Aquesta informació es va publicar originalment el 30 d'abril de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
ENTREVISTA. El Pou Digital enceta la cobertura de notícies des de la comarca del Berguedà, conscients que sovint no en tenim prou de saber què fem nosaltres, sinó que ens cal saber què fan els veïns. Per començar aquesta sèrie, entrevistem l’alcalde de Berga,
Juli Gendrau, el berguedà amb més poder dins de CDC.
Caricatura de Juli Gendrau, de Yeray S. Iborra
Vostè ha pres el relleu de Jordi Moltó en la presidència de la Federació de Convergència Democràtica de Catalunya a la Catalunya Central. Moltó va exercir el càrrec amb CiU a l'oposició a la Generalitat. Ara, preveu més facilitats a l’hora de gestionar aquestes comarques?
Bé, és veritat que ara Convergència i Unió estem al govern gràcies a uns resultats importants, però seguim creient que estem en una cruïlla important per al país, també a escala comarcal. Des de l’últim Congrés Nacional de CDC, creiem que és o caixa o faixa, i això mai és fàcil de gestionar.
Com a president de la Federació, però també com a alcalde de Berga, intentarà trencar la dita que les comarques centrals estan més abandonades que la resta?
Això s’ha d’intentar perquè hi ha comarques que poden tenir aquesta sensació. A més, sí que hi ha comarques amb menys representativitat al govern. Com que la Catalunya Central és molt complexa, hem de procurar que cada comarca se senti còmoda i pugui destacar per la seva identitat. En el cas del Berguedà, sí que ens hem queixat i hem tingut aquesta discussió diverses vegades.
En el cas del Berguedà, quins són els propòsits que es tenen a curt termini? I en el cas del Bages?
Ara el que s’ha de fer són les diferents eleccions a escala territorial de la Federació. Abans de res, s’han de triar les executives locals i comarcals. Aquesta és la feina a fer a partir d’ara.
Estem parlant d’unes comarques greument afectades per la crisi econòmica i financera. En el cas berguedà, el Departament d’Ocupació i Empresa de la Generalitat ha fixat el nombre d’aturats en 3.344, una mica menys de la meitat residents a Berga.
En tant per cent, el número tampoc no és tan elevat. De fet, la comarca del Berguedà no és de les que està pitjor. Però són moments difícils i el que cal és gestionar-los d’una manera o altra. Actualment, els ajuntaments de la comarca estan buscant nínxols de projecció econòmica com, per exemple, el potencial turístic, l’agroalimentari, o el tèxtil. Però no tot ho han de fer els ajuntaments ni les administracions. També hi ha d’haver part de la iniciativa i col·laboració privada. A aquesta, els ajuntaments els hi donarà eines i recursos per a l’acompanyament, però cal que hi siguin.
Concretament, quines són les polítiques d’ocupació que està portant a terme l'Ajuntament de Berga?
Ja fa 2 o 3 anys que tenim diferents polítiques en temes de formació. Som dels únics ajuntaments del país que apostem en ferm per l’FP, assumint el cost d’un mòdul de formació en manteniment industrial qualificat. A part de tot això, també hi ha una aposta perquè la gent que queda fora del sistema educatiu pugui trobar feina. A escala comarcal també s’està treballant en un Pla d’Emprenedoria i Berga hi té molt a dir.
Juli Gendrau, al balcó de l'ajuntament de Berga. Foto: Aida Morales
Diversos municipis de la comarca ja han començat a promoure paquets turístics. En el cas de Berga, però, el Santuari de Queralt segueix sense tenir els serveis d’hostatgeria i restaurant, claus per a l’impuls econòmic de la ciutat. Per què?
Queralt no només és un referent turístic per a Berga, sinó també per a la comarca. Per això, estem pendents d’un procediment judicial que resolgui la qüestió de la concessió. Volem que Queralt sigui de l’Ajuntament perquè podria ser una font d’inversió important per establir les arques municipals, però cal la resolució del jutge.
Berga té un deute amb els proveïdors de 6,4 milions d’euros. Tot i que per sota del d’altres ajuntaments com el de Manresa, que arriba als 9,2 milions, es podria considerar una gestió dubtosament bona per part de l’Ajuntament.
A veure, molts ajuntaments tenim un deute important amb els proveïdors. Per tant, sí, vol dir que alguna cosa ha grinyolat en la gestió municipal. Però també hem tingut problemes amb el finançament per part de les administracions perquè n’hi ha molt que no ha arribat o ho ha fet tard. Ara bé, la sort de l’Ajuntament de Berga és que l’endeutament a llarg termini el tenim relativament baix, cosa que també ens permet acollir-nos a préstecs que podem anar pagant amb més temps.
L’Ajuntament també s’ha acollit als crèdits que dóna el govern espanyol per pagar proveïdors.
Sí, però aquí a vegades hi ha malentesos. Hi ha un reial decret fet per l’Estat que obliga a l’interventor de tots els ajuntaments a informar dels comptes. A partir d’aquí, els proveïdors han de dir si es volen acollir als crèdits o no. Per tant, l’Ajuntament no hi té res a dir. Jo crec, lògicament, que molts s’hi acabaran acollint perquè, a Berga i a la comarca, les petites i mitjanes empreses necessiten líquid per continuar treballant.
Si això finalment es fa efectiu, no vol dir que l’Estat té potestat per posar mà en els pressupostos de municipals?
No, en principi no. El que passa és que els crèdits es demanen via ajuntament i nosaltres hem hagut de fer un pla sobre com prevèiem el retorn de tot això. L’Ajuntament té autonomia municipal. Ara bé, el compromís de reducció de despesa i increment d’ingressos sí que ens condiciona a l’hora d’elaborar els pressupostos.
Quina relació té l’Ajuntament de Berga amb l’Estat espanyol, tenint en compte les diferents accions en pro de la sobirania pròpia com, per exemple, no pagar l’IVA i l’IRPF a l’Agència Tributària Espanyola, sinó a la catalana si això fos legal?
Nosaltres no hem amagat mai el nostre sentiment independentista perquè tenim clar que vivim en una democràcia i ens hem de respectar els uns als altres. En aquest sentit, no hem tingut cap tracte de desfavor.
Per què CiU de Berga és més declaradament sobiranista que la d’altres llocs?
El sentiment sobiranista de Convergència no és una cosa que tingui l’Ajuntament de Berga o algú de Berga, sinó que es veu a diversos llocs del territori. Per exemple, a l’Associació de Municipis per la Independència, hi consta Vic, amb un alcalde d’Unió; Olot, amb un de Convergència; Ripoll, de Convergència també... Sí que hi ha el d’Arenys, que és de la CUP, el de Santpedor, d'ERC, però la majoria són de Convergència i Unió. Per tant, ha quedat molt clar que a Berga no és una cosa personal. En qualsevol cas, Berga i el Berguedà sí que han tingut un tarannà històric de caire independentista.
TEST D'ACTUALITAT
Creu que la crisi econòmica farà que l’Estat espanyol hagi de veure’s intervingut per Brussel·les?
Jo crec que no s’arribarà a una intervenció pura i dura com la de Grècia, però em sembla que ja n’estem una mica, d'intervinguts.
Considera que el discurs sobiranista del 16è Congrés de Convergència Democràtica de Catalunya és compatible amb els pactes que s’estan duent a terme amb el Partit Popular de Catalunya?
No. Quan governes, intentes fer-ho de la millor manera possible per resoldre els interessos del país i, en alguns moments, cal pactar amb els uns i els altres.
Creu que CiU, finalment, convocarà noves eleccions de cara l’any que ve?
No ho sé, ho desconec, però no està descartat. El mateix president ho ha dit al Parlament. De vegades, les circumstàncies polítiques i socials del país t’hi porten.
Des del punt de vista d’una comarca turística com el Berguedà, creu que Eurovegas és el model turístic a seguir?
Com a model turístic de país marxa molt del que volem, però s’ha deixat molt clar que no és el país qui s’ha d’adaptar a Eurovegas, sinó Eurovegas al país. En el cas del Berguedà, tandebò ens vingués un projecte de les dimensions d’Eurovegas.
Hi haurà pacte fiscal?
Això és el que pot acabar decidint moltes coses com, per exemple, si es fan eleccions aviat o no. Quan arribes a un atzucac com aquest, has de prendre una decisió.
D'ESQUITLLENTES
Quin és el seu llibre preferit?
N’hi ha molts, ara estic llegint la biografia de l’Steve Jobs.
A quin lloc li agradaria perdre's?
Al Berguedà.
Quin plat prefereix trobar-se a taula?
Jo sóc d’aquells fàcils d’acontentar, però un bon plat de bolets, unes patates emmascarades o uns pèsols negres serien una bona opció.
Què és el primer que li passa pel cap de bon matí?
Tornar-hi, però amb optimisme perquè hi ha molta feina per fer.
Quina cosa se li fa insuportable?
D’una manera o altra ho acabo superant tot.
Quina és la seva assignatura pendent?
N’hi ha moltes, però ens acaba de faltar aquesta determinació que a vegades convé.
Qui és el seu referent en el món de la política?
En Jordi Pujol.
És més de dretes o d'esquerres?
Jo, això de les dretes i les esquerres, no ho veig clar. A mi aquestes esquerres que tenen la vida solucionada no em van. I depèn de quines dretes tampoc. Hi ha coses de les esquerres que m’agraden i coses de les dretes que també. Et podria dir, però, que sóc una mica més liberal.
