Edició Vida

El rastre del pas del temps

INSTANT / INSTANTÀNIES.
— Tens a punt l’invent màgic que em tornarà tots els cabells que he anat perdent? –pregunta el David intrigat. 
— Avui sí que el tinc! Només falta que el teu fill es deixi tallar el cabell ben curt i tot el que sobri serà per tu! –exclama el barber mentre treu les tisores, mirant de reüll el menut. 

El fotògraf/a de natura

NATURA URBANA. El fotògraf/a fotografia la natura mogut per la motivació o curiositat i fixa l’atenció sobre un motiu creador d’emocions. Emocions relacionades amb l’estètica o amb la ciència o una barreja de totes dues. 

«El procediment contra Francesc Homs i els altres encausats pel 9N al Tribunal de Comptes és d’una hostilitat evident»

ENTREVISTA. Montse Rosell Martí és advocada experta en dret administratiu i civil, ha treballat al despatx Roqueta-Torras i ara comparteix feina amb Neus Frontón al despatx conjunt del passeig de Pere III. Actualment porta la defensa de Francesc Homs, exconseller de la Generalitat. Nacionalista convençuda, des del febrer del 2010 fins al gener del 2012 va ser presidenta del Comitè Local de CDC a Manresa. Directora de l’Alberg del Carme del 1992 al 2004, durant dos anys va treballar per al departament de Joventut de la Generalitat. Va ser membre fundadora del Bloc d’Estudiants Nacionalistes (BEN) a la Universitat.

Mentre ressoni el tren

INSTANT / INSTANTÀNIES. La tremolor de les vies del tren ressona pels carrerons d’un barri que, durant llargues estones, viu en silenci. Des de l’altre costat del riu Cardener, l’indret es mira la ciutat des de lluny, retratant la preciosa estampa del Pont Vell, la Seu i la Cova. En canvi, des de l’altre costat del riu, el districte queda tan arraconat que gairebé ningú se’l mira. No obstant això, el barri de la Guia continua bategant al mateix ritme que ho fan els vagons de tren mentre corren per les vies de l’estació de Manresa. 

La font del Foradot de Mura

INDRETS. La formació d’una roca sedimentària sol ser un procés extremadament lent. La litificació dels materials sedimentats o precipitats és un procés complex que pot allargar-se milers d’anys. És ben poc habitual que algú es pugui asseure a observar com es genera una roca. Els indrets on es forma –pedra tosca– ofereixen l’oportunitat de viure aquesta experiència. 

La llum en la foscor

INSTANT / INSTANTÀNIES. La llum de les ciutats no entra solament pels ulls. Els carrers de Manresa tenen uns colors i unes formes, però sovint la majoria ens oblidem que aquests passatges també sonen i fan olors. Potser si voltéssim per la ciutat amb els ulls clucs intuiríem el que senten persones com el manresà i advocat Joan Vilaseca, que és cec de naixement. 

Les fonts del Llobregat

INDRETS. Situades prop de l’extrem septentrional del Berguedà, dintre del municipi de Castellar de n’Hug. Hi neix un dels rius més importants de Catalunya. 

Plantes ruderals

NATURA URBANA. En els entorns humanitzats les plantes ruderals hi creixen amb molta propensió. La raó: els humans tendim a simplificar els ecosistemes fent-los malbé, destruint-los, deixant pas a aquelles espècies d’organismes que s’espavilen millor. Deixem els ecosistemes molt simplificats, amb poca biodiversitat, amb sòls ben adobats –nitrificats– i remenats –airejats–, on creixen espècies de plantes oportunistes aprofitadores d'espais oberts capaces de reproduir-se ràpid i en excés sense gaire competència.

La ciutat que ha vist créixer els Velasco

D'AQUÍ I D'ALLÀ. Em dic Fernando Velasco Morales, tinc 81 anys i actualment estic jubilat. Provinc de Larraix, al Marroc, tot i que, quan jo vaig néixer, allò encara era un protectorat espanyol. He treballat com a pintor durant gran part de la meva vida, aquesta humil professió és la que m'ha fet arribar fins a Manresa i m'ha fet experimentar la sensació de viatjar per tot Espanya. A més, vaig treballar durant molts anys a la Pirelli i vaig ser un dels fundadors de l'Associació de Veïns de la Font dels Capellans.

La cinglera del Capelló

INDRETS. Es localitza a l’extrem oriental del poble, per sobre del riu Anoia. En trobar-se aquest lloc molt enlairat sobre el riu, constitueix un privilegiat mirador i sovint se’l coneix com a "Balcó de Capellades" o "Miranda de Capellades". 

«Després de vint anys d’esplendor, vam agafar el final de l’èxit de la moto espanyola, que no va saber adaptar-se per millorar el producte i abaratir costos»

ENTREVISTA. Josep Vila Roca és fundador i director de Promotor i del projecte Les Comes, porta com a organitzador més de 400 premis mundials de Moto GP, en els darrers 26 anys, i en fa 29 que és organitzador del Ral·li Catalunya per encàrrec del RACC. Des de Promotor també porten la Baja Aragón i des de fa quatre anys treballen per a la UEFA i set clubs europeus. En el seu palmarès esportiu hi ha cinc campionats d’Espanya: quatre d‘enduro, un d’ells com a júnior, un altre de raids i un subcampionat amb l’equip estatal d’enduro internacional. En total, tretze participacions al ral·li Dakar.  

El meandre de Castellbell

INDRETS. La figura imponent de la Muntanya de Montserrat té la capacitat de segrestar l’atenció del visitant. Una mirada més generosa permetria veure un gran nombre d’elements i racons de gran bellesa i d’un valor molt alt. Un d’aquests indrets és el meandre de Castellbell, probablement el més bell del Geoparc. 

"Bueno, pues muy bien, pues adiós"

CIÈNCIA DE POT. Jo ja us ho vaig dir, sóc un geni, el vostre geni. Un dia vaig néixer i avui he de marxar. I això segur que ho entendreu tots, perquè hi ha només dues coses que ens fan iguals a tots en aquest món. Dues coses que ens fan formar part d'aquest cicle de la natura: La Vida i la Mort.

L’avenc Montserrat Ubach

INDRETS. Força conegut pels excursionistes i pels muntanyencs, però especialment pels espeleòlegs d’arreu del món. Obert per l’acció de l’aigua entre conglomerats, entre les roques quotidianament conegudes com a pinyolenc, a molts indrets del nostre país, entre els anys 1963 i la dècada dels vuitanta, va ser l’avenc més profund del món en conglomerats, amb una fondària de 202 metres.

Flavia Vélez. Argentina

D'AQUÍ I D'ALLÀ. «Aquí és més fàcil construir-se un futur que a Argentina». Em dic Flavia Velez, tinc 23 anys i sóc Argentina. Actualment estic fent un curs de quiromassatgista, l'any passat em vaig graduar en Farmàcia i Parafarmàcia a la Joviat.

Un llibre verd

NATURA URBANA. Avui, excepcionalment, us parlaré del llibre titulat "L’Anella Verda de Manresa. 40 retrats d’un patrimoni ambiental", un llibre farcit amb 40 retrats destacadament visuals que converteixen el lectors en espectadors.

«El que s’ha assolit amb els cotxes, que han passat de gastar 10 litres a 3, és el que persegueix l’eficiència amb el consum elèctric»

ENTREVISTA. Gabriel Prat Ametlla és enginyer industrial, propietari i fundador de Serveis Electrònics del Bages i Selba Solucions SLU, amb el seu soci Josep Jovés, forma part com a vocal del Patronat de la Fundació Rosa Oriol, de la qual és membre del Comitè Executiu i màxim responsable del projecte Invulnerables. També és membre del Patronat de l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria Manresa (EPSEM). 

El viatge de l’oxigen

CIÈNCIA DE POT. Ommmmm Ommmmm. Any nou, vida nova i reptes nous! Aquest any 2018 els meus nous reptes són el ioga i la meditació, Però ja em coneixeu, fins i tot entre inspiració i expiració no puc deixar de ser un científic curiós, zen però curiós.

Aleix Comas. Des de Zuric

D'AQUÍ I D'ALLÀ. Vaig arribar a Zuric l’estiu del 2012, per una barreja de motius personals i vocació científica. D’aleshores ençà he tingut la sort de treballar com a investigador en química a l’Escola Federal Politècnica (ETH), una institució de gran prestigi fundada l’any 1855, que ha donat com a resultat 21 premis Nobel, a més de tenir com a alumne més destacat Albert Einstein.

Termoregulació, ciència per a l'ascensor

CIÈNCIA DE POT. Potser us semblarà una mica estrany però quan em trobo un veí a l'ascensor ja no li parlo del temps. Massa típic per a mi. A mi m’agrada preguntar sobre la seva termoregulació. Has tremolat molt avui? O bé, com portes la suor aquests dies?

El perfum del paper

INSTANT / INSTANTÀNIES. Viatgin a la Manresa de fa cent anys. En concret, a l’any 1917, quan s’inaugurava un nou quiosc, de petites dimensions, a la plaça Fius i Palà i començava a vendre diferents diaris de paper de l’època. Es tracta del quiosc de l’Arpa, dissenyat per l’arquitecte manresà Josep Firmat Serramalera. La construcció encara es manté en peu, tot i que l’olor de la tinta i el paper s’ha esfumat del seu interior. 

Regulació socioecològica

NATURA URBANA. Durant el llarg període de temps que va de l’aparició dels humans, fa dos milions d’anys, fins fa uns 10.000 anys, hem estat nòmades i hem viscut dispersos sobre una gran extensió territorial, però amb una densitat de població molt baixa. I per això l’impacte sobre el medi ambient immediat va ser molt baix, local i es recuperava amb molta facilitat. Hi havia una regulació sobre els ecosistemes, els fèiem malbé, els explotàvem, però els donàvem temps per a recuperar-se. 

La vida de les joguines

INSTANT / INSTANTÀNIES. Has sentit mai el caliu nostàlgic de retrobar-te amb la joguina de quan eres un nen? Potser te la trobes empolsinada i plena d’esquerdes del pas dels anys. I te la tornes a mirar amb aquells ulls càndids que eren feliços amb poca cosa. Olores la joguina vella i recordes aquell lloc i aquells amics amb qui ets senties lliure. El filòsof i teòleg català Raimon Panikkar va expressar que, en el precís moment que un pretén saber-ho tot, perd la innocència.

Adrià Harillo. Des de Tel Aviv

D'AQUÍ I D'ALLÀ. Després de la meva etapa a la Xina –a la qual tinc intenció de tornar–, el mes passat vaig venir a Tel Aviv per fer-hi feines d’investigador visitant a la universitat. La investigació és al departament de Sociologia i sota la supervisió de la seva directora. 

Polígons

NATURA URBANA. Hi ha ajuntaments catalans i bagencs que s’emparen en la legalitat urbanística per continuar destruint el territori. Caldria aturar aquestes pràctiques fraudulentes, èticament parlant, quasi corruptes i sobretot insalubres. Un dels casos més recents és el del municipi de Sant Fruitós. El fet fa riure: fer més polígons al seu municipi quan n’hi ha uns quants abandonats fora i dins del municipi. 
Pàgina 1 de 60
 Següent >
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.