Edició Vida

«Taltabull em va advertir: ‘Compti que pel camí que ha emprès anirà molt sol’. El cert és que me n’he ressentit, d’aquesta soledat, perquè el món musical és molt conservador»

ENTREVISTA a Josep M. Mestres Quadreny. Manresà de naixement, gran personalitat intel·lectual de Catalunya i independentista de base, fa la seva aportació creativa com a compositor. Molt conscient que cal recuperar el passat nacional, disposa d’una base de dades importantíssima i té un gran coneixement del patrimoni musical del país. 

El meandre de Sant Benet de Bages

INDRETS. Al sud de la vila de Navarcles comença una pista a força alçada sobre el Llobregat, amb bones vistes de la plana del monestir de Sant Benet. En un curt passeig podrem contemplar com el riu forma una elegant corba o meandre, la riba externa del qual és abrupta, mentre que la interna és una plana ben aprofitada per al conreu. 

Gabriel Morales. Cuba

D'AQUÍ I D'ALLÀ. Viatjar podria ser el meu segon nom. Però si hem de parlar de formalitats, el meu nom oficial és Gabriel Morales. Vaig venir als 15 anys a Manresa des de Cuba. Tot i costar-me reconèixer-ho ara, als 22, les emocions em van desbordar el dia que vaig venir cap aquí. Un avió i unes maletes plenes d'enyorança. Sens dubte, l'altitud d'aquella màquina em feia sentir poderós.

La serra de Picancel

INDRETS. Al bell mig del Berguedà, lleugerament al NE de Berga, es troba fonamentalment al terme de la Quar, on es troben les màximes alçades de tota la serralada, com és el cas de la Salga Aguda, que assoleix els 1.169 metres i les Tallades, que arriben als 1.150 metres d’alçada. Aquests són els punts culminants de la serra de Picancel, conjuntament amb el serrat del Migdia –de 1.080 metres– que es troba al terme de Vilada. 

«Els meus pares sempre deien: A casa pot faltar de tot, menys el somriure i el bon menjar»

ENTREVISTA. Miriam Santamaria Brichs és la nova presidenta de Pimec Jove Catalunya Central, actualment treballa com a directora de comunicació corporativa "freelance" per a Mútuacat i Puigdellívol. Geògrafa, meteoròloga i periodista, fa previsions del temps a Twitter, Facebook i el seu canal de Telegram @meteolook. 

El personatge que atrapa històries

INSTANT / INSTANTÀNIES. El reflex del mirall comença a perfilar la Karla. Ell s’amaga les celles amb pintura i se’n dibuixa unes de més perfilades. Acosta els seus ulls grans al vidre i, amb el pinzell, els dona el color de les flors de lilà. S’esborra les marques de la pell facial amb pintura. Les galtes se li envermelleixen. 

«De Calaf, ens van fer anar a peu fins a Sanaüja, on vam fer els primers dies d’instrucció amb una escombra, perquè no teníem armes»

ENTREVISTA. Salvador Farrés Oliveras, pagès de professió, s’ha dedicat al camp pràcticament fins als 96 anys. També ha fet de paleta, fuster i pintor de quadres. És un dels cinc manresans vius de la lleva del Biberó que per iniciativa de Joan Cals, president del Consell de la Gent Gran de Manresa, van ser homenatjats per l’Ajuntament el 2 de desembre, després que una comissió n’hagi recopilat la documentació. Es tracta de Tomàs Dalmau, Salvador Farrés, Josep Herms, Jaume Navarro i Antoni Vives, i d’altres del Bages. Explica la seva experiència de guerra a tothom qui l’hi demana. D’avi republicà, políticament no ha militat mai enlloc.

La balma del Balç de Fontanilles

INDRETS. La balma del Balç de Fontanilles es troba situada al terme municipal de Santa Maria de Miralles, a l’Anoia, molt prop dels límit occidental, fronterer amb la Conca de Barberà. És al bell mig del terme, prop de les antigues escoles, en una zona de relativa complexitat estructural, des del punt de mira geològic. 

L’art ambiental no ens salvarà, però ajuda

NATURA URBANA. A la part final del llibre "L'Home a la recerca de sentit" de Viktor E. Frankl hi ha una petita obra de teatre: "Sincronització a Birkenwald" on s'estableix una conversa entre els filòsofs Spinoza, Sòcrates i Kant. Entre tots, arriben a la conclusió que només hi ha una manera de despertar el desig de veritat dels humans. Ja que, segons ells, ni els savis poden fer res amb el seu discurs racional. Quan els savis diuen la veritat són presos per bojos. 

Núria Closas. Des de Quito (Equador)

D'AQUÍ I D'ALLÀ. A l’Equador el sol surt a les sis del matí i s’amaga a les sis de la tarda cada dia de l’any. Diuen que hi ha hivern i estiu, però, després d’un any de viure a Quito, començo a sospitar que no és veritat. 

El pla de Roques Albes

INDRETS. Passant per l’Eix Transversal prop d’Artés veiem unes cingleres vermelles que són a la base d’una costa que culmina en un petit altiplà anomenat pla de Roques Albes, un magnífic mirador del Bages. 

«He combatut el racisme i em considero legitimat per criticar la societat marroquina, per intentar transformar-la, començant per la Dictadura autoritària en què viu»

ENTREVISTA. Josep Lluís Mateo Dieste és –des del 2014– professor agregat a la Universitat Autònoma de Barcelona, al departament d’Antropologia Social i Cultural. Expert en el món de l’Islam, fa el màster d’Antropologia a la UAB (1994-96) i el 1997, guanya el premi Rogeli Duocastella de Ciències Socials. El 2002 es doctora amb la tesi "El Protectorat espanyol al Marroc", dins del departament d’Història i Civilització, de l’Institut Universitari Europeu de Florència. Sociòleg, treballa a fons la història del Protectorat i ara s’interessa per qüestions d’antropologia sobre les migracions o els fenòmens religiosos. Als anys 90 va formar part de l’entitat Bages per Tothom.

Recordant Joan Segon

FILA CULTURAL. Quan s'acompleix mig any del traspàs de Joan Segon, fotògraf i activista social i cultural, el Pou en recorda la persona i l'obra, de la mà dels seus col·laboradors. 

Autosuficiència planetària

NATURA URBANA. Per entendre la natura, els humans i nosaltres mateixos, cal aïllar-se i entrar de cap a la natura. Així ho han fet alguns escriptors i escriptores al llarg de la història. El més destacat de tots va ser Henry David Thoreau (1817-1862) que va trigar dos anys, dos mesos i dos dies a escriure el llibre "Walden o la vida als boscos", publicat el 1854.

Un mirall i un cos ballant

INSTANT / INSTANTÀNIES. «Quan una balla aprèn a observar el seu cos». Un gran mirall reflecteix la figura de la ballarina Laura Bataller mentre recolza la mà a la barra i enlaira la cama al sostre. Es mou amb l’elegància de qui controla cada moviment, tot i que el riure que se li escapa sovint li dona un toc d’espontaneïtat. 

Aigua?

NATURA URBANA. Allò que és evident i que tenim davant dels ulls no ho veiem o no ho tenim present ni en compte. Si, a més de ser evident, és del tot necessari i indispensable per sobreviure, tenim davant un perill que ens fa del tot vulnerables.

Bernat de las Heras. Des de Mont-real (Quebec)

D'AQUÍ I D'ALLÀ. «M’han donat l’oportunitat de fer un doctorat liderant un projecte sobre l’impacte de la genètica en la recuperació postictus».

Optimisme enfadat

NATURA URBANA. La restauració o recuperació de certs espais de l’Anella Verda està relacionada amb l’ecologia de la ciutat i amb el benestar ecològic dels manresans. Però massa sovint s’enfoca només com una qüestió d’ordre i organització dels espais perquè quedin estèticament bonics. 

Hugh Gerring. Canadà

D'AQUÍ I D'ALLÀ. Em dic Hugh Gerring, tinc 45 anys i sóc de Vancouver, Canadà. Actualment faig de professor d'anglès en una associació de la UGT aquí a Manresa, tot i que la meva història no es remunta a això. Potser us preguntareu, què fa un canadenc aquí? És ben fàcil, no hi ha res més internacional que l'amor.

«Penso que hauríem de fomentar la immigració. Posar-hi traves no té cap sentit i des d’un punt de vista humà és una animalada»

ENTREVISTA. Alba Miranda Ribera és investigadora de base, fa recerca postdoctoral en Metabòlits i Biologia al Centre de Recerca Biològica i Immunològica de la Harvard Medical School. Va estudiar Biotecnologia a la Universitat Autònoma de Barcelona i es va doctorar a la Universitat de Ciències de Milà. Té deu anys d’experiència en recerca bàsica en Biologia Molecular, Immunologia i Biologia Cel·lular. Experta paracaigudista, és també una gran balladora de tangos.

El pianista romàntic

INSTANT / INSTANTÀNIES. L’eco del piano s’extingeix i la música queda gravada dins dels seus ulls. Pocs segons abans, el jove pianista manresà interpretava una peça del compositor hongarès Franz Liszt. Les seves mans volaven sobre l’instrument. 

La mirada de l’última xurrera

INSTANT / INSTANTÀNIES. «Darrere del taulell veig la quotidianitat de la gent, res d’extraordinari, però veure passar les persones és el que més aprecio de la meva feina». Dins d’un petit quiosc que desprèn olor de sucre, situat a l’alçada de la plaça de Simeó Selga, els seus ulls observen el trànsit d’un tram del Passeig de Manresa.

L’efecte Rashomon i l’horta urbana

NATURA URBANA. Les diferents percepcions personals de qualsevol esdeveniment o incident viscut comporten que cadascú després les expliqui de manera també diferent, amb un cert grau de versemblança i subjectivitat, malgrat que cada versió no porti tota la veritat, però si una part d’aquesta. Aquest fenomen s'anomena "efecte Rashomon". 

Manresa, ciutat en procés d’adaptació

TEMA DEL MES. Tant els ciutadans més afectats per les barreres arquitectòniques i cognitives, com les entitats manresanes i el propi consistori coincideixen a afirmar que Manresa no és una ciutat plenament adaptada, sinó en fase d'adaptació. Ni ho és Manresa ni ho és cap altra ciutat; el repte dels municipis és conèixer els aspectes que cal millorar de la mà de cadascun dels col·lectius que la integren i fer les accions necessàries perquè tothom pugui gaudir de la ciutat en plenitud.

Steven Edwar Carbo. Equador

D'AQUÍ I D'ALLA. Em dic Steven Edwar Carbo i vinc de Milagro, Equador. Actualment estudio infermeria a l'Escola Universitària d'Infermeria de Terrassa (EUIT). Vaig arribar a Manresa als 5 anys i, com sol passar, la meva família és la que va arribar primer. Ells es van instal·lar aquí, compartint pis amb els meus oncles.
Pàgina 1 de 64
 Següent >
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.