Edició Història local

Casa Soler Casolleras

PATRIMONI CIUTADÀ. Aquest edifici és un exemple típic de l’eixample manresà de les primeres dècades del segle XX. Per una banda és un bloc de pisos i per l’altra una nau industrial que conté la històrica empresa de cintes Perramon i Badia. 

L'escorxador

PATRIMONI CIUTADÀ. L’escorxador va ser projectat el 1904 per l’arquitecte Ignasi Oms i Ponsa en estil modernista. Es va construir entre 1904 i 1906 i estava pensat per a la matança d’animals de consum. És una obra de gran bellesa, que s’ha pogut recuperar en part com a biblioteca universitària. Està situat al camí de Joncadella, a l’alçada de la plaça de Bages, que fa un segle era més enllà dels afores de la ciutat.

Conjunt residencial de la Fàbrica Nova

PATRIMONI CIUTADÀ. Manresa és una ciutat industrial que té molt habitatge obrer. Aquest conjunt de deu edificis residencials, situats entre el carrer del Bisbe Comes, l’avinguda de Bertrand i Serra i la carretera del Pont de Vilomara, es van construir en dues fases, el 1948 les cases de dos pisos i entre 1952 i 1956 els blocs de tres pisos. 

Centre Cultural de les Congregacions Marianes

PATRIMONI CIUTADÀ. El catàleg de Manresa incorpora aquest edifici, que formava part del centre cultural de les Congregacions Marianes, amb la casa del costat. Està situat al carrer de la Mel i és d’estil neoclàssic tradicional. 

Estrena de la pel·lícula ‘Helga’ al cinema Apolo (1969)

CRÒNICA SOCIAL. Aquest és l’aspecte que presentava al carrer del Bonsuccés el diumenge 2 de novembre de 1969 a les 16:30 h. Poques vegades a la ciutat s’havien vist tantes aglomeracions per anar al cinema. El motiu: l’estrena de la pel·lícula "Helga" al cinema Apolo. 

Primer cotxe de línia Santpedor-Manresa (1924)

CRÒNICA SOCIAL. Santpedor, 1924. Ramon Casanovas i Llussà (al centre, camisa blanca) davant del seu Ford T, el primer cotxe de motor de la línia Santpedor-Manresa. L’acompanyen el seu pare, Pere (dreta), i els nens i nenes de la família, juntament amb l’empleat que feia de xofer (al centre, jaqueta fosca). 

El campió del món d’escacs Anatoli Kàrpov visita Manresa

CRÒNICA SOCIAL. El diumenge 30 de maig de maig de 1976, el campió del món d’escacs Anatoli Kàrpov va participar en una exhibició al Casino de Manresa, organitzada per l’obra esportiva de la Caixa d’Estalvis de Manresa i pel club d’Escacs Catalònia. 

L’Opus Dei actuava discretament

FA 25 ANYS. A principis d’aquell estiu, monsenyor Josemaría Escrivá de Balaguer y Albás, fundador de l’Opus Dei, tenia el camí obert cap a la beatificació i la revista dedicava el tema central a analitzar el discret i subtil apostolat d’aquest institut religiós a la ciutat, on tot i ser poc present públicament sí que aplegava grups d’espiritualitat en alguns locals.

Casa Bosch

PATRIMONI CIUTADÀ. Les carreteres de Vic i de Cardona són els dos eixos que van eixamplar la ciutat medieval, amb edificis industrials ben a la vora de casals burgesos com aquest de neoclàssic construït el 1891 a la cantonada de la carretera de Vic i el carrer Bilbao. Es tracta d’un edifici d'habitatges cantoner entre mitgeres, de planta baixa, dos pisos i una planta sota la coberta.

Quaranta anys fent esclatar la música

FILA CULTURAL. Des dels seus inicis, l'escola de música Esclat ha significat per a moltes generacions una manera diferent, més oberta i participativa, d'atansar-se al fet musical.

Imposició de les insígnies a les banderes del Bruc (1929)

CRÒNICA SOCIAL. El 25 de maig de 1929, els manresans es van bolcar entusiasmats a celebrar la imposició de les insígnies de capità general a les banderes del Bruc. Un acte que va comptar amb la presència del rei Alfons XIII, que ja era la quarta vegada que visitava la ciutat. Per  comprendre el ressò de l’esdeveniment, cal tenir en compte la llegenda que envoltava la batalla del Bruc.

La Maquinària Insdustrial

PATRIMONI CIUTADÀ. El 1961, s’inaugurava la nova seu de La Màquinaria Industrial SA, una empresa ambiciosa que fabricava sobretot màquines de filar. És el millor exemple al nucli urbà de Racionalisme industrial de postguerra, juntament amb la factoria de Lemmerz, de grans dimensions i fet amb un llenguatge auster i modern.

Construcció del Centre Hospitalari (1969)

CRÒNICA SOCIAL. Aquest és l’aspecte que presentaven les obres de construcció del Centre Hospitalari de Manresa cap a l’any 1969. El centre havia estat concebut com a espai especialitzat en traumatologia. 

Inauguració del monument als iniciadors de la Sèquia (1977)

CRÒNICA SOCIAL. El diumenge 20 de febrer de 1977, dins de la Festa de la Llum, es va inaugurar el monument de la Ben Plantada. 

Inauguració del col·legi Oms i de Prat (1968)

CRÒNICA SOCIAL. El centre va ser edificat en els terrenys on hi havia hagut el convent i noviciat dels frares Caputxins fins a la seva destrucció durant la Guerra Civil. 

«No podem usar els criteris morals externs als de la dinàmica perversa dels camps, no ho hem de jutjar, però es pot explicar»

ENTREVISTA. David Serrano Blanquer. Doctor en Filologia Catalana per la UAB, és professor a la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna de la Universitat Ramon Llull, a l’Escola Pia de Sabadell i, del 2001 al 2007, també de la Universitat Oberta de Catalunya. Membre del grup de recerca Exili, Deportació i Holocaust, del Memorial Democràtic i de ConInCom, de Blanquerna, és fundador i director del CILEC (Centre d’Investigació de la Literatura Europea Concentracionària). 

Casa Gomis

PATRIMONI CIUTADÀ. Acostumats a passejar pel carrer del Born mirant aparadors, sovint ens passen desapercebuts alguns edificis com la casa Gomis, que té una estructura del segle XVIII, però que es va reformar el 1911 per dotar-lo d’una estètica modernista. 

La casa de la ciutat

PATRIMONI. Parlem de l’edifici de l’Ajuntament, construït  el segle XVIII, després de l’incendi de Manresa en la Guerra de Successió (1713). 

Grup escolar de la Renaixença

PATRIMONI. Aquest mes ens fixem en un edifici que passa una mica desapercebut a ulls dels manresans, però de gran importància simbòlica i arquitectònica. La Renaixença, que sembla una peça més dins de l’arquitectura escolar de la ciutat, és la primera escola de la Catalunya central feta amb criteris moderns.

Inauguració dels Juegos Provinciales Trofeo San Jorge (1975)

CRÒNICA SOCIAL. Entre el 25 d’abril i el 17 de maig de 1975, Manresa va ser l’amfitriona dels Juegos Deportivos Escolares Provinciales Trofeo San Jorge.

Consagracions amb motiu de la visita del nou bisbe Masnou (1956)

CRÒNICA SOCIAL. Els dies 4 i 5 de març de 1956, Manresa va rebre la visita del nou bisbe de Vic, Ramon Masnou i Boixeda (1907-2004). Havia estat nomenat tot just feia unes setmanes, però els manresans ja el coneixien d’abans.

Un negoci piramidal feia estralls

FA 25 ANYS. La possibilitat d’obtenir fàcilment un sobresou o un negoci propi havia anat captant uns 800 distribuïdors de productes de neteja de la casa Amway a Manresa, alguns dels quals d’un cert relleu ciutadà. El fet que la feina principal dels distribuïdors no consistia pas a vendre sinó a trobar nous distribuïdors era analitzat a les pàgines de la revista d’aquell mes, que destapava les interioritats de la xarxa creada.

El nucli antic de Manresa amaga desenes de tines

TEMA DEL MES. Manresa i la comarca del Bages en general han estats zones productores de vi des d'èpoques molt antigues. Com a testimoni d’aquest passat, la ciutat conserva un conjunt de tines en un estat de conservació irregular, tot i que n’hi ha moltes d’amagades o bé que encara no han estat redescobertes.

Els partits d’esquerres es preparaven per tornar a l’Ajuntament

FA 25 ANYS. Quan faltaven dos mesos per a les eleccions municipals, els partits situats a l’esquerra del PSC intentaven guanyar el terreny perdut els darrers anys, a causa de la divisió i l’atomització. Les quatre candidatures que volien disputar-se l’espai eren l’Esquerra Nacionalista de Manresa (ENM), el Col·lectiu d’Unitat Popular (CUP), Iniciativa per Catalunya (IC) i el Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC).

Enric Villaplana guanya l’onzè campionat de Catalunya de Marxa

CRÒNICA SOCIAL. El 10 de gener de 1943 es va disputar a Manresa l’onzè campionat de Catalunya de marxa en ruta. La prova va consistir en un recorregut urbà de 30 quilòmetres i l’atleta manresà Enric Villaplana va ser el més ràpid a completar-lo.
Pàgina 1 de 12
 Següent >
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.