Un detallat repàs del segle XX va capbussar l’auditori de l'Espai Plana de l'Om en dades i xifres esfereïdores, com ara els 36.000 morts a Gaza entre assassinats i gent desapareguda sota la runa, en poc més de cent dies i sobre un territori que no fa ni un terç de la comarca del Bages.
Sociòloga, especialista en diversitat religiosa. Directora de la revista Dialogal. Fundadora de Lalè Educació i Editorial Lalè. Ha estat cap de programes de l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós i Interconviccional i membre del grup de recerca ISOR, del Centre d’Investigacions en Sociologia de la Religió de la Universitat Autònoma. Professora, conferenciant i autora de cinc llibres, el darrer dels quals a punt de ser publicat: El sentit de tot plegat.
Cap de manteniment a Lemmerz i fundador de les empreses Lasser Salelles i Mecanitzacions Gannau, de 1983 a 1987 va ser regidor per CiU a l’Ajuntament de Sant Fruitós de Bages. Primer president de l’Associació Les Brucardes Esportiva SL i fundador de la discoteca Vestales-10, de mitjans a finals dels anys seixanta va ser el president més jove de la Societat Coral Sant Josep i va reestructurar l’entitat. Es considera fundador de la colla sardanista Dintre el bosc, el 1951, quan assajaven al bar Moka. Cantava amb la coral i feia teatre.
«Som teatrerus». Amb aquesta gràcia i aquest deix popular, amb aquest saleru amb què la seva filla Ester es muntava un cabaret, ho deia així el poeta Feliu Formosa (Sabadell, 1934) el passat 12 de desembre a l’Espai Òmnium.
President dels Amics de l’Art Romànic del Bages (AARB), ha estat impulsor del reconeixement a l’historiador Albert Benet Clarà. Delineant industrial expert en vàlvules, reorganitza els departaments de l’empresa MAIT, ajusta mètodes i temps de treball a Samovi i treballa a la multinacional Sauter Iberica. Amb la crisi del 1992, se’n va a l’Argentina on rellança Samovi a Amèrica. Un accident a Xile el fa retornar. El 1997 treballa per a Lapeyra i Taltavull, dedicada a la importació i automatització de grans empreses. Munta les línies de producció per a Torrons Vicens i el celler Jaume Serra, on instal•la el primer robot.
El dimecres 25 d’octubre, la Nit Estellés obria la darrera setmana del Tocats de Lletra. I ho feia amb les paraules de Josep Piera, conversant amb Àngels Gregori a l’Espai Òmnium, tot plegat dos saforencs lluminosos –de Beniopa i d’Oliva– al captard de la nostra ciutat.
Advocada, mediadora. Premi Justícia ACR 2022. Especialitzada en assessoria d’empreses, dret laboral i família, és sòcia administrativa de la societat Vives&Martínez, advocats associats. El 2016 s’inicia en la docència com a professora col•laboradora dins la UOC. Experta en resolució de conflictes, fa un màster per a advocats al Centre d’Estudis Financers de Barcelona. Ànima de les Audiències Memorials, organitzades conjuntament amb Jordi Palou-Loverdos, és tertuliana del programa Més 324, de Xavier Graset.
Primera tinent d’alcalde després de la dictadura, arran de les eleccions municipals de 1979, va ser regidora de Cultura i Ensenyament, i després de Relacions Públiques. Va formar part de les Plataformes Anticapitalistes i va ser militant d’OICE i de Convergència Socialista. Va assistir a la formació del PSC-Congrés i va passar a ser membre del PSC-PSOE fins al 2012. Va cotitzar al sindicat USO i poc després al d’UGT. Llicenciada en geografia humana, va pertànyer al comitè d’empresa de Lemmerz i va ser funcionària de l’Agència Tributària.
Els dibuixants Albert Monteys (Barcelona, 1971) i Manel Fontdevila (Manresa, 1965) no sols són dos, també són parella artística i són un cas, perquè semblen tota una tropa.
Albert Soriguera Serra és secretari de Justícia, ara lletrat, del Jutjat Social de Manresa durant 52 anys, s’acaba de jubilar, però continua preocupat per l’estat actual dels jutjats, sobretot el Social, per la manca de personal i pels continus canvis de titularitat de la plaça de jutge. Les seves passions han estat la professió de lletrat, el bàsquet, el futbol i la música. Aficionat al jazz, és un fan d’Andrea Motis que segueix quan pot, en directe. Li encanta Pink Floyd. És soci del Barça i seguidor del Bàsquet Manresa.
Joan Pera (Mataró, 1948) troba a Manresa un públic fidel, que no vol perdre-se’n pas cap convocatòria. El Galliner el va començar a programar l’agost de 1997, malgrat la fama de teatre comercial, un punt adotzenat als ulls dels crítics, però veritablement festiu i proper. Perquè el fet és que surt Joan Pera a l’escenari i ja hi ha qui riu només de veure’l caminar!
Pep Centelles i Portella és enginyer industrial. Cap d’Urbanisme de l’Ajuntament de Manresa del 1980 a 1985, el 1987 fa un màster en economia urbana i regional per la LSE, London School of Economics and Political Science. Economista expert en política energètica, reflexiona sobre la transició energètica a Catalunya amb les renovables al capdavant. Ha treballat en la cooperació per al desenvolupament a l’Amèrica Central i en la generació de llocs de treball als països andins i el Brasil. Políticament ha militat al PSC i ERC, però se n’ha anat dels dos partits enfadat.
Jaume Roures i Llop (1950) va ser el dijous 29 de juny a Manresa, a la taula rodona sobre "El cinema (en) català en el mon globalitzat", dins de les activitats de la Universitat Catalana d'Estiu. Ho va fer al costat a Judith Colell, presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català.
30/06/2023
Renata Marciniak davant de la FUB. | Arxiu particular
Des del 10 de maig, la biblioteca del Centre de Documentació Josep Maria Aloy de la FUB compta amb el darrer llibre publicat per l’escriptor lleidatà Josep Vallverdú.
Josep Forradellas Mora és trompetista i cantant de diverses orquestres, va estudiar a l’Escola Municipal de Música i amb el mestre Miralles. Va començar amb l’orquestra manresana Iris, on va tocar 14 anys. Després va estar amb els River’s, l’Orquestra Trinidad, Maiker’s, Los Solistas Reunidos, Trotamons i Rebel Action. Els darrers anys es va especialitzar com a cantant de duets com el Califòrnia o Pep i Vador. Delineant de professió, és també pintor autodidacte.
«Gaudim de la cuina de la mantega, ens anem avesant a la pluja dolça, maleïm el metro en hora punta i allarguem les converses en algun dels fabulosos cafès»
