Edició Vida

Aigüesjuntes

INDRETS. Situat al Solsonès, dins del municipi de Lladurs, a l’entitat disseminada de Montpol i molt a prop del pont del Clop, forma part del Projecte del Parc Geològic i Miner del Solsonès, impulsat en part pel Consell Comarcal. A la confluència de dos riuets, que en conjunt son tributaris del Segre, per una banda, des del Nord (i en part del NNW) baixa el riu Fred i per l’altra, des del NNE arriba la riera de Canalda. A partir d’aquí, la conjunció dels dos riuets dona lloc a la ribera Salada, que tributa al Segre a Bassella.

«No teníem balladors grans, de manera que si volíem fer un espectacle amb cara i ulls, anava a buscar els nois a l’Agrupació Manresana de Folklore. Amb ells havíem fet coses precioses que encantaven al públic»

ENTREVISTA. Olga Roig Codina és balladora, pedagoga i fundadora de l’escola de ballet Olga Roig l’any 1970, de la qual ha estat directora fins al 2015, en què oficialment es va jubilar i va cedir el lloc a Laura Bataller. Encara fa d’assessora i circumstancialment de docent. L’any 1967 va organitzar el primer festival de final de curs des de l’Esbart Manresà i a partir de 1970 el continua organitzant la seva Escola. Va estudiar amb el coreògraf Joan Magriñà, director dels ballets del Liceu, i amb el mestre Joan Tena, a Barcelona.

«Si demà em moro, estic vivint la vida que vull?»

INSTANT / INSTANTÀNIES. Arriba un dia que el verd de les fulles s’esfuma i les flors comencen a arrugar-se. El moment que l’aigua del riu veu el final del seu camí. El mar. El precís instant on el sol s’enfonsa a l’aigua i només queda un fil de llum taronja. Malgrat estigui a punt de desaparèixer, brilla tant que encara fa mal als ulls. L’últim tram de la vida conté bellesa, però sovint és difícil percebre-la.

Recordant Joan Segon

FILA CULTURAL. Quan s'acompleix mig any del traspàs de Joan Segon, fotògraf i activista social i cultural, el Pou en recorda la persona i l'obra, de la mà dels seus col·laboradors. 

Autosuficiència planetària

NATURA URBANA. Per entendre la natura, els humans i nosaltres mateixos, cal aïllar-se i entrar de cap a la natura. Així ho han fet alguns escriptors i escriptores al llarg de la història. El més destacat de tots va ser Henry David Thoreau (1817-1862) que va trigar dos anys, dos mesos i dos dies a escriure el llibre "Walden o la vida als boscos", publicat el 1854.

Un mirall i un cos ballant

INSTANT / INSTANTÀNIES. «Quan una balla aprèn a observar el seu cos». Un gran mirall reflecteix la figura de la ballarina Laura Bataller mentre recolza la mà a la barra i enlaira la cama al sostre. Es mou amb l’elegància de qui controla cada moviment, tot i que el riure que se li escapa sovint li dona un toc d’espontaneïtat. 

Aigua?

NATURA URBANA. Allò que és evident i que tenim davant dels ulls no ho veiem o no ho tenim present ni en compte. Si, a més de ser evident, és del tot necessari i indispensable per sobreviure, tenim davant un perill que ens fa del tot vulnerables.

Bernat de las Heras. Des de Mont-real (Quebec)

D'AQUÍ I D'ALLÀ. «M’han donat l’oportunitat de fer un doctorat liderant un projecte sobre l’impacte de la genètica en la recuperació postictus».

Optimisme enfadat

NATURA URBANA. La restauració o recuperació de certs espais de l’Anella Verda està relacionada amb l’ecologia de la ciutat i amb el benestar ecològic dels manresans. Però massa sovint s’enfoca només com una qüestió d’ordre i organització dels espais perquè quedin estèticament bonics. 

Hugh Gerring. Canadà

D'AQUÍ I D'ALLÀ. Em dic Hugh Gerring, tinc 45 anys i sóc de Vancouver, Canadà. Actualment faig de professor d'anglès en una associació de la UGT aquí a Manresa, tot i que la meva història no es remunta a això. Potser us preguntareu, què fa un canadenc aquí? És ben fàcil, no hi ha res més internacional que l'amor.

«Penso que hauríem de fomentar la immigració. Posar-hi traves no té cap sentit i des d’un punt de vista humà és una animalada»

ENTREVISTA. Alba Miranda Ribera és investigadora de base, fa recerca postdoctoral en Metabòlits i Biologia al Centre de Recerca Biològica i Immunològica de la Harvard Medical School. Va estudiar Biotecnologia a la Universitat Autònoma de Barcelona i es va doctorar a la Universitat de Ciències de Milà. Té deu anys d’experiència en recerca bàsica en Biologia Molecular, Immunologia i Biologia Cel·lular. Experta paracaigudista, és també una gran balladora de tangos.

El pianista romàntic

INSTANT / INSTANTÀNIES. L’eco del piano s’extingeix i la música queda gravada dins dels seus ulls. Pocs segons abans, el jove pianista manresà interpretava una peça del compositor hongarès Franz Liszt. Les seves mans volaven sobre l’instrument. 

El pensament crític verd

NATURA URBANA. El pensament crític verd és una condició indispensable de l’ecologisme perquè és una pràctica d'emancipació individual i social. És la capacitat de revisar i posar a examen qualsevol producció humana per tal de poder ser més lliures. 

Marc Fàbrega. Des de Noruega

D'AQUÍ I D'ALLÀ. Després d’haver viscut a Noruega més de vint anys, puc mirar de fer-ne algunes reflexions més profundes que allò típic: fa fred, l’hivern és fosc i la cervesa és cara. I com que hi estic molt bé les reflexions que faig són sobretot positives.

«Taltabull em va advertir: ‘Compti que pel camí que ha emprès anirà molt sol’. El cert és que me n’he ressentit, d’aquesta soledat, perquè el món musical és molt conservador»

ENTREVISTA a Josep M. Mestres Quadreny. Manresà de naixement, gran personalitat intel·lectual de Catalunya i independentista de base, fa la seva aportació creativa com a compositor. Molt conscient que cal recuperar el passat nacional, disposa d’una base de dades importantíssima i té un gran coneixement del patrimoni musical del país. 

El meandre de Sant Benet de Bages

INDRETS. Al sud de la vila de Navarcles comença una pista a força alçada sobre el Llobregat, amb bones vistes de la plana del monestir de Sant Benet. En un curt passeig podrem contemplar com el riu forma una elegant corba o meandre, la riba externa del qual és abrupta, mentre que la interna és una plana ben aprofitada per al conreu. 

Gabriel Morales. Cuba

D'AQUÍ I D'ALLÀ. Viatjar podria ser el meu segon nom. Però si hem de parlar de formalitats, el meu nom oficial és Gabriel Morales. Vaig venir als 15 anys a Manresa des de Cuba. Tot i costar-me reconèixer-ho ara, als 22, les emocions em van desbordar el dia que vaig venir cap aquí. Un avió i unes maletes plenes d'enyorança. Sens dubte, l'altitud d'aquella màquina em feia sentir poderós.

La serra de Picancel

INDRETS. Al bell mig del Berguedà, lleugerament al NE de Berga, es troba fonamentalment al terme de la Quar, on es troben les màximes alçades de tota la serralada, com és el cas de la Salga Aguda, que assoleix els 1.169 metres i les Tallades, que arriben als 1.150 metres d’alçada. Aquests són els punts culminants de la serra de Picancel, conjuntament amb el serrat del Migdia –de 1.080 metres– que es troba al terme de Vilada. 

«Els meus pares sempre deien: A casa pot faltar de tot, menys el somriure i el bon menjar»

ENTREVISTA. Miriam Santamaria Brichs és la nova presidenta de Pimec Jove Catalunya Central, actualment treballa com a directora de comunicació corporativa "freelance" per a Mútuacat i Puigdellívol. Geògrafa, meteoròloga i periodista, fa previsions del temps a Twitter, Facebook i el seu canal de Telegram @meteolook. 

El personatge que atrapa històries

INSTANT / INSTANTÀNIES. El reflex del mirall comença a perfilar la Karla. Ell s’amaga les celles amb pintura i se’n dibuixa unes de més perfilades. Acosta els seus ulls grans al vidre i, amb el pinzell, els dona el color de les flors de lilà. S’esborra les marques de la pell facial amb pintura. Les galtes se li envermelleixen. 

«De Calaf, ens van fer anar a peu fins a Sanaüja, on vam fer els primers dies d’instrucció amb una escombra, perquè no teníem armes»

ENTREVISTA. Salvador Farrés Oliveras, pagès de professió, s’ha dedicat al camp pràcticament fins als 96 anys. També ha fet de paleta, fuster i pintor de quadres. És un dels cinc manresans vius de la lleva del Biberó que per iniciativa de Joan Cals, president del Consell de la Gent Gran de Manresa, van ser homenatjats per l’Ajuntament el 2 de desembre, després que una comissió n’hagi recopilat la documentació. Es tracta de Tomàs Dalmau, Salvador Farrés, Josep Herms, Jaume Navarro i Antoni Vives, i d’altres del Bages. Explica la seva experiència de guerra a tothom qui l’hi demana. D’avi republicà, políticament no ha militat mai enlloc.

La balma del Balç de Fontanilles

INDRETS. La balma del Balç de Fontanilles es troba situada al terme municipal de Santa Maria de Miralles, a l’Anoia, molt prop dels límit occidental, fronterer amb la Conca de Barberà. És al bell mig del terme, prop de les antigues escoles, en una zona de relativa complexitat estructural, des del punt de mira geològic. 

L’art ambiental no ens salvarà, però ajuda

NATURA URBANA. A la part final del llibre "L'Home a la recerca de sentit" de Viktor E. Frankl hi ha una petita obra de teatre: "Sincronització a Birkenwald" on s'estableix una conversa entre els filòsofs Spinoza, Sòcrates i Kant. Entre tots, arriben a la conclusió que només hi ha una manera de despertar el desig de veritat dels humans. Ja que, segons ells, ni els savis poden fer res amb el seu discurs racional. Quan els savis diuen la veritat són presos per bojos. 

La mirada de l’última xurrera

INSTANT / INSTANTÀNIES. «Darrere del taulell veig la quotidianitat de la gent, res d’extraordinari, però veure passar les persones és el que més aprecio de la meva feina». Dins d’un petit quiosc que desprèn olor de sucre, situat a l’alçada de la plaça de Simeó Selga, els seus ulls observen el trànsit d’un tram del Passeig de Manresa.

El pla de Roques Albes

INDRETS. Passant per l’Eix Transversal prop d’Artés veiem unes cingleres vermelles que són a la base d’una costa que culmina en un petit altiplà anomenat pla de Roques Albes, un magnífic mirador del Bages. 
Pàgina 1 de 65
 Següent >
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.