Edició Vida

«El primer hivern que vaig passar a Manresa vaig notar molt el canvi de temperatura; ho vaig passar realment malament!»

D'AQUÍ I D'ALLÀ. Em dic Rosalina Chozo Velásquez, tot i que artísticament em coneixen coma a Rosaly. Vaig néixer a Lima, Perú, ciutat on vaig viure i estudiar fins a prendre la decisió de venir a Catalunya. 

La guerra de les defenses

CIÈNCIA DE POT. Atxim! Atxim! Estic feta una sopa! I qui no? El fred ens ha abaixat les defenses i només sentim: refredat per aquí, grip per allà, antibiòtics uns, paracetamol els altres... Benvinguts a la gran, esperada i microscòpica estrena de l’hivern: la guerra contra virus i bacteris. 

Les Flandes (Piera)

INDRETS. Pels voltants de Piera, al SW del seu nucli principal, també molt a prop del Bedorc, al mateix municipi de la comarca d’Anoia (Catalunya Central), en bona part dintre de la denominada Depressió del Penedès, hi ha un paratge força interessant, situat sobre uns afloraments argilosos, d’una gran bellesa, per on es conjuguen les formes geològiques (de tonalitats ocres) i les vegetals (de color verd), que donen lloc a una esvelta simfonia cromàtica. 

Canvis irreversibles

NATURA URBANA. Parafrasejant el químic francès Antoine Lavoisier (1743-1794), el paisatge no es crea ni es destrueix, el paisatge es transforma. 

«Aquí la gent parla dos idiomes i és un fet que no es valora prou»

D'AQUÍ I D'ALLÀ. Em dic Ursula Sperrer i vaig néixer a Kirchdorf an der Krems, un poble austríac d’uns 5.000 habitants. 

A la tardor, bolet al sarró

CIÈNCIA DE POT. Quan arriba la tardor, canviem la roba de l'armari, discutim si hem de celebrar Halloween o castanyada i admirem el paisatge de colors càlids preparant-se per a l'hivern. Però per a molts la millor part de la tardor és anar a buscar bolets.

El barranc de Roques Blaves (Esparreguera)

INDRETS. Es situa als voltants d’Esparreguera, comarca del Baix Llobregat mateix nom, dintre del que sovint s’anomena el Baix Nord. Es troba gairebé a tocar del Geoparc de la Catalunya Central, a menys de 0,5 km en línia recta, fet pel qual podem considerar–lo dintre de la Catalunya Central. 

Des de Basilea

D'AQUÍ I D'ALLÀ. Fa un parell d’anys que vaig fer les maletes per anar a treballar a Suïssa. Davant la dificultat per continuar fent recerca a Catalunya, vaig decidir buscar feina a l’estranger. 

L'espai, l'última frontera

CIÈNCIA DE POT. Guillem Anglada-Escudé, és un jove astrofísic català professor a Londres. Fa poc ha destacat per descobrir un nou planeta, probablement habitable. La ciència-ficció ens ofereix un menú gourmet d’extraterrestres. L’origen de la vida en planetes de roca i condicions extremes, quin misteri tan increïble!

Les coves del Toll

INDRETS. A l’Eocè, durant gran part del Bartonià i el Priabonià inferior, i fins fa uns 36 milions d’anys és prou conegut que a la Catalunya Central hi havia mar. Un braç de mar obert a l’Atlàntic i que en aquella època quedava tancat a l’oest per un gran golf que tenia els límits ben a prop d’aquest indret. 

«Vaig venir a Catalunya buscant un canvi d’aires, una nova vida i em sembla que l’he trobat!»

Tallat Riaz. Pakistan

D'AQUÍ I D'ALLÀ. Em dic Tallat Riaz i vaig néixer a Gujarat, una ciutat emmarcada entre dos rius i situada al nord-est del Pakistan. 

Els límits de la ciutat

NATURA URBANA. On comença i acaba Manresa? Una resposta fàcil: on finalitza el límit municipal, la frontera o límit establert per un seguit de circumstàncies històriques i administratives. 

Des de Darmstadt

D'AQUÍ I D'ALLÀ. Fa sis anys que la meva parella i jo vam decidir deixar França per començar una nova aventura a Alemanya. La nostra destinació era Darmstadt, una ciutat de 150.000 habitants situada al sud de Frankfurt. 

Caminar sobre l'aigua?

CIÈNCIA DE POT. Ja està. El Nadal ja ha passat. I ara a desmuntar el pessebre i l'arbre. Però va, allarguem-ho una mica més. En l'Evangeli de Mateu, Jesús camina sobre l'aigua. Però va ser un miracle o pot ser real?

L'Estany

INDRETS. El poble de l’Estany és situat en un petit altiplà que fa de partió d’aigües cap a diferents rieres com la de Calders, la de Malrubí o la d’Oló. El nucli és situat a uns 875 m d’altitud i és envoltat per serrats i turons que el sobrepassen poc més de 100 metres i que configuren una zona deprimida, una petita conca, al centre. 

Energia per viure

NATURA URBANA. Per viure només necessitem consumir unes 2.000 quilocalories per dia. A aquesta energia se n’hi diu endosomàtica. L’aconseguim amb la dieta diària, amb el consum d’aliments que ens aporten els nutrients indispensables, proteïnes, lípids, greixos, i hidrats de carboni, per fer funcionar el nostre metabolisme. 

«Només sóc un que passava per allà com ara passo per aquí. Sóc, ni més ni menys, un espectador atent»

ENTREVISTA. Francesc Castells Altirriba és director teatral, actor i dramaturg, ha estat el director del grup de teatre Gog, d’Esparreguera. Llicenciat en Art Dramàtic i màster d’Edicions, ha treballat a les Publicacions de l’Abadia de Montserrat i ha estat redactor de la revista "Serra d’Or". Vinculat durant 34 anys a l’Institut del Teatre, on impulsa el gabinet de Publicacions, n’ha estat professor, principalment en el Centre del Vallès, a Terrassa. Des del 2003, és manresà d’adopció.

Natura natural

NATURA URBANA. El periurbà de Manresa està conformat per diferents espais: el parc de l’Agulla, el Parc ambiental, els rius Cardener i Llobregat, el Poal i Viladordis, la riera de Rajadell, la riera de Guardiola, els plans de Santa Caterina, la torre Lluvià, Collbaix, la serra de Montlleó... Tots aquests espais, però, són naturals? Al llarg de la història, segons com els hem tractat, n’han esdevingut més o menys, de naturals.

La trilogia

NATURA URBANA. Els secans manresans tenen un alt valor alimentari. En general, les plantes dels secans de tot el món han estat seleccionades artificialment des de fa milers d’anys, des dels inicis de l’agricultura, per obtenir-ne el màxim de producció. 

Terrassa fluvial de Puigberenguer

INDRETS. Quan es miren ortofotografies del vol del 1945, a la zona de Puigberenguer es poden observar tres trets molt característics. Es tracta d’una zona plana, elevada i que ja en aquells anys era explotada com a pedrera; és una terrassa fluvial del Cardener.  
Pàgina 1 de 25
 Següent >
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.