de la mort de Sant Ignasi. 
Pàgina 1 de 15
 Següent >
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.