Josep M. Oliva | Actualitzat el 08/05/2013

Una forma de vida

Diumenge, 21 d'abril. Un dels temes del dia és la marató de Londres i en un diari a internet la crònica de l'enviada especial porta el següent titular: "Correr es una forma de vida". Què hauria de dir jo si em demanessin quina és la meva forma de vida? Escoltar la ràdio al cotxe? Anar a la platja quan fa calor? Jeure al sofà i desitjar que ningú m'atabali? La veritat és que no en tinc ni idea, i estic pensat que em caldria trobar una resposta tan categòrica com aquell titular. De fet no m'ho he plantejat mai quina és la meva forma de vida, però ja fa anys que no passa gaire temps sense que no escolti o llegeixi unes declaracions d'algú dient que tal activitat o tal altra "és una forma de vida". I quan ho diuen et fan sentir com si la seva de vida tingués un interès com a mínim deu vegades més gran que la teva. Buscant declaracions semblants per veure quines bajanades es diuen, he anat a google, he escrit "forma de vida" i mirant a la babalà he trobat això: "El culturismo es una forma de vida"; Breakdance, una forma de vida"; "Senderismo, una forma de vida"; "Homeopatía: una forma de vida"... i així fins a l'infinit. Després també he trobat una variant: "Natacion, más que un deporte... una forma de vida" i "Metal: más que un estilo musical, una forma de vida".

La gent ja no es conforma amb córrer per fer atletisme, ballar el breakdance per divertir-se o fer un tractament d'homeopatia perquè creu que li va millor que la medicina tradicional. No. La gent cada cop més necessita buscar una transcendència al que sigui per sentir-se realitzat o per creure que està fent qui sap què. I ho inflen tot. Es compren una moto, es vesteixen de cuiro i surten el diumenge a fer-la espetegar... i et diuen que allò és una forma de vida. Per l'amor de déu! La vida bohèmia d'alguns artistes de debò, la d'un pastor a la muntanya o la retirada d'una monja de clausura... això sí que són formes de vida. La resta són punyetes i ganes d'aparentar. Quan us vingui un que va a buscar rovellons i us digui "ser boletaire és una forma de vida", mireu-vos-el als ulls i digueu-li alt i clar: "No em facis riure".


FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Josep M. Oliva

Nascut a Manresa l’abril del 1958. Servei militar complert, carnet de conduir classe B, cotxe propi, títol de mecanografia i llicenciat en Periodisme. Observador curiós. Va començar a col·laborar en premsa als vuitanta i és a El Pou de la gallina des de la seva creació, durant molts anys hi ha tingut una pàgina d’opinió mensual, «A propòsit». Ara escriu també una columna quinzenal –«Veient-les passar»– a Regió7. Durant més de vint anys va presentar el programa de cançó «Carregat de romanços» a diverses emissores de la ciutat. En fa onze, juntament amb un grup d’entusiastes, va crear  El Club de la Cançó, des d’on organitza un concert mensual a El Sielu.

Altres articles d'aquest autor
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.