Edició Vida

«L’objectiu central de la nostra activitat és facilitar l’accés al coneixement del català a la població adulta, per afavorir-ne l’ús»

ENTREVISTA a Núria Brugarolas Camps. Directora des del 2007 del Centre de Normalització Lingüística Montserrat, amb seu a Manresa, és mestra de primària i mestra de català per la Universitat de Barcelona. Professora de català per a adults al barri del Clot, es va formar tant en l’àmbit d’ensenyament com en el d’assessorament i gestió lingüística. L’any 1989, quan es va crear el Consorci per a la Normalització Lingüística, va passar a treballar-hi. És coautora d’una dotzena de llibres d’aprenentatge del català, adreçats a població adulta.

El pont de Cabrianes

FILA CULTURAL. Cal dir que l’anomenat pont de Cabrianes és força lluny d’aquesta població, a uns 3,5 km riu avall, on el Llobregat passa pel congost d’Olzinelles. És un punt molt estratègic per l’estretor del riu i la solidesa de la roca, perfecta per edificar-hi un pont. De fet n’hi han hagut diversos en el decurs de la història, per assegurar el pas del Camí Ral de Manresa a Vic. 

La natura

NATURA URBANA. Giorgio Celli va ser un conegut ecòleg, entomòleg, professor, escriptor i polític italià. A més, era un gran divulgador de temes de natura, sobretot, de zoologia, i un combatent i actiu ecologista. Va lluitar contra l’ús dels pesticides químics i a favor de la lluita biològica. Aquí, m’agradaria comentar –o parafrasejar– alguns dels versos d’un poema breu de Celli, titulat "El Tigre". 

L’encavalcament de Puig Sobirà

INDRETS. Es troba situat al Solsonès, prop de l’extrem septentrional. Es localitza al Nord de Canalda, dintre del terme d’Odèn, un dels municipis que formaran part del futur Parc Geològic i Miner del Solsonès–Alt Urgell.

Maria Jesús Isart. El vestit infinit

RETRATS. Un vestit de color violeta reposa sobre una taula de fusta. És la peça de la sastreria La Disfressa que més estima Maria Jesús Isart. Amb les mans, acaricia els botons negres i el teixit de vellut del vestit. Se l’acosta al rostre i l’olora. Entre les teles, intueix el perfum del seu pare. Ell sovint es vestia amb aquesta disfressa per interpretar papers dalt de l’escenari. 

Les Guixeres de Súria

INDRETS. Tradicionalment s’anomenava "guixera" el terreny on s’extreia la pedra de guix i alhora el forn on es coïa, que era sempre a poca distància, com passa a l’indret que comentem avui.

Ramon Bacardit. Des de l’Aràbia Saudita

D'AQUÍ D'ALLÀ. «L’Aràbia Saudita és un país molt desconegut pel fet que ha estat molt gelós de la seva privacitat».

Emili Panosa. El motorista a la corda fluixa

RETRATS. «La meva és una història petita», adverteix Emili Panosa mentre introdueix la clau al pany d’una entrada del carrer Santa Maria, al costat de la plaça Gispert. La porta s’obre, l’Emili cedeix el pas i tanca amb un petit "clec". «Seguiu-me». Travessa un garatge on reposen motocicletes velles, una galeria decorada amb una ràdio antiga, un rellotge de corda i altres relíquies, i un pati cobert de plantes des d’on es veu el campanar de la Seu. 

Paisatges i governs

NATURA URBANA. La paraula "paisatge" té molts significats. En una de les accepcions del diccionari, diu així: «Aspecte i característiques particulars d’una regió determinada segons les seves característiques formals, siguin físiques, biogeogràfiques o antròpiques».

Relacions

NATURA URBANA. Cal anar alerta a l’hora de fer certes afirmacions, com la que sovint sentim des d’un vessant "new-age": tot està relacionat amb tot. Les interaccions o relacions que poden haver-hi entre els diferents elements d’un sistema són limitades. 

Pol González. El vol del ballarí

RETRATS. És un noi de quinze anys, però podria ser el vent, una onada, la tempesta. Quan balla, els seus pensaments desapareixen. Només existeixen ell i el seu cos. Es mou més ràpid que el temps. Si els seus moviments deixessin estela, dibuixaria línies daurades en totes direccions. El Pol González és un ballarí de hip-hop.

Carla Obradors. Des d’Alemanya

D'AQUÍ I D'ALLÀ. «Al Max-Planck-Institut für Kohlenforschung desenvolupo nous mètodes químics per preparar compostos d’interès acadèmic»

L’últim d’abandonar l’autobús

RETRATS. El so de les rodes sobre l’asfalt anuncia l’arribada de l’autobús. Un vehicle de color verd avança pel carrer Guimerà i s’aproxima fins a la parada. Els pròxims passatgers s’aixequen, guardant un metre de distància entre ells, i preparen el bitllet per agafar el bus urbà que condueix al barri de la Balconada. Mentre s’endinsen al vehicle, Antonio Jiménez abandona el volant uns minuts per prendre la fresca i encendre un cigarret.

«Ser actriu suposa un exercici d’anàlisi primer i d’empatia amb el personatge després, fins a fondre-t’hi en una abraçada»

ENTREVISTA a Àngels Torrens Vila. Directora i actriu de teatre amateur als Carlins. Del 1979 al 1983 va ser regidora de Joventut per Convergència i Unió a l’Ajuntament de Manresa. Mestra i diplomada per l’Escola Universitària de Traductors i Intèrprets, (EUTI) de Bellaterra, va treballar com a l’Escola Ave Maria del Poble Nou i a l’Institut Francès. Ha fet tasques d’alfabetització d’adults a Sant Joan. Ha estat membre de la colla sardanista Dintre el Bosc, del grup Cultura i Esplai del CECB i del Col·lectiu d’Actors Manresans. Forma part del Col·lectiu d’Artistes de la República.

Perspectiva humboldtiana

NATURA URBANA. Mai no ha estat tan necessària com ara una visió interdisciplinar de la relació que els humans mantenim amb el nostre entorn. Un visió que inclogui els coneixements teòrics i pràctics, les arts, les ciències i les lletres. Que inclogui perspectives subjectives, de gent que viu i encarna les problemàtiques socioambientals, i d’altres objectives, aportades des del coneixement científic. D’aquest enfocament en podríem dir "humboldtià".   

«Em considero un privilegiat per haver aconseguit treballar en el que m’agrada i quan ho faig és una festa, la gent està predisposada als somriures»

ENTREVISTA a Jordi Pesarrodona. Comediant de carrer i pallasso, s’inicia amb Setrill i fa "bolos" amb Comediants i La Fura dels Baus. Funda Gog i Magog amb Josep Noguera. El 1993 intervé amb Pallassos sense Fronteres a l’antiga Iugoslàvia. El 1995, amb "Parasitum" es donen a conèixer arreu del món. Dirigeix fires de recreació històrica, és coordinador artístic d’Adifolk i dirigeix l’Aplec Internacional. Ha estat director creatiu de Focus i és responsable de la Fundació La Roda. Exregidor de Cultura per ERC de l’Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada, va ser membre del Consell Comarcal i va entrar a la Permanent comarcal d’ERC, fins que va dimitir de tots els càrrecs.

Descongestionar el número de telèfon 061

SALUT. Des de la Secretaria de Difusió i Atenció Ciutadana de la Generalitat de Catalunya es demana descongestionar el número de telèfon 061, que és la porta d’entrada al Sistema de Salut Català, per tal de millorar la seva eficàcia en previsió de l’augment d’infectats pel Covid-19 dels propers dies.

Sant Pere de Graudescales i la Vall d’Ora

INDRETS. És a l’extrem septentrional i alhora oriental del terme solsonenc de Navès, al costat de riu d’Aigua d’Ora, que una mica mes amunt es denomina de l’Aigua de Llinars, però que en entrar al terme de Navès canvia el nom, que ja no perdrà fins a l’aiguabarreig amb el Cardener, molt prop de Cardona i de Sorba.

«El fet de disposar d'Universitat dona una ambient especial a la ciutat»

D'AQUÍ I D'ALLÀ. Carlota Lestón Velo. Santiago de Compostel·la (Galícia).

«Et cauen molts mites, començant per l’exèrcit de la República, que va ser un desastre consentit i volgut»

ENTREVISTA a Salvador Redó Martí. Linotipista i caixista a la impremta de Montserrat de 1972 a 1988. Ha estat redactor de "Regió7" a la Cerdanya, de 1989 a 1993 i en va ser cap de Comarques. Del 1994 al 2018 ha estat cap de l’àrea executiva de Fotografia fins a la jubilació. Diplomat en Fotografia i des del 2016 graduat en Humanitats per la UOC, és autor o coautor d’una trentena de llibres. Com a columnista i tuitaire, destaca per la ironia, contundència i vehemència.

Érico Prat. Des del Brasil

D'AQUÍ I D'ALLÀ. «Amb l’arribada de Bolsonaro al poder, el Brasil està tornant vint anys enrere».

El capitalocè

NATURA URBANA. Els humans tenim ceguera sistèmica o ambiental. Som incapaços de veure com les nostres activitats quotidianes, rutinàries i locals produeixen canvis sobre el medi ambient global. Ningú no ha estat conscient del canvi climàtic fins que els climatòlegs han aportat dades concloents. El fenomen és el resultat del domini dels humans sobre la natura. L’hem manipulat, transformat i explotat fins al límit.

«Un 90% de la mercaderia mundial és marítima. De gener a octubre, 57,6 milions de tones de mercaderies han passat pel port de Barcelona, que ocupa el primer lloc europeu en creuers»

ENTREVISTA a Carla Rotllan Planell, graduada en Nàutica i Transport Marítim per la Facultat de Nàutica per la UPC, té un màster sobre Economia Marítima i un postgrau de Direcció d’Operacions Portuàries. Treballa al port de Barcelona, primer a la torre de control de Salvament Marítim, després a l’empresa Seven Seas i actualment fa d’agent de vaixell per a la companyia Marítima del Mediterráneo, on gestiona els vaixells de la Maersk, una naviliera danesa.
Pàgina 1 de 71
 Següent >
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.