Edició Vida

Hugh Gerring. Canadà

D'AQUÍ I D'ALLÀ. Em dic Hugh Gerring, tinc 45 anys i sóc de Vancouver, Canadà. Actualment faig de professor d'anglès en una associació de la UGT aquí a Manresa, tot i que la meva història no es remunta a això. Potser us preguntareu, què fa un canadenc aquí? És ben fàcil, no hi ha res més internacional que l'amor.

«Penso que hauríem de fomentar la immigració. Posar-hi traves no té cap sentit i des d’un punt de vista humà és una animalada»

ENTREVISTA. Alba Miranda Ribera és investigadora de base, fa recerca postdoctoral en Metabòlits i Biologia al Centre de Recerca Biològica i Immunològica de la Harvard Medical School. Va estudiar Biotecnologia a la Universitat Autònoma de Barcelona i es va doctorar a la Universitat de Ciències de Milà. Té deu anys d’experiència en recerca bàsica en Biologia Molecular, Immunologia i Biologia Cel·lular. Experta paracaigudista, és també una gran balladora de tangos.

El pianista romàntic

INSTANT / INSTANTÀNIES. L’eco del piano s’extingeix i la música queda gravada dins dels seus ulls. Pocs segons abans, el jove pianista manresà interpretava una peça del compositor hongarès Franz Liszt. Les seves mans volaven sobre l’instrument. 

La mirada de l’última xurrera

INSTANT / INSTANTÀNIES. «Darrere del taulell veig la quotidianitat de la gent, res d’extraordinari, però veure passar les persones és el que més aprecio de la meva feina». Dins d’un petit quiosc que desprèn olor de sucre, situat a l’alçada de la plaça de Simeó Selga, els seus ulls observen el trànsit d’un tram del Passeig de Manresa.

L’efecte Rashomon i l’horta urbana

NATURA URBANA. Les diferents percepcions personals de qualsevol esdeveniment o incident viscut comporten que cadascú després les expliqui de manera també diferent, amb un cert grau de versemblança i subjectivitat, malgrat que cada versió no porti tota la veritat, però si una part d’aquesta. Aquest fenomen s'anomena "efecte Rashomon". 

“És possible ser d’aquí i també d’allà?”

INSTANT / INSTANTÀNIES. La seva mà perfila a la pissarra l’alfabet àrab. Dibuixa amb deteniment el recorregut de cada lletra, com si resseguir aquest camí la fes tornar a casa. 

— En veu alta, recitem junts els sons de l’abecedari! 

Steven Edwar Carbo. Equador

D'AQUÍ I D'ALLA. Em dic Steven Edwar Carbo i vinc de Milagro, Equador. Actualment estudio infermeria a l'Escola Universitària d'Infermeria de Terrassa (EUIT). Vaig arribar a Manresa als 5 anys i, com sol passar, la meva família és la que va arribar primer. Ells es van instal·lar aquí, compartint pis amb els meus oncles.

Paisatges interiors i exteriors

NATURA URBANA. Mahatma Gandhi deia: «Siguem el canvi que volem arribar a veure en el món». És clar que ho deia des dels punt de vista personal. El canvi comença per un mateix. Si tots fem petits canvis en les nostres actituds, podem arribar a canviar el món. 

«Porto el llaç groc perquè és injust que hagin posat tanta gent a la presó. I és més injust encara quan hi ha hagut actes vandàlics i ens van dir que no s’empresonava ningú perquè eren pares de família. Doncs, també són pares de família els que hi ha ara a la presó»

ENTREVISTA. Sor Pilar Lumbreras és abadessa del convent de monges caputxines del carrer de Talamanca. Llicenciada en Dret, de jove va exercir d’advocada a Barcelona. Les caputxines, que han rebut el premi Oleguer Bisbal 2018, han viscut durant dècades del seu treball com a fabricants d’hòsties, de les imatges de la Mare de Déu de Montserrat i de la distribució del material de catequesi del Secretariat Interdiocesà de Catequesi de Catalunya. Ara les germanes defensen el seu patrimoni enfront dels interessos del bisbe de Vic i Roma, ja que el volen deixar a la ciutat que fa 380 anys les acull.

Els vigilants dels llibres

INSTANT / INSTANTÀNIES. Una tarda de novembre de l’any 1932 plovia a Manresa. Pilarín Bertran caminava sota la pluja i es dirigia a la Biblioteca Popular de la ciutat, situada en una sala de l’institut Lluís de Peguera. En un racó, va trobar una colla d’infants que jugaven. Ella era la bibliotecària i tenia la intenció d’encomanar l’amor pels llibres a la mainada. «Aprofitaré la pluja per fer-los entrar», va pensar. Quan els va tenir a dins, els va ensenyar a buscar paraules al diccionari i va percebre que aquella tarda als nens se’ls havia obert un món nou. 

La gallina del Pou

NATURA URBANA. De quina varietat era la pobra gallina del nostre Pou, ressuscitada per sant Ignasi el 1602 desprès que s’ofegués al pou pel descuit d’una adolescent despreocupada? 

La finestra del joc

INSTANT / INSTANTÀNIES. «Què hi ha dins d’aquesta finestra?», es pregunta un infant amb els ulls plens d’espurnes, mentre assenyala amb insistència la vida que veu rere un vidre. El seu pare l’enfila a les espatlles i el petit lliga la mirada a un home que es gronxa dalt d’un trapezi. 

La balma del Balç de Fontanilles

INDRETS. La balma del Balç de Fontanilles es troba situada al terme municipal de Santa Maria de Miralles, a l’Anoia, molt prop dels límit occidental, fronterer amb la Conca de Barberà. És al bell mig del terme, prop de les antigues escoles, en una zona de relativa complexitat estructural, des del punt de mira geològic. 

L’art ambiental no ens salvarà, però ajuda

NATURA URBANA. A la part final del llibre "L'Home a la recerca de sentit" de Viktor E. Frankl hi ha una petita obra de teatre: "Sincronització a Birkenwald" on s'estableix una conversa entre els filòsofs Spinoza, Sòcrates i Kant. Entre tots, arriben a la conclusió que només hi ha una manera de despertar el desig de veritat dels humans. Ja que, segons ells, ni els savis poden fer res amb el seu discurs racional. Quan els savis diuen la veritat són presos per bojos. 

Núria Closas. Des de Quito (Equador)

D'AQUÍ I D'ALLÀ. A l’Equador el sol surt a les sis del matí i s’amaga a les sis de la tarda cada dia de l’any. Diuen que hi ha hivern i estiu, però, després d’un any de viure a Quito, començo a sospitar que no és veritat. 

El pla de Roques Albes

INDRETS. Passant per l’Eix Transversal prop d’Artés veiem unes cingleres vermelles que són a la base d’una costa que culmina en un petit altiplà anomenat pla de Roques Albes, un magnífic mirador del Bages. 

«He combatut el racisme i em considero legitimat per criticar la societat marroquina, per intentar transformar-la, començant per la Dictadura autoritària en què viu»

ENTREVISTA. Josep Lluís Mateo Dieste és –des del 2014– professor agregat a la Universitat Autònoma de Barcelona, al departament d’Antropologia Social i Cultural. Expert en el món de l’Islam, fa el màster d’Antropologia a la UAB (1994-96) i el 1997, guanya el premi Rogeli Duocastella de Ciències Socials. El 2002 es doctora amb la tesi "El Protectorat espanyol al Marroc", dins del departament d’Història i Civilització, de l’Institut Universitari Europeu de Florència. Sociòleg, treballa a fons la història del Protectorat i ara s’interessa per qüestions d’antropologia sobre les migracions o els fenòmens religiosos. Als anys 90 va formar part de l’entitat Bages per Tothom.

Manresa, ciutat en procés d’adaptació

TEMA DEL MES. Tant els ciutadans més afectats per les barreres arquitectòniques i cognitives, com les entitats manresanes i el propi consistori coincideixen a afirmar que Manresa no és una ciutat plenament adaptada, sinó en fase d'adaptació. Ni ho és Manresa ni ho és cap altra ciutat; el repte dels municipis és conèixer els aspectes que cal millorar de la mà de cadascun dels col·lectius que la integren i fer les accions necessàries perquè tothom pugui gaudir de la ciutat en plenitud.

Paisatge fluvial del Cardener a Manresa

INDRETS. La zona de la Seu, el Pont Vell i la Cova és una de les postals de Manresa. Des del mirador del parc de la Seu es pot observar una història que va encara molt més enllà de la que explica el magnífic patrimoni arquitectònic i històric que atreu milers de visitants. És el riu Cardener com s’encaixa deixant balços (cingleres) elevats a banda i banda, sobre dels quals s’han construït edificis importants.

«La meva il·lusió era agrupar totes les penyes. Aquest és el punt més negre de la gestió, no haver-les pogut ajuntar mai per poder-ne fer una de gran»

ENTREVISTA. Josep Sorinas, "Manel", és el responsable del bar-restaurant Cal Manel. Va ser president de la penya Racó Sonat del 1980 fins el 1992 i membre del Consell d’Administració del Bàsquet Manresa fins al 2013, com a representant de les penyes. Membre de la junta de l’Associació Esportiva 08240, va formar part de l’organització de la cursa de bicicleta de muntanya "El cor de Catalunya", així com de la pujada al Cogulló de Can Torra, de Castellfollit del Boix.

Laia Codina. Des de Praga

D'AQUÍ I D'ALLÀ. «Qui només sap de medicina, ni de medicina en sap». Des de la primera vegada que vaig escoltar aquesta frase a 1r de carrera, sabia que la faria servir d’excusa en moltes ocasions! I això, combinat amb la naturalesa de cul inquiet, fan adonar-me que quan durant el curs passat em vaig plantejar si volia fer Erasmus o no, en realitat no vaig haver-me de plantejar res, perquè era una decisió que ja estava presa per si sola. I així és com vaig acabar a Praga. 

El congost del Cairat i la Puda

INDRETS. Situat al terme d’Esparreguera, al límit amb el de Collbató i amb el d’Olesa de Montserrat, en formar part del Geoparc el terme de Collbató també hi limita aquest indret. Es localitza totalment al Baix Llobregat, però dintre dels sectors que podríem considerar de la Catalunya Central i que es podrien integrar dintre del Geoparc de la Catalunya Central. 

«Les urgències amb gent esperant produeixen situacions de tensió, però cada dia hi ha més protocols que minimitzen els errors humans»

ENTREVISTA. Jordi Aligué Capsada és especialista en Medicina Interna i màster en Geriatria, acaba de ser elegit president de la junta del Bages del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, que vol recuperar les festes de Sant Lluc i participar en el projecte Manresa, ciutat compassiva. Treballa a Althaia, dins l’hospital de Sant Joan de Déu, i també és el metge de la residència de Sant Vicenç de Castellet. 

El forn de la Calç

INDRETS. És un paratge natural situat entre boscos i camps de cereals. El torrent de les Tàpies hi passa a tocar per bé que normalment baixa sec. De fet es tracta d’un conjunt de forns on s’utilitzava de matèria primera per l’obtenció de calç la mateix roca calcària que hi ha on són edificats. 

Antoni Virós. Des d’Ithaca (Nova York)

D'AQUÍ I D'ALLÀ. Vaig arribar a Ithaca a mitjans de febrer del 2017. Tot i compartir nom amb l’illa grega i latitud amb Catalunya, el clima és molt més semblant al d’un país nòrdic com Noruega o Suècia, amb uns hiverns llargs, molt freds i amb molta neu, i uns estius curts i temperats.
Pàgina 1 de 63
 Següent >
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.