«El rock és una filosofia de vida», destaca la manresana Susana Ramírez, una cantant que al llarg de la seva vida ha trepitjat fort tant en el terreny vital com el musical. Aquest estil descarat, atrevit i, a voltes, rebel sempre l'ha definit a l'hora de perseguir els seus objectius.
Joan Morales Alcúdia és professor de Màrqueting a la UOC, on és Máster en Gestió del Coneixement i Societat de la Informació des del 2006, havia fet classes a la FUB, escoles i centres universitaris. Ha col·laborat com a expert en temes de consum al diari "El País" i a La Sexta. Des del 2017 és doctor en Psicologia social de la UB, en l’especialitat de Comerç electrònic i comportament del consumidor. Combina l'interès professional pel màrqueting amb la passió per la literatura. Especialista en l’obra de Saramago, ha publicat "Saramago por José Saramago" i "José Saramago: la revolución de la conciencia".
23/08/2021
Jan Bayona corrent la distància d’una milla a Birmingham (Alabama).
Si la Mercè Bigorra fos una flor seria una rosa vermella bellugadissa i riallera que es gronxa cada vegada que bufa el vent. Quan el fotògraf d’aquesta secció l’intenta capturar amb l’objectiu, ella es mou d’una banda a l’altra amb un vestit de pics blancs i manté els ulls esquius darrere el vidre d’unes ulleres estilitzades.
Jacint Felip Almuzara és periodista, jubilat l’any passat. Director de Ràdio 4 del 2011 al 2014, ja hi havia treballat de 1976 a 1988 com a especialista en esports i en programació musical. També va ser cap d’Esports de la Cadena Ser a Catalunya, director adjunt d’esports i toros de Canal Plus, especialista en ciclisme, bàsquet, golf i vela a RTVE, i també al diari "Sport".
El diumenge es desperta amb un cel que amenaça tempesta. Les primeres gotes comencen a caure amb l’entrada del migdia, el moment en què els feligresos del barri del Poble Nou de Manresa es dirigeixen a la missa de la parròquia de Sant Josep.
Coral Sanfeliu Pujol és investigadora científica. Treballa a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona (IIBB) del CSIC i també a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi Sunyer (IDIBAPS). Adscrita al programa de postgrau de la Universitat de Barcelona, participa en diversos consorcis científics.
02/06/2021
Jordi Cumplido Mora davant la catedral de Sant Sava, a Belgrad, des d’on treballa com a periodista.
Víctor Martín espera a la seva parella de ball enmig d’un camp de cereals. Les espigues li freguen els genolls cada vegada que l’aire bufa. A pocs metres, es troba la finca on viu amb la família, situada a Castellfollit del Boix, i més enllà, s’estenen els prats d’un verd encès. Ell es manté dempeus, rascant-se la barba poblada, amb la vista lligada al cel rosat de la tarda.
Oriol Segon Torra és fotògraf. Format a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya i especialista en fotografia documental, ha reflectit des de vivències de nens i nenes de carrer al Brasil, als camperols a Colòmbia o una tribu indígena a Darién. Ha viscut la violència policial a Bogotà i la dura realitat d’Hondures. Amb "Joves patriotes" va obtenir el 2014 premis a Nova York i Lodi. La crua realitat de les mines de Geòrgia gairebé li fa abandonar la fotografia.
La Dolors Punsà contempla la llum de la tarda asseguda en un balancí de fusta. Els rajos de sol li il·luminen el rostre i deixen al descobert una pell clivellada pel pas del temps i unes galtes rosades i delicades, com els pètals de les flors. Quan es retira la mascareta, per deixar-se retratar, mostra el seu somriure natural, que no ha desaparegut mai malgrat les adversitats del camí.
Josep Biosca Munts és enginyer tècnic industrial, professor i investigador associat de Geologia i Cartografia Geològica de l’EPSEM (UPC Manresa), ja jubilat. Va ser conservador de Paleontologia del Museu de Geologia Valentí Masachs, del qual actualment és col·laborador voluntari. Investigador rigorós, és l’autor de la nova vitrina del Museu: "Fòssils i canvi climàtic".
31/03/2021
Laura Ferrer Font i Mario Heredero de Pablos viuen a Wellington, la capital de Nova Zelanda
L’aire és càlid i la llum del sol esdevé més ataronjada a primera hora de la tarda. Els carrers del barri antic de Manresa esta deserts i, de fons, les campanes de la Seu toquen les tres. De la baixada dels Drets apareix l’Anna Comas, amb un abric llarg de color crema, i saluda amb la mà alçada a la retratista d’aquesta secció.
Sílvia Gratacòs Gonzàlez és presidenta de la Cambra de Comerç de Manresa des del 2019. Del 2011 al 2015 va ser regidora de Promoció Econòmica, Comerç i Turisme de l’Ajuntament de Manresa. Llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials per la UAB, gestiona i dirigeix les finances i els recursos humans del grup Llibreria Sobrerroca SL, amb les marques Sobrerroca i Món Terra. També és consellera delegada de la immobiliària Navingrat.
Rufí Cerdan Heredia és director de Càritas Diocesana de Vic des del 2017, dins l’Administració comença de subaltern a l’Ajuntament de Manresa i arriba a Subdirector General de la Generalitat.
La lluna encara resplendeix en el cel negre. Manresa dorm en un son profund. Les vies de trànsit estan desertes, els fanals romanen encesos i els gats volten pels racons. De sobte, una flaire de pa de pessic s’escampa per l’aire fred de la nit. D’on ve aquesta olor? Un dels establiments del carrer Carrió, la pastisseria Perarnau, té la persiana mig oberta. Ring, ring. «Que puc passar?». «I tant, endavant!».
Sobre la pell llisca el vent com un pessigolleig constant que ens acaricia. Sobre la pell cauen les gotes de la pluja que es bifurquen en petites partícules brillants per tot el cos. Sobre la pell transita la vida i és el lloc on van quedant les cicatrius, les ferides, els petons, les carícies.
Susanna Ayala Riu és artista muralista. Compagina diverses tècniques: gravat, serigrafia, treballs amb fusta, il·lustració –tant infantil com tècnica–, murals polítics als anys noranta i d’obres pròpies des de començaments del 2000, o el cartellisme. Ha fet tallers d’Arts Plàstiques.
29/12/2020
Núria Alonso Masferrer treballa a l’aeroport de Tallinn (Estònia).
La paraula que designa el seu ofici podria ser ninotaire, però ell diu que la seva feina no és fer ninots. Tampoc no li convenç el terme acuditaire perquè ell va més enllà de les paraules. Inclús rebutja l’etiqueta d’humorista gràfic per ser massa pomposa. El Galdric no és ni més ni menys que dibuixant.
Josep Portabella Pons és enginyer industrial manresà, ara jubilat, especialitzat en el sector elèctric. Amb la Guerra Civil la família es va instal·lar a Barcelona, però els estius de la postguerra els passava a la casa familiar de la Morera on jugava amb els Gallifa de la Noguera. Va treballar al laboratori de La Electricidad, de Sabadell, amb llicència de la suïssa Oerlikon, i després a Asea Brown Boveri (ABB). Des del 1978 viu a Moralzarzal a la Sierra madrilenya. El seu besavi, Manuel Portabella, va comprar la fàbrica dels Panyos el 1866.
Podria ser un núvol viatger que travessa el cel. O l’embranzida d’una onada a punt de xocar contra les roques. Fins i tot una ràfega de vent que arrossega les fulles caduques d’un arbre. Podria ser tots aquests elements que es troben en la naturalesa perquè a l’hora de viure segueix el seu impuls interior, com si fos una cigonya que recorre els continents amb l’únic guiatge de l’instint.
Ariadna Padró de la Fuente és violinista de professió i docent especialitzada en l’ensenyament del violí. Va obtenir la màxima qualificació al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, avui ESMUC. Ha tocat en algunes de les principals orquestres del país, des de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu a l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. Ha estat membre del Trio Alquímia i ha col·laborat en alguns projectes amb el quartet Casals. És coordinadora pedagògica d’Esclat i fa classes de violí al Conservatori Municipal de Música.
Jacint Corbella Corbella és metge investigador de contaminació alimentària, de responsabilitat sanitària i professional, expert en toxicologia, estudiós de la història de la medicina i impulsor de la historiografia mèdica catalana. Membre de diferents d’institucions acadèmiques del país, durant trenta anys ha estat director de la revista "Gimbernat". Va ser cap del servei de Toxicologia de l’Hospital Clínic i, des del 1976, director de l’Escola de Medicina del Treball de la UB.
