Aquesta informació es va publicar originalment el 10 d'abril de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
En el documental suec “The Planet”, de l'any 2006, dirigit per Johan Södenberg, Michael Stenberg i Linus Torell, se'ns mostra, a partir d'entrevistes, com està de malament el nostre planeta. En una de les entrevistes, Karl Amman, fotògraf i escriptor, proposa quatre escenaris de futur per al planeta Terra.
El primer, l'escenari "Star Trek": la tecnologia ens portarà fins a les estrelles. Se'ns proporciona un clar exemple: la tecnologia ho pot solucionar tot, ens mostren increïbles granges de porcs en forma de gratacels, on es produeixen porcs de forma extremadament intensiva. En aquest escenari, és la tecnologia la que ens salvarà. Però la tecnologia i la ciència no són la gran solució. Només representen una part de la solució i també del problema. La ciència i la tecnologia ens han portat a la situació actual.
El segon, l’escenari "Mad Max": els canvis en la natura portaran a l'extinció dels humans. La civilització s'ensorrarà, es desintegrarà fins a la barbàrie. Els humans es mataran els uns als altres per pur egoisme, lluitaran com animals pels pocs recursos naturals que quedaran. Com passa a la pel•lícula “Mad Max”, un món apocalíptic controlat per lluites de motoristes amb actituds prehistòriques, pedestres i violentes.
Un altre escenari és el plantejat en la novel•la “Ecotopia”, d’ Ernest Callenbach, publicada el 1975. En el futur ens concentrarem en la qualitat de vida. Menys quantitat i més qualitat. Es pot viure en plena harmonia amb la natura, sobretot a les ciutats. La idea és que hi hagi el més mínim impacte ambiental en les nostres activitats. Se'ns posa com a exemple el poble de Findhorn, Escòcia, que pertany a la Global Ecovillage Network, poble que es manté totalment autosuficient.
Finalment, el darrer escenari és el d'un gran govern global. La democràcia a la llarga ens farà estrènyer el cinturó. S'aplicaran normatives ambientals estrictes i no consumistes a tot el món. Per arribar a aquesta situació és necessària una democràcia global, es a dir, democratitzar l'ONU. Aquesta es mou per interessos d'alguns estats; no tots els estats hi tenen la mateixa representació (algunes nacions no hi són representades). Tot s’hi mou en funció d'interessos econòmics.
Cap dels quatre escenaris és del tot inversemblant. El futur sembla que serà una barreja de tots aquests. Tenim una potent tecnologia que ens pot ajudar a sortir de l'atzucac. Tenim gent que pensa i treballa per aconseguir una societat amb més qualitat de vida dins de les grans societats i també de forma aïllada i autosuficient. Sembla que cada vegada es requereixen més regulacions, normatives i controls del sistema econòmic global des d'esferes de govern més internacionals. També, però, puntualment, tendim a crear grans impactes i barbàries a la natura que produeixen barbàries i impactes socials localitzats. El canvi vindrà, però no ara, ni d'aquí a 25 ni 50 anys; el canvi s'esdevindrà lentament i el seus resultats es faran notar molt més tard. Aquest canvi vindrà, però sempre que hi hagi gent que realment cregui en aquest canvi.
