Edició Història local

L’alcalde Soldevila controla les obres de la Muralla (1969)

CRÒNICA SOCIAL. L’alcalde Ramon Soldevila Tomasa va entrar l’any 1964 a l’Ajuntament manresà amb la ferma voluntat de millorar l’asfaltat dels carrers cèntrics més representatius. 

Cruïlla Passeig de Pere III/Guimerà (1977)

CRÒNICA SOCIAL. Coneguda popularment com la plaça de la Farola –amb cinc llums, situada al mig i rodejada per una illeta de colors vermell i blanc perquè els cotxes no hi topessin–, on la guàrdia urbana dirigia el trànsit, ara és la plaça de Crist Rei.

Orson Welles al castell de Cardona (1964)

CRÒNICA SOCIAL. L’octubre de 1964, el polifacètic director cinematogràfic Orson Welles va rodar durant quinze dies a la col·legiata romànica de Sant Vicenç de Cardona, situada dins el castell, "Campanades a mitjanit".

Exposició sobre la mar a Cal Jorba (1966)

CRÒNICA SOCIAL. El 27 d’agost de 1966 es va inaugurar la segona exposició de col·leccions particulars sobre el tema "Mar" a la cinquena planta de l’edifici de Cal Jorba, sota l’organització del recentment creat Club Jorba. 

Farinera La Favorita

PATRIMONI CIUTADÀ. Les farineres són un model particular de fàbrica, s’hi treballa amb un tecnologia de decantació per inèrcia que els obliga a tenir diversos pisos. A més, en fer un producte alimentari –la farina– solen tenir una estètica més neta i, sovint, els murs exteriors estan pintats de blanc. 

Casa Armengou

PATRIMONI CIUTADÀ. Aquest casal és dels més característics del primer tram de la carretera de Vic, on es van construir, a cavall dels segles XIX i XX, edificis que combinaven la funció comercial o industrial amb la d’habitatge burgès. 

Casa Vidal

PATRIMONI CIUTADÀ. Aquest gran casal que cohesiona la plaça de Gispert és un dels edificis que milloren l’urbanisme de la zona quan es mostren ben restaurats i mantinguts. 

Escorxador municipal (1972)

CRÒNICA SOCIAL. L’antic escorxador de Manresa i el recinte del voltant són edificis modernistes, obra de l’arquitecte Ignasi Oms i Ponsa, que va ser construït l’any 1906 al costat de l’actual plaça Bages. 

La Bonavista de finals del franquisme (1972)

CRÒNICA SOCIAL. Imatge de la plaça de la Bonavista i del final del tram del passeig de Pere III. En primer pla, fulles caigudes dels plàtans i papers tirats a terra a dojo, que palesa la manca de manteniment i pulcritud de finals del franquisme a la ciutat, amb una deixadesa evident. 

Ceràmica manresana al Museu Comarcal

CRÒNICA SOCIAL. La fotografia en blanc i negre mostra una selecció de peces de la ceràmica manresana del segle XIV, amb vernís i decoració essencialment en color verd, però també hi ha peces amb predomini del morat, que s’exhibeixen en la imatge d’Antoni Quintana, reporter gràfic del diari "Manresa" i des del 1976 de "La Gazeta de Manresa", que va durar fins al darrer dia de l’any 1982, ambdós dirigits pel falangista Juan A. Lozano.

Redacció d’Ona7 Ràdio, el dia abans d’emetre (1984)

CRÒNICA SOCIAL. La fotografia és del dia 20 de febrer del 1984, quan part de la redacció d’Ona7 Ràdio s’està preparant per començar les emissions de l’ens municipal, als estudis situats a sobre del pis de la residència Ramona Miró, a la Muralla del Carme. 

Corrons celebra 50 anys com a pintor (1962)

CRÒNICA SOCIAL. Nascut a Manresa, l’any 1900, Enric Corrons Perramon celebrava els seus 50 anys en la professió de pintor i escenògraf en un conegut restaurant de la ciutat. 

Col·legi Asil dels Infants

PATRIMONI CIUTADÀ. En el primer tram de la carretera de Vic trobem aquest edifici públic, en una zona que tenia amb funcions comercials, industrials o d’habitatge burgès. És una obra d’Ignasi Oms i Ponsa, bastida entre 1898 i 1901 en un estil modernista historicista.

Casa Arderiu

PATRIMONI CIUTADÀ. Un dels edificis que forma part del subconscient dels manresans és aquesta reeixida obra de l’arquitecte Josep Firmat Serramalera dels anys vint, que resol amb una cantonada arrodonida l’encaix de la Muralla de Sant Domènec amb el carrer de Jaume I en un estil noucentista clàssic, amb clares influències de l'arquitectura residencial francesa.

La Cova de Sant Ignasi

PATRIMONI CIUTADÀ. D’entre les poques esglésies que van quedar dempeus després de la destrucció programada durant la Guerra Civil, destaca la Cova de Sant Ignasi, amb la casa convent dels Jesuïtes que hi té adossada. 

Caseta del vigilant de l’Anselm Cabanes (1974)

CRÒNICA SOCIAL. La caseta del vigilant del col·legi Anselm Cabanes, ja desapareguda, era l’habitatge d’un guàrdia de Franco a qui li van construir un hortet al costat. Era un individu alt i prim, poc sociable, amb un gros anell d’or amb què picava la canalla que considerava que el molestava. Tot plegat es va construir amb el nou edifici escolar, que no es veu a la fotografia. 

Els diorames de Mestres Cabanes (1963)

CRÒNICA SOCIAL. La fotografia del periodista gràfic Quintana Torres està feta al local que els pintors tenien sobre el teatre del Liceu de Barcelona. 

La recuperació de l’edifici dels antics jutjats com a palau del Consell

FILA CULTURAL. El febrer del 2015 s’informava que l’edifici dels antics jutjats passaria a ser la seu central de la Generalitat a Manresa. El palau del Bisbe, de la baixada de la Seu, concentraria les dependències de Territori, Interior i Sanitat, com a delegació del Govern a les comarques centrals. Però cal tenir en compte que l’edifici anterior al dels jutjats va ser el palau del Consell de la Ciutat de Manresa, seu de la Generalitat de Catalunya al final de la Guerra dels Segadors, durant 15 mesos dels anys 1651 i 1652, segons el geògraf Xavier Sanclimens.

La farinera Albareda

PATRIMONI CIUTADÀ. La farinera Albareda, de 1909, és un dels elements de patrimoni industrial més peculiars de la ciutat per diversos motius: perquè continua en actiu, és un bonic edifici modernista dissenyat per Alexandre Soler i March, s’adapta al traçat d’una via de tren desapareguda i s’hi han fet tres ampliacions poc després de ser construït, la darrera de les quals a càrrec de l’arquitecte Josep Firmat el 1918. A més, està en un entorn privilegiat, presenta façana a la rotonda de la plaça del Mil·lenari i al davant hi té un parc sobre el Cardener fet sobre l’antiga platja de vies de l’estació de Manresa Riu.

Casa Cabot

PATRIMONI CIUTADÀ. El Passeig i els seus voltants es van constituir com a nou centre de Manresa a cavall dels segles XIX i XX, amb una barreja d’edificis d’habitatges burgesos amb fàbriques. Aquesta casa noucentista de 1932, de bona factura i veïna de la dels Lluvià, estava al davant de dues indústries, la Maquinària Industrial i cal Pere Parera (desapareguda).

Xemeneia de Cal Cura

PATRIMONI CIUTADÀ. La zona del començament de la carretera del Pont de Vilomara, a tocar de la carretera de Vic, a principi del segle XX era un eixample industrial que, ràpidament, es va completar amb habitatges, a mesura que s’anava ocupant l’espai del regadiu de la Séquia. Una de les fàbriques que s’hi va instal·lar va ser l’alcoholera Cura, construïda cap al 1935, poc temps després que la gran nau de la veïna Fàbrica Nova. 

Edificis de la plaça Cots, 10 i 11

PATRIMONI CIUTADÀ. A la plaça Cots, una zona d'eixample residencial de la segona meitat del segle XIX, a tocar del barri antic, hi ha un parell d’edificis d’habitatges plurifamiliars d’indubtable valor estètic. Estan fets en una mateixa promoció cap a 1920, en estil modernista tardà, i conformen un front de façana unitari. Al costat de la Fundació Cots i d’altres edificis d’habitatges, donen un peculiar aire senyorial a la plaça.

El pont Llarg

PATRIMONI CIUTADÀ. Tot i el nom de pont, aquesta obra d’enginyeria és un aqüeducte que serveix per fer arribar aigua a una part important del regadiu de la Séquia al nord de la ciutat, a la zona del Poal. Està enganxat al camí de Joncadella i als accessos de la ronda de Manresa i de l'eix Transversal, en una zona agrària. Molts manresans el coneixen perquè des de fa uns anys s’hi organitza un pessebre vivent.

Festa de les modistes (1945)

CRÒNICA SOCIAL. A la fotografia podem veure un grup de sardanistes davant la piscina municipal del Club Natació Manresa. Excepcionalment es van trobar a l’hivern, perquè a més de la seva feina habitual, bona part de les noies feien de modistes. 

Antiga església de Sant Josep del Poble Nou

PATRIMONI CIUTADÀ. Ara fa poc més d’un segle, el barri del Poble Nou estava en plena expansió i la llunyania relativa del centre de la ciutat aconsellava la construcció d’una església pròpia que pogués servir de parròquia. 
Pàgina 1 de 18
 Següent >
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.