El passat dia 7 d’abril els mitjans anunciaven amb rebombori el creixement de l’atractiu de la ciutat de Manresa arran de l’elecció del papa Francesc, jesuïta, ferm seguidor de Sant Ignasi de Loiola. La televisió pública catalana anunciava que les visites individuals han pujat un 30% i les de grup s’han incrementat en un 10%. Sant Ignasi, després d’una etapa de convalescència a Loiola, va venir a Manresa i hi va fundar la Companyia de Jesús.
Va dedicar-se, seguint l’exemple de Jesús, a curar els malalts, i va passar per l’hospital de Santa Llúcia. Ara bé, la tradició diu que va tenir una aparició mística de Déu i que d’aquesta manera va saber com havia de ser la Companyia. I se li va aparèixer després d’estar vuit dies immòbil a terra, quan ja el creien mort. Això per una banda. Per l’altra, el 3/24 també explicava el miracle del pou de la Gallina: per tal que una madrastra no renyés a una nena que li havia caigut una gallina a dins del pou, Sant Ignasi va fer reviure la gallina.
Amb aquest panorama, reivindiquem la presència d’una important font d’ingressos d’un turisme que és ben abundant a Catalunya, i que rebrem de bon grat a Manresa, i n’estem contents. Ara bé, no fem malbé monuments culturals d’aquesta magnitud tapant-los amb mantells religiosos: el que hi ha a Manresa és un tresor històric, d’importància arquitectònica, espiritual o cultural (la Seu gòtica, entremats de carrers medievals, un gran santuari on Sant Ignasi hi va escriure els Exercicis espirituals). I diem això perquè l’alcalde, Valentí Junyent, ja ha enviat una carta convidant el pontífex a visitar Manresa.
