Edició Història local

Construcció dels habitatges de l'Avecrem (1958)

CRÒNICA SOCIAL. La tardor de 1958, la construcció del grup d’habitatges Sant Ignasi de Loiola estava a punt de finalitzar. La primera pedra s’havia posat el maig de 1956, coincidint amb la commemoració del quart centenari de la mort de Sant Ignasi. 

Carrossa manresana pel Dia de la Província (1956)

CRÒNICA SOCIAL. El diumenge 22 d'abril de 1956 es va fer a Barcelona la primera edició del Dia de la Província, i Manresa hi va participar amb aquesta flamant carrossa. El muntatge, que va ser ideat pel manresà Anselm Corrons i finançat per l'Ajuntament, procurava no oblidar cap dels recursos i trets culturals més característics del Bages. Els integrants de la comparsa eren els membres de l'Esbart de Dansaires Manresans. 
 

Casa Planell

PATRIMONI CIUTADÀ. Tot i el deteriorament actual, la part del barri antic que hi ha entre la Seu i l’Ajuntament havia format part del centre econòmic i social de la ciutat, com ho demostra aquest edifici i d’altres de la baixada de la Seu, el carrer de santa Llúcia i el de Vallfonollosa. És d’estil neoclàssic i es va construir el 1832.

Auditori de Sant Francesc

PATRIMONI CIUTADÀ. Quan passegem pel barri vell, podem topar amb edificis d’un cert valor patrimonial però que estan en un estat d’abandonament que els fa passar desapercebuts, com l’antiga església de Sant Francesc. Ara està sense culte i durant els anys vuitanta va ser utilitzada com a auditori de l’Orfeó Manresà. 

Casa Ferrer Granés

PATRIMONI CIUTADÀ. Quan passegem pel centre distrets pels aparadors, sovint no ens fixem en cases com aquestes dues dissenyades en paral·lel per l’arquitecte Ignasi Oms i Ponsa el 1.899, situades al carrer de la Canal i a la cantonada amb el carrer Nou. 

Cinema Catalunya (1970)

CRÒNICA SOCIAL. Imatges com aquesta eren habituals davant del cinema Catalunya les tardes de dissabte i diumenge. 

Construcció del Centre Hospitalari (1969)

CRÒNICA SOCIAL. Aquest és l’aspecte que presentaven les obres de construcció del Centre Hospitalari de Manresa cap a l’any 1969. El centre havia estat concebut com a espai especialitzat en traumatologia. 

Inauguració del monument als iniciadors de la Sèquia (1977)

CRÒNICA SOCIAL. El diumenge 20 de febrer de 1977, dins de la Festa de la Llum, es va inaugurar el monument de la Ben Plantada. 

Inauguració del col·legi Oms i de Prat (1968)

CRÒNICA SOCIAL. El centre va ser edificat en els terrenys on hi havia hagut el convent i noviciat dels frares Caputxins fins a la seva destrucció durant la Guerra Civil. 

«No podem usar els criteris morals externs als de la dinàmica perversa dels camps, no ho hem de jutjar, però es pot explicar»

ENTREVISTA. David Serrano Blanquer. Doctor en Filologia Catalana per la UAB, és professor a la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna de la Universitat Ramon Llull, a l’Escola Pia de Sabadell i, del 2001 al 2007, també de la Universitat Oberta de Catalunya. Membre del grup de recerca Exili, Deportació i Holocaust, del Memorial Democràtic i de ConInCom, de Blanquerna, és fundador i director del CILEC (Centre d’Investigació de la Literatura Europea Concentracionària). 

Casa Gomis

PATRIMONI CIUTADÀ. Acostumats a passejar pel carrer del Born mirant aparadors, sovint ens passen desapercebuts alguns edificis com la casa Gomis, que té una estructura del segle XVIII, però que es va reformar el 1911 per dotar-lo d’una estètica modernista. 

La casa de la ciutat

PATRIMONI. Parlem de l’edifici de l’Ajuntament, construït  el segle XVIII, després de l’incendi de Manresa en la Guerra de Successió (1713). 

La fàbrica del Salt

PATRIMONI CIUTADÀ. La fàbrica del Salt, que en els vuitanta havia contingut l’empresa de cintes elàstiques "La araña", és un edifici industrial típic de pisos amb coberta a doble vessant i una gran xemeneia. Actualment s’utilitza com a mesquita. 

“Les visites a la Manresa desconeguda estaran relacionades amb les Bases; visita completa a l’Ajuntament, Sobrerroca com a carrer senyorial de l’època, xerrada del Llorenç Ferrer sobre la fil·loxera al Bages i visita a l’Oller del Mas per explicar la vinya de l’època”.

ENTREVISTA. Francesc Comas Closas és comissari dels actes dels 125 anys de les Bases de Manresa, president del Centre d’Estudis del Bages i membre de la fundació Independència i Progrés, va ser cap d’estudis de l’escola Puigberenguer i de l’IES Bages. Ha publicat llibres com "Casa Caritat", "Manresa, la ciutat transformada" i "Manresa, una història per conèixer" i té una història de Caixa Manresa inèdita. Articulista de "Regió7", és professor d’història a la FUB per a més grans de 55 anys.

El carrer Nou, rebatejat com a Juan Jorba Rius (1957)

CRÒNICA SOCIAL. Manresa, 21 de febrer de 1957. Pere Jorba Valls descobreix la placa en honor al seu avi, Joan Jorba Rius (1869-1938), fundador dels magatzems Jorba. La senyalització, que va servir per canviar de nom el carrer Nou, estava situada a la cantonada de l’emblemàtic edifici de Cal Jorba. 

Desmantellament de la caserna del Carme (1965)

CRÒNICA SOCIAL. Manresa, finals de gener de 1965. La caserna del Carme està de trasllat. Els soldats carreguen en camions les pertinences i objectes del quarter i posen fi a una estada de més de cent anys a l’antic convent del Carme. A la dreta de l’edifici es veu el portal inacabat de la nova església del Carme, beneïda el 1959.

Inauguració de les obres del passeig del Riu (1956)

CRÒNICA SOCIAL. El mes de maig de 1956, Manresa es va abocar solemnement a celebrar el quart centenari de la mort de Sant Ignasi. 

Casa Soler Casolleras

PATRIMONI CIUTADÀ. Aquest edifici és un exemple típic de l’eixample manresà de les primeres dècades del segle XX. Per una banda és un bloc de pisos i per l’altra una nau industrial que conté la històrica empresa de cintes Perramon i Badia. 

L'escorxador

PATRIMONI CIUTADÀ. L’escorxador va ser projectat el 1904 per l’arquitecte Ignasi Oms i Ponsa en estil modernista. Es va construir entre 1904 i 1906 i estava pensat per a la matança d’animals de consum. És una obra de gran bellesa, que s’ha pogut recuperar en part com a biblioteca universitària. Està situat al camí de Joncadella, a l’alçada de la plaça de Bages, que fa un segle era més enllà dels afores de la ciutat.

Conjunt residencial de la Fàbrica Nova

PATRIMONI CIUTADÀ. Manresa és una ciutat industrial que té molt habitatge obrer. Aquest conjunt de deu edificis residencials, situats entre el carrer del Bisbe Comes, l’avinguda de Bertrand i Serra i la carretera del Pont de Vilomara, es van construir en dues fases, el 1948 les cases de dos pisos i entre 1952 i 1956 els blocs de tres pisos. 

Centre Cultural de les Congregacions Marianes

PATRIMONI CIUTADÀ. El catàleg de Manresa incorpora aquest edifici, que formava part del centre cultural de les Congregacions Marianes, amb la casa del costat. Està situat al carrer de la Mel i és d’estil neoclàssic tradicional. 

Estrena de la pel·lícula ‘Helga’ al cinema Apolo (1969)

CRÒNICA SOCIAL. Aquest és l’aspecte que presentava al carrer del Bonsuccés el diumenge 2 de novembre de 1969 a les 16:30 h. Poques vegades a la ciutat s’havien vist tantes aglomeracions per anar al cinema. El motiu: l’estrena de la pel·lícula "Helga" al cinema Apolo. 

Primer cotxe de línia Santpedor-Manresa (1924)

CRÒNICA SOCIAL. Santpedor, 1924. Ramon Casanovas i Llussà (al centre, camisa blanca) davant del seu Ford T, el primer cotxe de motor de la línia Santpedor-Manresa. L’acompanyen el seu pare, Pere (dreta), i els nens i nenes de la família, juntament amb l’empleat que feia de xofer (al centre, jaqueta fosca). 

Grup escolar de la Renaixença

PATRIMONI. Aquest mes ens fixem en un edifici que passa una mica desapercebut a ulls dels manresans, però de gran importància simbòlica i arquitectònica. La Renaixença, que sembla una peça més dins de l’arquitectura escolar de la ciutat, és la primera escola de la Catalunya central feta amb criteris moderns.

L’Opus Dei actuava discretament

FA 25 ANYS. A principis d’aquell estiu, monsenyor Josemaría Escrivá de Balaguer y Albás, fundador de l’Opus Dei, tenia el camí obert cap a la beatificació i la revista dedicava el tema central a analitzar el discret i subtil apostolat d’aquest institut religiós a la ciutat, on tot i ser poc present públicament sí que aplegava grups d’espiritualitat en alguns locals.
Pàgina 1 de 13
 Següent >
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.