Aquesta informació es va publicar originalment el 26 d'abril de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Aviat farà tres anys que es van començar a aplicar a l’Estat espanyol les polítiques anomenades d’austeritat, un eufemisme que amaga tot un conjunt de mesures destinades a aprimar el ja raquític i esprimatxat estat del benestar de casa nostra, amb l’excusa de la crisi. Va ser al maig de l’any 2010, quan l’aleshores president del Govern espanyol, Rodríguez Zapatero, va acabar acceptant les mesures receptades des de la Unió Europa. Des d’aquell moment, s’han succeït els paquets de “reformes”, totes elles orientades al mateix objectiu: fer pagar les conseqüències de la crisi al conjunt de la població per tal de poder salvar la banca i els poders financers causants del daltabaix.
Des del primer moment, moltes veus van advertir de la perillositat del camí iniciat. Van recordar que en altres moments de depressió econòmica, les mesures recomanades i efectivament aplicades per sortir-ne van ser exactament les contràries: mesures d’impuls, d’inversió pública i d’intervenció de l’estat en l’economia, al servei del manteniment de l’activitat i del consum. Aquestes veus provenien de les organitzacions socials que intenten representar els interessos de les víctimes de les retallades: sindicats, organitzacions de la comunitat educativa, del sector sanitari, etc. Però també moltes i importants veus procedien del sector acadèmic: eren economistes de prestigi, inclosos diversos premis Nobel, que amb les eines i els arguments tècnics propis de la seva professió, intentaven desmuntar les fal•làcies sobre les quals se sustentatava el discurs econòmic dominant.
Ara resulta que l’austeritat no només ha estat un error polític, sinó també un errada matemàtica. Tres anys més tard de l’inici de l’onada de retallades, un jove economista de 28 anys, Thomas Herndon, de la Universitat de Massachussets, ha trobat un error de càlcul, entre d'altres, en el full de càlcul Excel d'un dels articles més citats a l'hora de defensar l'austeritat econòmica i les retallades. Es tracta de “Growth in a Time of Debt”, escrit el 2010 per Carmen Reinhart i Kenneth Rogoff, de la Universitat de Harvard. Tots dos van concloure que els països que tenen un deute públic superior al 90% del PIB ho tenen molt difícil per créixer. Per tant, van donar arguments a la idea que per poder créixer econòmicament primer cal reduir el dèficit, cal retallar. Les errades ara descobertes invaliden plenament les conclusions del treball de Reinhart i Rogoff.
Què ningú es pensi que això farà canviar d’opinió als polítics que ara ens governen. Ells continuaran aplicant les mateixes polítiques, senzillament perquè convé als interessos dels sectors socials que representen i perquè poden. Es a dir, perquè els ho deixem fer. Malgrat les mobilitzacions que s’han produït al llarg d’aquests darrers mesos, cal continuar treballant per seguir sumant fins a la derrota de les polítiques d’austeritat i dels polítics que les han emparat.
