Josep Ramon Mora | Actualitzat el 26/04/2013

L’austeritat és un error

Aviat farà tres anys que es van començar a aplicar a l’Estat espanyol les polítiques anomenades d’austeritat, un eufemisme que amaga tot un conjunt de mesures destinades a aprimar el ja raquític i esprimatxat estat del benestar de casa nostra, amb l’excusa de la crisi. Va ser al maig de l’any 2010, quan l’aleshores president del Govern espanyol, Rodríguez Zapatero, va acabar acceptant les mesures receptades des de la Unió Europa. Des d’aquell moment, s’han succeït els paquets de “reformes”, totes elles orientades al mateix objectiu: fer pagar les conseqüències de la crisi al conjunt de la població per tal de poder salvar la banca i els poders financers causants del daltabaix.
Des del primer moment, moltes veus van advertir de la perillositat del camí iniciat. Van recordar que en altres moments de depressió econòmica, les mesures recomanades i efectivament aplicades per sortir-ne van ser exactament les contràries: mesures d’impuls, d’inversió pública i d’intervenció de l’estat en l’economia, al servei del manteniment de l’activitat i del consum. Aquestes veus provenien de les organitzacions socials que intenten representar els interessos de les víctimes de les retallades: sindicats, organitzacions de la comunitat educativa, del sector sanitari, etc. Però també moltes i importants veus procedien del sector acadèmic: eren economistes de prestigi, inclosos diversos premis Nobel, que amb les eines i els arguments tècnics propis de la seva professió, intentaven desmuntar les fal•làcies sobre les quals se sustentatava el discurs econòmic dominant.

Ara resulta que l’austeritat no només ha estat un error polític, sinó també un errada matemàtica. Tres anys més tard de l’inici de l’onada de retallades, un jove economista de 28 anys, Thomas Herndon, de la Universitat de Massachussets, ha trobat un error de càlcul, entre d'altres, en el full de càlcul Excel d'un dels articles més citats a l'hora de defensar l'austeritat econòmica i les retallades. Es tracta de “Growth in a Time of Debt”, escrit el 2010 per Carmen Reinhart i Kenneth Rogoff, de la Universitat de Harvard. Tots dos van concloure que els països que tenen un deute públic superior al 90% del PIB ho tenen molt difícil per créixer. Per tant, van donar arguments a la idea que per poder créixer econòmicament primer cal reduir el dèficit, cal retallar. Les errades ara descobertes invaliden plenament les conclusions del treball de Reinhart i Rogoff.

Què ningú es pensi que això farà canviar d’opinió als polítics que ara ens governen. Ells continuaran aplicant les mateixes polítiques, senzillament perquè convé als interessos dels sectors socials que representen i perquè poden. Es a dir, perquè els ho deixem fer. Malgrat les mobilitzacions que s’han produït al llarg d’aquests darrers mesos, cal continuar treballant per seguir sumant fins a la derrota de les polítiques d’austeritat i dels polítics que les han emparat.



COMENTARIS

L'austeritat és un error de càlcul (sextina)
Luis Miguel Rubio Domingo, 07/07/2013, 09:58

Puix la minva actual de la despesa
és la causant d'aquesta aguda crisi,
recordarem que algunes poques xifres
d'un full de càlcul formulat en Excel
eren falses;passar, deien en Harvard,
del noranta per cent del PIB de deute

retarda el creixement i crea deute.
Aquells que retallaren la despesa
s'aprofitaren de l'errada d'Harvard
per a fer-se més rics durant la crisi.
Un estudiant, del qual la núvia en Excel
era experta, creuant aquelles xifres,

véu la fallida i denuncià les xifres
que al noranta per cent del PIB de deute
comencen a baixar, segons diu l'Excel.
Últimament vigile la despesa:
em prive de la traca per la crisi
i tinc amics que han estudiat a Harvard

que no troben treball ni encara a Harvard.
Sis milions dos-cents mil, llavors, en xifres,
és l'atur que hi ha a Espanya, per la crisi,
i un noranta per cent del PIB de deute.
Per cada punt que minva la despesa
el PIB encongeix dos, paraula d'Excel.

Potser la creació va fer-se en Excel
i en una cel·la, un catedràtic d'Harvard
no va tenir en compte la despesa
que causa l'home al medi ambient en xifres.
Serà la vida l'emissió de deute
d'una consciència humana sempre en crisi?

Gens té sentit sense la grossa crisi
en esta dictadura de full d'Excel.
Com el pecat original, el deute
és sacra llei del que idolatra en Harvard
i malgrat la fallida de les xifres
no augmentarà en la vida la despesa.

Medra la crisi, minva la despesa
i les xifres augmenten del meu deute
per les errades d'Harvard i de l'Excel.

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Josep Ramon Mora

Nascut a l’actual comarca del Baix Cinca, a la província d’Osca, l’any 1948. Viu a Manresa des de l’any 1958. Vinculat des de la seva joventut a l’activisme sindical, a través de CCOO. Es membre d’ ICV. Actualment, està jubilat i col·labora amb entitats que treballen contra la pobresa i a favor de la integració social.


Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.