Edició Vida

El Puig de la Balma

INDRETS. Al Geoparc hi ha nombrosos exemples de balmes que es van condicionar per obtenir un corral per al bestiar, un habitatge permanent o un refugi temporal per a pastors, carboners o viatgers.

«Des de fa tres anys, l’Ajuntament està abocant un milió d’euros anual en la millora de l’espai públic»

ENTREVISTA a Marc Aloy Guàrdia, nou alcalde de Manresa des del 27 de juny, com a cap de llista d’ERC, partit que després de 84 anys recupera aquest càrrec a la ciutat. El juny de 2015 surt escollit regidor i entra a l’Ajuntament, primer a l’oposició i des de l’1 de febrer de 2016 amb un pacte de governabilitat amb Junts per Manresa. Abans havia reconstruït les JERC amb Pere Fontanals. Arquitecte de professió, ha estat regidor d’Urbanisme i president de l’Àrea de Territori. Va treballar en el nou Pla d’Equipaments de l’ajuntament fins al 2010.

La vall de Madrona

INDRETS. La vall de Madrona, al municipi de Pinell del Solsonès, a ponent de Solsona, és poc coneguda. És una vall oberta cap a ponent, cap al Segre i cap a l’Alt Urgell, drenada per la riera de Madrona i la de la Maçana, que ajunten les aigües més avall de Sant Pere de Madrona, per portar-les cap al Segre. 

Juli Sanclimens ens ha deixat

Ens deixa un home afable, compromès amb la ciutat i del qual sempre en vam poder fer comentari i crítica amb una llibertat absoluta, conscients de la seva capacitat d'entomar el paper que ha de tenir una revista com El Pou. També hi vam col·laborar quan ens va demanar participar en la millora del monument al carrer Sobrerroca...

«L’objectiu central de la nostra activitat és facilitar l’accés al coneixement del català a la població adulta, per afavorir-ne l’ús»

ENTREVISTA a Núria Brugarolas Camps. Directora des del 2007 del Centre de Normalització Lingüística Montserrat, amb seu a Manresa, és mestra de primària i mestra de català per la Universitat de Barcelona. Professora de català per a adults al barri del Clot, es va formar tant en l’àmbit d’ensenyament com en el d’assessorament i gestió lingüística. L’any 1989, quan es va crear el Consorci per a la Normalització Lingüística, va passar a treballar-hi. És coautora d’una dotzena de llibres d’aprenentatge del català, adreçats a població adulta.

El pont de Cabrianes

FILA CULTURAL. Cal dir que l’anomenat pont de Cabrianes és força lluny d’aquesta població, a uns 3,5 km riu avall, on el Llobregat passa pel congost d’Olzinelles. És un punt molt estratègic per l’estretor del riu i la solidesa de la roca, perfecta per edificar-hi un pont. De fet n’hi han hagut diversos en el decurs de la història, per assegurar el pas del Camí Ral de Manresa a Vic. 

La natura

NATURA URBANA. Giorgio Celli va ser un conegut ecòleg, entomòleg, professor, escriptor i polític italià. A més, era un gran divulgador de temes de natura, sobretot, de zoologia, i un combatent i actiu ecologista. Va lluitar contra l’ús dels pesticides químics i a favor de la lluita biològica. Aquí, m’agradaria comentar –o parafrasejar– alguns dels versos d’un poema breu de Celli, titulat "El Tigre". 

L’encavalcament de Puig Sobirà

INDRETS. Es troba situat al Solsonès, prop de l’extrem septentrional. Es localitza al Nord de Canalda, dintre del terme d’Odèn, un dels municipis que formaran part del futur Parc Geològic i Miner del Solsonès–Alt Urgell.

Maria Jesús Isart. El vestit infinit

RETRATS. Un vestit de color violeta reposa sobre una taula de fusta. És la peça de la sastreria La Disfressa que més estima Maria Jesús Isart. Amb les mans, acaricia els botons negres i el teixit de vellut del vestit. Se l’acosta al rostre i l’olora. Entre les teles, intueix el perfum del seu pare. Ell sovint es vestia amb aquesta disfressa per interpretar papers dalt de l’escenari. 

Les Guixeres de Súria

INDRETS. Tradicionalment s’anomenava "guixera" el terreny on s’extreia la pedra de guix i alhora el forn on es coïa, que era sempre a poca distància, com passa a l’indret que comentem avui.

Ramon Bacardit. Des de l’Aràbia Saudita

D'AQUÍ D'ALLÀ. «L’Aràbia Saudita és un país molt desconegut pel fet que ha estat molt gelós de la seva privacitat».

Cultura científica

NATURA URBANA. Catalunya és un país que té molts escriptors, molta gent de lletres. Sovint es dona poca importància als científics, als escriptors científics. Potser és que descriuen realitats massa objectives i els catalans necessitem omplir la ment de ficcions subjectives.

«Sovint es prenen decisions pensant en els altres per la por social de semblar egoista»

ENTREVISTA a Eva Soto Madrid. Llicenciada en Belles Arts en l’especialitat de pintura, tècnica superior en Arts Plàstiques i Disseny en l’especialitat Estilisme d’Indumentària a l’Escola d’Art Llotja de Barcelona i directora de l’Escola d’Art de Manresa el curs 2009-2010, el 2012 obre la seva botiga de roba d’autor: L’Armari d’Eco. Ha participat en diverses exposicions individuals i col·lectives, i artísticament ha anat substituint els pinzells pels teixits.

Marta Juncadella. D’Euskadi a Igualada per lluitar contra el virus

RETRATS. El sol li acarona el cos adormit. La remor de les fulles del bosc la desperta. S’alça del llit i s’acosta a la finestra des d’on es veuen els camps verds i, més enllà, les cases blanques i el campanar d’Aldaba, poble de Guipúscoa. A la llunyania, la silueta de la serra d’Aralar sota un cel blau. Amb l’aire fresc, li arriba l’olor del pa artesà que es cou a la vora del foc i la flaire del formatge desfet.

Remeis ambientals

NATURA URBANA. Els problemes ambientals globals sembla que no tenen remei. Els diferents compromisos sobre l’emergència climàtica o la biodiversitat, signats per uns quants països, no s'han mantingut gaire temps. Hi ha una manca de compromís que pot atribuir-se a cinc pautes socials i econòmiques de la humanitat. 

Carla Obradors. Des d’Alemanya

D'AQUÍ I D'ALLÀ. «Al Max-Planck-Institut für Kohlenforschung desenvolupo nous mètodes químics per preparar compostos d’interès acadèmic»

L’últim d’abandonar l’autobús

RETRATS. El so de les rodes sobre l’asfalt anuncia l’arribada de l’autobús. Un vehicle de color verd avança pel carrer Guimerà i s’aproxima fins a la parada. Els pròxims passatgers s’aixequen, guardant un metre de distància entre ells, i preparen el bitllet per agafar el bus urbà que condueix al barri de la Balconada. Mentre s’endinsen al vehicle, Antonio Jiménez abandona el volant uns minuts per prendre la fresca i encendre un cigarret.

«Ser actriu suposa un exercici d’anàlisi primer i d’empatia amb el personatge després, fins a fondre-t’hi en una abraçada»

ENTREVISTA a Àngels Torrens Vila. Directora i actriu de teatre amateur als Carlins. Del 1979 al 1983 va ser regidora de Joventut per Convergència i Unió a l’Ajuntament de Manresa. Mestra i diplomada per l’Escola Universitària de Traductors i Intèrprets, (EUTI) de Bellaterra, va treballar com a l’Escola Ave Maria del Poble Nou i a l’Institut Francès. Ha fet tasques d’alfabetització d’adults a Sant Joan. Ha estat membre de la colla sardanista Dintre el Bosc, del grup Cultura i Esplai del CECB i del Col·lectiu d’Actors Manresans. Forma part del Col·lectiu d’Artistes de la República.

Perspectiva humboldtiana

NATURA URBANA. Mai no ha estat tan necessària com ara una visió interdisciplinar de la relació que els humans mantenim amb el nostre entorn. Un visió que inclogui els coneixements teòrics i pràctics, les arts, les ciències i les lletres. Que inclogui perspectives subjectives, de gent que viu i encarna les problemàtiques socioambientals, i d’altres objectives, aportades des del coneixement científic. D’aquest enfocament en podríem dir "humboldtià".   

«Em considero un privilegiat per haver aconseguit treballar en el que m’agrada i quan ho faig és una festa, la gent està predisposada als somriures»

ENTREVISTA a Jordi Pesarrodona. Comediant de carrer i pallasso, s’inicia amb Setrill i fa "bolos" amb Comediants i La Fura dels Baus. Funda Gog i Magog amb Josep Noguera. El 1993 intervé amb Pallassos sense Fronteres a l’antiga Iugoslàvia. El 1995, amb "Parasitum" es donen a conèixer arreu del món. Dirigeix fires de recreació històrica, és coordinador artístic d’Adifolk i dirigeix l’Aplec Internacional. Ha estat director creatiu de Focus i és responsable de la Fundació La Roda. Exregidor de Cultura per ERC de l’Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada, va ser membre del Consell Comarcal i va entrar a la Permanent comarcal d’ERC, fins que va dimitir de tots els càrrecs.

Emili Panosa. El motorista a la corda fluixa

RETRATS. «La meva és una història petita», adverteix Emili Panosa mentre introdueix la clau al pany d’una entrada del carrer Santa Maria, al costat de la plaça Gispert. La porta s’obre, l’Emili cedeix el pas i tanca amb un petit "clec". «Seguiu-me». Travessa un garatge on reposen motocicletes velles, una galeria decorada amb una ràdio antiga, un rellotge de corda i altres relíquies, i un pati cobert de plantes des d’on es veu el campanar de la Seu. 

Sant Pere de Graudescales i la Vall d’Ora

INDRETS. És a l’extrem septentrional i alhora oriental del terme solsonenc de Navès, al costat de riu d’Aigua d’Ora, que una mica mes amunt es denomina de l’Aigua de Llinars, però que en entrar al terme de Navès canvia el nom, que ja no perdrà fins a l’aiguabarreig amb el Cardener, molt prop de Cardona i de Sorba.
Pàgina 1 de 72
 Següent >
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.