La força de les tradicions

per Josep M. Oliva , 5 d'abril de 2013 a les 13:42 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 5 d'abril de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La Setmana Santa vista a través de la televisió ha tornat a esdevenir un catàleg de processons i de manifestacions religioses amb segell d'exclusivitat, totes ancestrals i totes úniques. Quan et pensaves que ja no et quedava res de nou per veure arriba una altra Setmana Santa i apareix un poble que no sabies ni que existís, i et sorprèn amb una processó estrambòtica que, ves per on, resulta ser una tradició antiquíssima com no n'hi ha dues al món i concita un interès com no et podies ni imaginar. Aquest any he descobert que a Lorca organitzen, des de fa més d'un segle, una processó amb personatges del temps de la Història Sagrada, talment trets de La corte del faraón. Vindria a ser com una rua de Carnaval on desfilessin tots els extres d’Els deu manaments. I ho veus per la tele, i et sembla que està bé, però tampoc no penses que pugui provocar el deliri, fins que surt una noia d'allà i amb un orgull i una passió mai vistes exclama: "Esto hay que ser lorquino para saber lo que se siente". I no seria pas jo qui s'atrevís a contradir-la ni a ponderar la grandesa de la seva festa. Sé que en podria sortir tan escaldat com quan se'm va ocórrer criticar al Regió7 el correbou de Cardona –parlo de fa uns trenta anys– i una mica més i algú baixa i m'escalfa.

Fora de la salvatjada del Toro de la Vega de Tordesillas i d'algunes altres festes que comporten la tortura d'algun animal, em guardaria com d'escaldar-me de criticar qualsevol d'aquestes manifestacions populars que tanta gent acaba incorporant com un tret de la seva cultura i gairebé com un símbol irrenunciable de la seva identitat. Els plors dels penitents que han sentit com una gran desgràcia les pluges que els han impedit desfilar, les mans sagnants dels timbalers de Calanda, extenuats de tant tocar el tambor, els que corren per gust davant d'un toro i s'arrisquen a acabar envestits o els que s'exposen a les espurnes d'un correfoc i s'arrisquen a acabar cremats. Per molt que el seu entusiasme em resulti incomprensible, celebro que existeixin i que ajudin a mantenir el vigor de la festa popular, tan sorprenent i tan inexplicable.

Arxivat a:
Opinió


Participació