Llorenç Capdevila | Actualitzat el 15/04/2013

Doctrina

La notícia va sortir fa unes setmanes: els joves del PP de Castelló han engegat una campanya a Twitter convidant els estudiants a denunciar, de forma anònima, els professors a qui considerin que aprofiten les classes per “adoctrinar” el personal. Sota el lema “Me quieren adoctrinar, que no te lien”, els cadells de Noves Generacions a Castelló pretenen acabar amb una pràctica que, tot i la denúncia, consideren minoritària.

Doncs jo crec que de minoritària no en té res, aquesta pràctica: els bons mestres i professors adoctrinen els alumnes a Castelló, a València, a Alacant, a Madrid, a Barcelona i a la República Popular de la Xina. Sempre ho han fet, i, ben mirat, pitjor aniríem si no fos així, perquè “adoctrinar” (en el sentit de projectar uns ideals solidaris i democràtics) forma part de la mateixa essència d’educar. O és que ara resulta que el mestre i el professor no han de servir de model? O no havíem quedat que el docent, a banda d’uns coneixements, ha de transmetre uns valors?

Quan critiquen l’adoctrinament a què els perversos professionals de l’ensenyament públic sotmeten els esperits tendres dels estudiants valencians, sospito que els joves del PP pensen en aquells casos en què un professor considera que cal reivindicar l’ús del valencià més enllà del seu estatus de llengua familiar i folklòrica, apta només per als renecs dels pagesos. Si, a més, gosa afirmar que a València i a Catalunya tenim la mateixa llengua pròpia, el docent en qüestió serà tingut per un talibà del catalanisme. Això per no dir res del professor que, emparat en els principis de la democràcia, s’atreveix a parlar als seus alumnes sobre el dret dels pobles a decidir el seu futur. O del que planteja la possibilitat que la Guerra Civil no va ser una croada per salvar Espanya.
Quan els xicots de Noves Generacions conviden els joves a esquivar i denunciar dogmatismes ideològics, no crec que pensin, en canvi, en el docent monolingüe (en castellà, per descomptat) que exposa una visió del món basada en la unitat de la pàtria o en la inviolabilitat de la Constitució, ni en l’educació religiosa que deuen rebre molts d’ells en escoles catòliques. Els dogmes oficials mai no són considerats, per part dels poderosos, com una doctrina imposada. És curiós que siguin els hereus d’una època en què hi havia una doctrina oficial inqüestionable els qui ara s’escandalitzen del tarannà progressista d’alguns professors. Ves que no confonguin l’adoctrinament perniciós amb la invitació a pensar en llibertat.

I no deixa de ser curiós, finalment, que hagin fet córrer el hastag #quenotelien els mateixos que escampen que els professors catalans, integristes de l’independentisme radical, castiguem els nens per parlar en castellà a l’hora del pati.




FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Llorenç CapdevilaVa néixer a Alpicat (1969) i viu a Manresa des del 1994. Es va llicenciar en Filologia Catalana, fa de professor a l'institut d'Auro de Santpedor i, quan li queda temps, escriu. Ha publicat les novel·les "Racó de món" (2000), "El color del crepuscle" (2001), "O rei o res!" (2003), "Ànima de llop" (2004), "Serrallonga l'últim bandoler" (2006), "El secret del bandoler" (2007), "Els diaris de Pascal" (2008), "Sota la pell" (2010), "Tothom a terra!" (2011) i "A fer punyetes!" (2012). Per alguna, fins i tot, li han donat algun premi. Es membre de la junta d’Òmnium Bages.
Altres articles d'aquest autor
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.