Temes del Pou
19/09/2020
La pandèmia del coronavirus ha tingut conseqüències en la vida de tothom. És un bon moment per reflexionar sobre com podem ser més resilients canviant els hàbits de consum i la manera que tenim de relacionar-nos. Parlem amb sis iniciatives manresanes d’economies transformadores basades en el fet de posar les persones al centre, en la gestió democràtica, en l’ètica, en l’arrelament territorial i en el medi ambient, i menys o gens lligades als cànons del sistema econòmic imperant.
07/09/2020
El reportatge central de la revista del mes de setembre de 1995, elaborat per Joan Garriga i Annabel Sardans, analitzava les causes dels accidents a la ciutat, que s’havien incrementat notablement.
02/09/2020
Els fenòmens migratoris són constants en la vertebració de qualsevol societat moderna, encara que sigui poc permeable per qüestions orogràfiques.
02/09/2020
Gràcies al centenar de persones i empreses que ens heu ajudat a fer-ho possible, la renovació del nostre lloc web: elpou.cat ja és una realitat des del 2 de setembre.
01/09/2020
L’acte va ser el passat 2 de setembre a l’auditori de la Plana de l’Om, en el marc de la celebració dels 33 anys de la revista manresana d’informació i opinió.
27/07/2020
Disset anys, alguns divuit acabats de fer, era l’edat dels nous soldats llevats de les places, dels carrers i dels primers aprenentatges. Arrencats de la família amb un plat d’alumini, els coberts, una cantimplora i una flassada, i cap al front amb pocs dies d’instrucció i encara feta, de vegades, sense contacte amb cap mena d’armament. Alguns, molts, van ser morts, ferits o fets presoners calçant encara les espardenyes amb què van sortir de casa. Aquest any, els biberons que encara són vius compleixen cent anys.
17/07/2020
El proper dijous, 23 de juliol, serem al primer tram del Passeig (davant del Casino) per complir finalment amb la cita anual amb els lectors i els subscriptors.
13/07/2020
El reportatge central de la revista del mes de juliol de 1995, elaborat per Àngels Fusté i Josep Tomàs, relatava les accions solidàries dutes a terme per les entitats manresanes al Senegal i més concretament a la població de Bambylor.
09/07/2020
El parlar de Manresa no s’ha estudiat gaire; hi ha pocs treballs fets sobre el tema i són d’aspectes parcials. A la ciutat i a la comarca es parla el català central, però hi ha alguns trets fonètics característics i hi ha també un inventari de lèxic propi, que sovint s’estén a altres poblacions del Bages, el Berguedà i el Solsonès. Amb la normalització de l’ensenyament de la llengua a l’escola des dels anys vuitanta, les noves generacions tendeixen a fer servir el model estàndard i es perden molts d’aquests trets peculiars.
Pàgina 1 de 9