Josep Biosca Munts és enginyer tècnic industrial, professor i investigador associat de Geologia i Cartografia Geològica de l’EPSEM (UPC Manresa), ja jubilat. Va ser conservador de Paleontologia del Museu de Geologia Valentí Masachs, del qual actualment és col·laborador voluntari. Investigador rigorós, és l’autor de la nova vitrina del Museu: "Fòssils i canvi climàtic".
L’aire és càlid i la llum del sol esdevé més ataronjada a primera hora de la tarda. Els carrers del barri antic de Manresa esta deserts i, de fons, les campanes de la Seu toquen les tres. De la baixada dels Drets apareix l’Anna Comas, amb un abric llarg de color crema, i saluda amb la mà alçada a la retratista d’aquesta secció.
Sílvia Gratacòs Gonzàlez és presidenta de la Cambra de Comerç de Manresa des del 2019. Del 2011 al 2015 va ser regidora de Promoció Econòmica, Comerç i Turisme de l’Ajuntament de Manresa. Llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials per la UAB, gestiona i dirigeix les finances i els recursos humans del grup Llibreria Sobrerroca SL, amb les marques Sobrerroca i Món Terra. També és consellera delegada de la immobiliària Navingrat.
Rufí Cerdan Heredia és director de Càritas Diocesana de Vic des del 2017, dins l’Administració comença de subaltern a l’Ajuntament de Manresa i arriba a Subdirector General de la Generalitat.
La lluna encara resplendeix en el cel negre. Manresa dorm en un son profund. Les vies de trànsit estan desertes, els fanals romanen encesos i els gats volten pels racons. De sobte, una flaire de pa de pessic s’escampa per l’aire fred de la nit. D’on ve aquesta olor? Un dels establiments del carrer Carrió, la pastisseria Perarnau, té la persiana mig oberta. Ring, ring. «Que puc passar?». «I tant, endavant!».
Sobre la pell llisca el vent com un pessigolleig constant que ens acaricia. Sobre la pell cauen les gotes de la pluja que es bifurquen en petites partícules brillants per tot el cos. Sobre la pell transita la vida i és el lloc on van quedant les cicatrius, les ferides, els petons, les carícies.
Susanna Ayala Riu és artista muralista. Compagina diverses tècniques: gravat, serigrafia, treballs amb fusta, il·lustració –tant infantil com tècnica–, murals polítics als anys noranta i d’obres pròpies des de començaments del 2000, o el cartellisme. Ha fet tallers d’Arts Plàstiques.
La paraula que designa el seu ofici podria ser ninotaire, però ell diu que la seva feina no és fer ninots. Tampoc no li convenç el terme acuditaire perquè ell va més enllà de les paraules. Inclús rebutja l’etiqueta d’humorista gràfic per ser massa pomposa. El Galdric no és ni més ni menys que dibuixant.
Josep Portabella Pons és enginyer industrial manresà, ara jubilat, especialitzat en el sector elèctric. Amb la Guerra Civil la família es va instal·lar a Barcelona, però els estius de la postguerra els passava a la casa familiar de la Morera on jugava amb els Gallifa de la Noguera. Va treballar al laboratori de La Electricidad, de Sabadell, amb llicència de la suïssa Oerlikon, i després a Asea Brown Boveri (ABB). Des del 1978 viu a Moralzarzal a la Sierra madrilenya. El seu besavi, Manuel Portabella, va comprar la fàbrica dels Panyos el 1866.
Podria ser un núvol viatger que travessa el cel. O l’embranzida d’una onada a punt de xocar contra les roques. Fins i tot una ràfega de vent que arrossega les fulles caduques d’un arbre. Podria ser tots aquests elements que es troben en la naturalesa perquè a l’hora de viure segueix el seu impuls interior, com si fos una cigonya que recorre els continents amb l’únic guiatge de l’instint.
Ariadna Padró de la Fuente és violinista de professió i docent especialitzada en l’ensenyament del violí. Va obtenir la màxima qualificació al Conservatori Municipal de Música de Barcelona, avui ESMUC. Ha tocat en algunes de les principals orquestres del país, des de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu a l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. Ha estat membre del Trio Alquímia i ha col·laborat en alguns projectes amb el quartet Casals. És coordinadora pedagògica d’Esclat i fa classes de violí al Conservatori Municipal de Música.
Jacint Corbella Corbella és metge investigador de contaminació alimentària, de responsabilitat sanitària i professional, expert en toxicologia, estudiós de la història de la medicina i impulsor de la historiografia mèdica catalana. Membre de diferents d’institucions acadèmiques del país, durant trenta anys ha estat director de la revista "Gimbernat". Va ser cap del servei de Toxicologia de l’Hospital Clínic i, des del 1976, director de l’Escola de Medicina del Treball de la UB.
El poeta manresà Valentí Parcerisa mira el cel emboirat des de la finestra del seu despatx cobert de llibres. Les formes ondulades i denses dels núvols li recorden el fum que desprenia la locomotora que quan era un infant veia arribar des del balcó de casa.
Clara Gavaldà camina pel Parc Maragall d'Avinyó fent visera amb la mà. El sol de tarda enrosseix les fulles dels arbres i, sobre la gespa, es perfila un joc de llums i ombres. Tria aquest espai com el lloc ideal per fer la fotografia d'aquest retrat.
La Marina Berdalet encén un llumí i l’acosta al llenç que reposa sobre un cavallet. La flama bellugadissa desprèn una línia de fum que s’impregna sobre el paper. La pintora utilitza el foc per dibuixar formes sinuoses que s’inspiren en les onades, els núvols i les roses del poema "Himne d’Ulisses a la Terra", d’Agustí Bartra.
Marc Aloy Guàrdia, nou alcalde de Manresa des del 27 de juny, com a cap de llista d’ERC, partit que després de 84 anys recupera aquest càrrec a la ciutat. El juny de 2015 surt escollit regidor i entra a l’Ajuntament, primer a l’oposició i des de l’1 de febrer de 2016 amb un pacte de governabilitat amb Junts per Manresa. Abans havia reconstruït les JERC amb Pere Fontanals. Arquitecte de professió, ha estat regidor d’Urbanisme i president de l’Àrea de Territori. Va treballar en el nou Pla d’Equipaments de l’ajuntament fins al 2010.
