Llorenç Capdevila | Actualitzat el 01/04/2013

La mort 2.0

La manera com la societat occidental ha conviscut amb la presència inevitable de la mort ha canviat al llarg dels segles. Ha passat de viure’s amb certa naturalitat fins al segle XIX, a ocultar-se, a partir del moment en què la mort —a mitjan segle XX— va substituir el sexe com a tabú. Ara, en plena societat 2.0, amb l’existència d’una vida virtual paral•lela, d’una identitat digital (“allò que hem fet, que hem construït a la xarxa, i també tot el que s’ha dit de nosaltres, o amb nosaltres”), que complementa i conviu amb la nostra identitat física, sembla que estem abocats a pensar amb nous horitzons de gestió davant la perspectiva indefugible de la mort, la nostra i la de les persones que ens són properes. On va a parar, la nostra identitat digital, quan morim? Què se’n fa? Qui n’és el propietari? Qui en té els drets?

D’aquestes preguntes parteix l’excel•lent assaig de Miquel Pueyo i Ernest Benach que va guanyar el darrer premi Josep Vallverdú i que recentment ha publicat Pagès editors: "Mort certa, hora incerta". En una primera part molt reflexiva, profunda però gens farragosa —citen les fonts bibliogràfiques més diverses, des de Sèneca o Epicur fins a Maragall o Màrius Torres, passant per Flaubert, Aracil o Bertrand Russell— el llibre analitza com ha viscut la humanitat al llarg de la història aquest moment transcendental amb què conclou l’existència física d’un ésser humà. “La mort —diuen els autors—, posant límits a la nostra existència, dóna sentit a cada instant i un significat a cada vida. (...) Només la immortalitat seria encara més terrible que la mort. (...) Ens convertiria en éssers sense projecte ni sentit”. No es tracta de buscar un sentit a la mort (segons Julian Barnes, a qui Pueyo i Benach citen sovint, cercar per a la vida una conclusió que tingui sentit és una conspiració de metges, capellans i novel•listes), sinó de recuperar la dignitat del traspàs i del dol. Reivindiquen, per exemple, la “desmedicalització de la mort i la restauració de la seva dignitat”, però ho veuen molt difícil “mentre la nostra societat no assumeixi la necessitat de recuperar una convivència natural amb la mort (...), d’assumir l’envelliment (...) i de recuperar el valor i el temps del dol”.

Tenint en compte que, com diu Manuel Castells, “les xarxes són instruments apropiats per a una (...) organització social que pretén superar l’espai i aniquilar el temps”, caldria plantejar-se què cal fer amb la informació que deixem darrere nostre. Què passa amb la nostra identitat digital quan morim? Després d’una anàlisi força exhaustiva de tot allò que ja s’està produint a la xarxa en aquest sentit (memorials, serveis de notaria digitals, gestió de correus electrònics i xarxes socials...), i després d’haver reflexionat sobre la història de la construcció social de la mort i d’haver manifestat el desig d’introduir canvis per viure una mort més digna, els autors comparteixen la convicció que cal madurar el tractament de la identitat digital i de la mort digital. Anem-hi rumiant. Miquel Pueyo i Ernest Benach fan un primer pas per ajudar-nos-hi.


FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Llorenç CapdevilaVa néixer a Alpicat (1969) i viu a Manresa des del 1994. Es va llicenciar en Filologia Catalana, fa de professor a l'institut d'Auro de Santpedor i, quan li queda temps, escriu. Ha publicat les novel·les "Racó de món" (2000), "El color del crepuscle" (2001), "O rei o res!" (2003), "Ànima de llop" (2004), "Serrallonga l'últim bandoler" (2006), "El secret del bandoler" (2007), "Els diaris de Pascal" (2008), "Sota la pell" (2010), "Tothom a terra!" (2011) i "A fer punyetes!" (2012). Per alguna, fins i tot, li han donat algun premi. Es membre de la junta d’Òmnium Bages.
Altres articles d'aquest autor
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.