Edició Vida

Una espelma en un carrer fosc

RETRATS. L’interiorista manresà Pep Roma critica que promou l’art en una ciutat grisa.

Les Agudes de la Nou de Berguedà

INDRETS. És un conjunt de relleus espectaculars situat al bell mig de la Nou de Berguedà. A l’altre cantó de la muntanya de Sobrepuny, els relleus continuen pel terme de Castell de l’Areny. 

Pau Bösch Torra. Des de Nova York

D'AQUÍ I D'ALLÀ. «El que estic veient al barri de Queens és molta misèria, molta gent descontenta i amb poques esperances de poder canviar»

El Cardener: natura, jardí o claveguera

NATURA URBANA. El riu Cardener recorre 8 quilòmetres dins del terme municipal de Manresa. No res, si tenim en compte que és un riu de 90 quilòmetres. Neix al peu del Port del Comte, al municipi de la Coma i la Pedra, on hi ha les fonts del Cardener, i mor quan conflueix amb el riu Llobregat a Castellgalí. La part de Cardener que ens pertoca no representa ni un 9 per cent del riu, un indicador clar del la dificultat per gestionar un tram «de pas». 

La serra Borina, en el bray d’Oló

INDRETS. Els darrers moviments de formació del Pirineu van plegar en alguns llocs de la Catalunya Central les roques sedimentàries originades milions d’anys abans; un dels plecs formats passava per l’actual Santa Maria d’Oló i era del tipus "anticlinal", o sigui, més aixecat del centre que de les vores.

Peter Howes. Anglaterra

D'AQUÍ I D'ALLÀ. Em dic Peter Howes i sóc manresà. D'acord, admeto que no vaig néixer aquí, però així em sento. Tinc uns trenta anys. L’edat només es una xifra i no m’hi sento reflectit. Per tant, és una incògnita que pocs coneixen. 

El pensament crític verd

NATURA URBANA. El pensament crític verd és una condició indispensable de l’ecologisme perquè és una pràctica d'emancipació individual i social. És la capacitat de revisar i posar a examen qualsevol producció humana per tal de poder ser més lliures. 

Marc Fàbrega. Des de Noruega

D'AQUÍ I D'ALLÀ. Després d’haver viscut a Noruega més de vint anys, puc mirar de fer-ne algunes reflexions més profundes que allò típic: fa fred, l’hivern és fosc i la cervesa és cara. I com que hi estic molt bé les reflexions que faig són sobretot positives.

«Taltabull em va advertir: ‘Compti que pel camí que ha emprès anirà molt sol’. El cert és que me n’he ressentit, d’aquesta soledat, perquè el món musical és molt conservador»

ENTREVISTA a Josep M. Mestres Quadreny. Manresà de naixement, gran personalitat intel·lectual de Catalunya i independentista de base, fa la seva aportació creativa com a compositor. Molt conscient que cal recuperar el passat nacional, disposa d’una base de dades importantíssima i té un gran coneixement del patrimoni musical del país. 

El meandre de Sant Benet de Bages

INDRETS. Al sud de la vila de Navarcles comença una pista a força alçada sobre el Llobregat, amb bones vistes de la plana del monestir de Sant Benet. En un curt passeig podrem contemplar com el riu forma una elegant corba o meandre, la riba externa del qual és abrupta, mentre que la interna és una plana ben aprofitada per al conreu. 

Gabriel Morales. Cuba

D'AQUÍ I D'ALLÀ. Viatjar podria ser el meu segon nom. Però si hem de parlar de formalitats, el meu nom oficial és Gabriel Morales. Vaig venir als 15 anys a Manresa des de Cuba. Tot i costar-me reconèixer-ho ara, als 22, les emocions em van desbordar el dia que vaig venir cap aquí. Un avió i unes maletes plenes d'enyorança. Sens dubte, l'altitud d'aquella màquina em feia sentir poderós.

La serra de Picancel

INDRETS. Al bell mig del Berguedà, lleugerament al NE de Berga, es troba fonamentalment al terme de la Quar, on es troben les màximes alçades de tota la serralada, com és el cas de la Salga Aguda, que assoleix els 1.169 metres i les Tallades, que arriben als 1.150 metres d’alçada. Aquests són els punts culminants de la serra de Picancel, conjuntament amb el serrat del Migdia –de 1.080 metres– que es troba al terme de Vilada. 

Desconstrucció

NATURA URBANA. Tenim cuiners molt populars que desconstrueixen la cuina. També seria interessant la desconstrucció en el món de l’urbanisme i de l’arquitectura. Si alguns humans són capaços de construir de forma egoista en espais naturals o seminaturals ocupant el territori de manera abusiva, aleshores hauríem de ser capaços de desocupar el territori de renaturalitzar-lo, de recuperar-lo. 

«L’opinió pública s’adona que si un polític és corrupte, un empresari fa negoci. Tots dos s’aprofiten de les portes giratòries, del tràfic d’influències i directament dels suborns»

ENTREVISTA Gemma Rubí Casals és llicenciada en Història i Ciències Polítiques, doctora en Història per l’École des Hautes Études de París i la Universitat Autònoma, on retorna el 2004 amb el programa postdoctoral Juan de la Cierva, en la línia d’investigació de Borja de Riquer. Des del 2005 hi fa classes d’Història i Humanitats. El 2007 obté la plaça fixa d’agregada laboral i des del juliol del 2017 està acreditada com a catedràtica en espera de plaça.

«Sempre he intentat treballar amb el màxim de gent i pensar que la raó no és monopoli de ningú»

ENTREVISTA. Adam Majó Garriga és l'actual director de l'Oficina de Drets Civils i Polítics de la Generalitat de Catalunya, ha estat Comissionat del Centre Històric de Manresa, va ser dirigent local de la CUP durant trenta anys, membre del seu Secretariat Nacional del 2007 fins al 2013 i regidor de l’Ajuntament de Manresa entre 2007 i 2015. 

La màgia de ser un mateix

INSTANT / INSTANTÀNIES. El manresà Jordan Bosco afirma que ser mag dona el poder de sorprendre.

Aigüesjuntes

INDRETS. Situat al Solsonès, dins del municipi de Lladurs, a l’entitat disseminada de Montpol i molt a prop del pont del Clop, forma part del Projecte del Parc Geològic i Miner del Solsonès, impulsat en part pel Consell Comarcal. A la confluència de dos riuets, que en conjunt son tributaris del Segre, per una banda, des del Nord (i en part del NNW) baixa el riu Fred i per l’altra, des del NNE arriba la riera de Canalda. A partir d’aquí, la conjunció dels dos riuets dona lloc a la ribera Salada, que tributa al Segre a Bassella.

«No teníem balladors grans, de manera que si volíem fer un espectacle amb cara i ulls, anava a buscar els nois a l’Agrupació Manresana de Folklore. Amb ells havíem fet coses precioses que encantaven al públic»

ENTREVISTA. Olga Roig Codina és balladora, pedagoga i fundadora de l’escola de ballet Olga Roig l’any 1970, de la qual ha estat directora fins al 2015, en què oficialment es va jubilar i va cedir el lloc a Laura Bataller. Encara fa d’assessora i circumstancialment de docent. L’any 1967 va organitzar el primer festival de final de curs des de l’Esbart Manresà i a partir de 1970 el continua organitzant la seva Escola. Va estudiar amb el coreògraf Joan Magriñà, director dels ballets del Liceu, i amb el mestre Joan Tena, a Barcelona.

«Si demà em moro, estic vivint la vida que vull?»

INSTANT / INSTANTÀNIES. Arriba un dia que el verd de les fulles s’esfuma i les flors comencen a arrugar-se. El moment que l’aigua del riu veu el final del seu camí. El mar. El precís instant on el sol s’enfonsa a l’aigua i només queda un fil de llum taronja. Malgrat estigui a punt de desaparèixer, brilla tant que encara fa mal als ulls. L’últim tram de la vida conté bellesa, però sovint és difícil percebre-la.

Recordant Joan Segon

FILA CULTURAL. Quan s'acompleix mig any del traspàs de Joan Segon, fotògraf i activista social i cultural, el Pou en recorda la persona i l'obra, de la mà dels seus col·laboradors. 

Autosuficiència planetària

NATURA URBANA. Per entendre la natura, els humans i nosaltres mateixos, cal aïllar-se i entrar de cap a la natura. Així ho han fet alguns escriptors i escriptores al llarg de la història. El més destacat de tots va ser Henry David Thoreau (1817-1862) que va trigar dos anys, dos mesos i dos dies a escriure el llibre "Walden o la vida als boscos", publicat el 1854.

Un mirall i un cos ballant

INSTANT / INSTANTÀNIES. «Quan una balla aprèn a observar el seu cos». Un gran mirall reflecteix la figura de la ballarina Laura Bataller mentre recolza la mà a la barra i enlaira la cama al sostre. Es mou amb l’elegància de qui controla cada moviment, tot i que el riure que se li escapa sovint li dona un toc d’espontaneïtat. 

«Els meus pares sempre deien: A casa pot faltar de tot, menys el somriure i el bon menjar»

ENTREVISTA. Miriam Santamaria Brichs és la nova presidenta de Pimec Jove Catalunya Central, actualment treballa com a directora de comunicació corporativa "freelance" per a Mútuacat i Puigdellívol. Geògrafa, meteoròloga i periodista, fa previsions del temps a Twitter, Facebook i el seu canal de Telegram @meteolook. 

Bernat de las Heras. Des de Mont-real (Quebec)

D'AQUÍ I D'ALLÀ. «M’han donat l’oportunitat de fer un doctorat liderant un projecte sobre l’impacte de la genètica en la recuperació postictus».
Pàgina 1 de 66
 Següent >
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.