El Marià Martínez és una d’aquelles persones que no saps mai si està de broma o parla seriosament. A punt d’arribar als cent anys, manté un to còmic i ocurrent amb què aconsegueix posar-se el personal de la residència d’avis Ibada de Navarcles, gestionada per Sant Andreu Salut, a la butxaca.
22/05/2023
Judit Martín davant del teatre Conservatori | Foto: Joan Closas
Judit Martín va ser a Manresa el 14 d’abril per presentar el seu espectacle "Not talent", amb totes les entrades exhaurides de feia setmanes. I més que n’hi haguessin hagut!
Zulima Martínez Rodríguez és filòloga, periodista cultural, crítica literària, traductora i amant de la poesia contemporània, el seu treball d’investigació es centra en l’obra literària de Leopoldo M. Panero. Autora de la novel·la "Malas, malísimas" (2010), ha col·laborat a la revista "Archipiélago", al diari "Regió7" i a "El Pou de Lletres". Ha publicat contes als reculls "De tot cor", "Tot és possible" i "Dies de roses i vi". Forma part del col·lectiu de narradors de la Catalunya Central i del col·lectiu literari Lola Palau. Creadora de l’empresa Únics Comunicació, amb Maiol Baraut, també fa classes d’Educació infantil a la FUB.
Hi ha històries que estan vinculades a un lloc concret. La de la Carme Boix Bernat està estretament relacionada amb la plaça Major de Manresa. Allà ha transcorregut bona part de la seva vida, des que era una nena fins als setanta anys.
Manel Gómez Valencia és advocat a l’Administració Pública, secretari delegat de l’Institut Barcelona Esports de l’Ajuntament de Barcelona i dibuixant. Del 2014 al 2017 treballa al Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona i abans havia estat a l’Ajuntament de Sant Just Desvern. També havia estat secretari interventor de l’Ajuntament de Sallent (2004-2007). De 1993 a 2007 milita al PSC, forma part de l’executiva del partit a Manresa i es presenta com a regidor a les municipals de 2003 i després forma part de Ciutadans pel Canvi. L’any passat va fer la seva primera exposició de dibuixos al Centre Cívic Selves i Carner.
La Teresa ens rep en una sala d'estar de la residència Montblanc. L'estança és àmplia i silenciosa, amb un gran finestral per on es filtra la claror. Després d'avançar pas a pas amb el caminador, ens convida a seure entorn d’una taula vestida amb un gerro de flors.
Josep Cuello Subirana és biòleg i escriptor, doctor en Biologia, professor a les facultats d’Educació de la Universitat de Vic i de Biologia i Química de la Universitat de Barcelona, i catedràtic i inspector d’Ensenyament al batxillerat. Fundador de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica, és membre de la Institució Catalana d’Història Natural, de la Societat d’Història Natural de les Balears i de la Societat Catalana de Micologia. Traductor d’obres científiques, especialista en gastronomia i expert en bolets, ha publicat llibres de cuina, una biografia, poesia i dues novel·les: "Aigua Molla" i "La Capsa de Dillenius".
A la residència Montblanc de Manresa es respira aire de festa. Els avis i les àvies s'han reunit al saló central per escoltar les cançons del pianista convidat durant les festes de Nadal. Entre el públic, es troba la Maria López, que fa ballar els dits mentre el músic toca cançons tradicionals.
Ricard Tomàs Puig és enginyer per l’Institut Químic de Sarrià i enginyer industrial per la Universitat Ramon Llull. Jubilat des del 2021, va ser director d’Operacions i adjunt a Gerència a Aigües de Manresa S.A, on havia estat director d’Explotació, cap del Servei de Producció i Qualitat i cap de planta de Depuració d’Aigües Residuals. Abans havia treballat com a ajudant tècnic a Egrema i durant deu mesos com enginyer químic a Pirelli. Ha estudiat violí i viola al Conservatori Municipal de Música i de 1985 a 1996 toca a l’Obrador Instrumental de Joventuts Musicals. És un apassionat de l’òpera.
30/01/2023
La Rokhaya al parc de la Seu de Manresa | Marc Prat
La Dolors Villaplana ens rep al menjador de casa seva, per on entren uns rajos càlids de llum. De seguida s’afanya a ensenyar-nos les vistes que admira des de la finestra, definides per les teulades de la ciutat de Manresa i la muntanya de Montserrat al fons. La capital bagenca és on ha viscut sempre i on va regentar durant molts anys l’establiment Fruits Secs Rius, al carrer del Bruc.
Esteve Soler Miralles és dramaturg i director de cinema. Llicenciat en Arts Escèniques i membre de les acadèmies espanyoles del Cinema i de les Arts Escèniques, és autor de 400 contes que són la base de la trilogia de la indignació: "Contra el progrés, l’amor i la democràcia". S’introdueix al cinema a través del vídeo. Ha format part de la junta de Cineclub Manresa i fa de corresponsal als festivals de Canes, Venècia o Nova York. Com a director i guionista de cinema, obté el premi especial del públic 2019 al millor film, en la 12a edició dels Gaudí per "7 raons per fugir". Des d’aquest any és director del festival Clam.
03/01/2023
Guillem Cabrera en una actuació de final de curs de la Royal Ballet School a l’Opera Holland Park de Londres
«Tinc mil anys d'històries per explicar», afirma bromejant Rosa Rodríguez, que just acaba d'arribar al segle de vida, amb la sensació d'haver viscut una eternitat. «Quan arribes a certa edat la memòria falla», avisa la manresana, a qui agrada la conversa i el tracte amb la gent.
Eva Bozzo Arias és fotògrafa professional. Treballa en tres branques que es realimenten: publicitat, moda infantil i retrats. El que ha fet en moda i retrats li ha servit per accedir a les campanyes de publicitat. El seu equip tècnic consta d’un assistent de llums, un altre digital i ella, en les campanyes de publicitat. Té clar que no seria possible operar sola en aquest tipus de fotos. De tant en tant, li proposen projectes més artístics: "Confluències", el calendari i l’exposició per la capitalitat cultural de Manresa el 2018, Visions del patrimoni històric, el 2021, o el Tocats de Lletra 2022.
30/11/2022
Vitória Régia da Silva treballant al Garden d’Ampans
El dia que en Quim Canyelles va obrir-me la porta de casa seva, segurament va haver d'apartar alguna pila de caixes, fet que li suma mèrits al gest de convidar-me. Mai vaig entendre d'on treia el lloc per viure, ja que tot l'espai era ple de llibres, pintures, papers i objectes susceptibles d'aparèixer en una mostra d'Art Brut.
«Mentre sigui viu sempre seré de Rajadell». Les paraules d’Indaleci Centellas, que acaba de bufar cent espelmes, provenen del cor quan parla del poble on va criar-se i on va desenvolupar l’ofici de la seva vida, el de pagès.
Maria Picassó Piquer és il·lustradora i caricaturista. Arquitecta de formació i dibuixant de vocació, va optar per la il·lustració a jornada completa. D'un característic estil constructivista, trobem la seva feina en videojocs, packaging, roba, llibres i cartelleria arreu del món. En la faceta de caricaturista, destil·la les faccions de cada personatge fins a obtenir-ne l'essència més geomètrica. Aquest particular estil de caricatura li ha suposat un reconeixement en l’àmbit internacional, que l’ha dut a dos congressos d'Europa i els EUA com a convidada. Col·labora periòdicament en la revista "Icon" ("El País") i al diari "El Correo". Ha treballat per al diari "Ara", "Sàpiens", "Panenka", "Washington Post" i "Los Angeles Times", entre altres publicacions.
La Carme tanca els ulls perquè li arribi la flaire del ram de flors que li van regalar el dia que va complir cent anys. L'aroma encara es manté fresca, igual que la seva memòria a l'hora de recordar les vivències al llarg d'un segle, vinculades a un espai on van transcórrer els seus anys més feliços, la cansaladeria Gomà, que portava el seu cognom.
Montserrat Riu Rebolleda és ceramista. Sòcia des del primer dia de l’Associació de Ceramistes de Catalunya, amb seu a Barcelona, va estudiar a l’Escola d’Art de Vic durant tres anys i dos més a l’Escola d’Art de Manresa, on va tenir com a professor el monjo Paulí, «el meu gran mestre ceramista». Durant una dècada va ser membre de la junta del Cercle Artístic de Manresa. Té un taller de ceràmica a Manresa i un forn d’experimentació a Castellfollit del Boix. Ha participat en unes vint-i-cinc exposicions individuals i en una cinquantena de col·lectives.
Salvador Farrés m'espera a peu dret a la porta de casa seva amb una tímida rialla i els braços oberts, amb l’ànim de compartir les seves experiències. La vida li ha mostrat la cara més amable i també la més amarga al llarg dels seus 101 anys. Així i tot, no ha perdut mai el sentit de l'humor.
Xavier Jovés Garcia és expert en la lluita contra incendis, des de fa sis anys és president del Secretariat de Federacions de les ADF de Catalunya. Va ser membre de la junta de l’ADF Pla de Bages i també de la de Manresa i com a responsable dels serveis de manteniment de l’Ajuntament, va elaborar el Pla d’Emergències de 1992, entre d’altres. Va ser un dels creadors de la Delegació al Bages del Col·legi d’Aparelladors i forma part de les fundacions del Montepío de Conductors i d’Ampans, entitats on havia estat membre de junta. També va ser president de l’Associació de la Misteriosa Llum i membre de la junta de la Creu Roja.
La claror de tarda entra discretament per la finestra de l'habitació mentre la Maria Carme dona el berenar a la seva mare, l'Antònia, que reposa al llit i obre una mica els ulls cada vegada que la filla li acarona el rostre. «Vinga mare, una mica més», li diu a cau d'orella tot recordant les vegades que la mare l'acotxava abans d'anar a dormir i li feia un petó al front. Quant de temps ha passat des d’aleshores.
