Aquesta informació es va publicar originalment el 5 de març de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
CRÒNICA. Molts
artesans aprofiten la
festa de la llum per vendre els seus productes, però el context econòmic i les baixes temperatures han dificultat la tasca dels venedors. Alguns comerciants expliquen la seva
experiència a la
Fira.
Les parades de menjar són un clàssic de la Fira de l’Aixada, els formatges, els pastissos, l'embotit o els dolços, impregnen d'olors els carrers del nucli antic de Manresa. També els jocs o els complements són molt típics i atrauen l’atenció de moltes persones. Molts comerciants repeteixen d’altres anys, uns tenen el taller a casa i aprofiten les fires per vendre el seus productes, altres tenen el negoci en un local fix i els mercats els ajuden a guanyar clientela.
El Mercat medieval és una oportunitat per vendre, sobretot entre els mesos de febrer i març que, com alguns entrevistats asseguren, hi ha "poques fires" on poder "oferir el nostre producte". A banda del negoci, la Fira atrau els comerciants pel seu encant: “Ens agrada molt l’ambient i com està organitzada” diuen la Margarita i l’Ester que venen l’embotit de Can Pedret de Sant Quirze de Basora.
La bufona llaminera Foto: Marta Vidal Gilles Camacho Foto: Marta Vidal
Una parella curiosa són els de La bufona llaminera que venen llaminadures vestits de bufons i amb molta alegria. “Tenim algunes llaminadures amb licors destil·lats, topis artesans, de llet merengada o de xocolata”. Anar disfressats els ajuda a “cridar l’atenció de la gent, som simpàtics, deixem que provin alguna llaminadura i esperem que els agradi i en vulguin comprar”, expliquen. En Gilles Camacho, francès resident a Vilassar de Mar, ven formatges francesos i suïssos de petits productors. “Venim a la fira perquè és una entitat catalana molt forta i molt emblemàtica”, expressa el venedor de formatges. Assegura que “ha lluitat molt” per arribar fins aquí i "fer-se un lloc" tan en el comerç de formatges com en la Fira de l’Aixada.
En canvi, el Juan Carlos explica que l’organització de la Fira el va convidar a venir i que això el fa molt content perquè “es veu que és difícil entrar en el Mercat”. El Juan Carlos ve de València per vendre bunyols de carabassa: “Nosaltres som orxaters i aquesta és la feina que fèiem quan s’acabava la campanya d’estiu i calia subsistir d’alguna manera, llavors, les orxateries es transformaven en xocolateries amb bunyols”, explica l’orxater.
Juan Carlos, orxater Foto: Marta Vidal
La Laia i l’Esteve dissenyen i fabriquen joies en un taller de Girona, “els anells els fem nosaltres, disseny i elaboració", explica l'Esteve, "som artesans de veritat”, remarca. El Lluís és un titellaire de Ulldecona que també es podria considerar un ‘artesà de veritat’: “Ho faig tot jo, tinc un taller a casa i construeixo els titelles jo mateix, vaig arreplegant trossos de roba de molts colors i vaig adaptant a cada personatge el seu vestit”.
Lluís Foto: Marta Vidal
El Lluís de Lladurs aprofita la fira per vendre cerveses catalanes perquè creu que “està bé sobretot per fer país i perquè cal fomentar els comerços petits, ja que els hi és més difícil començar”.
Lluís Foto: Marta Vidal
Context econòmic i baixes temperatures
La Margarita, l’Ester, de Can Pedret, estan d’acord que el fred i les nevades "no han ajudat” a vendre. “La gent sent curiositat per provar noves cerveses però la crisi es nota bastant”, afirma el Lluís. Ell creu que les poques vendes es deuen a una barreja de factors: “El fred, final de mes, el pont que heu tingut a Manresa, l’alarmisme que hi ha hagut per la neu... però sobretot la crisi”.
Tot i l’esforç dels comerciants per vendre, tots asseguren que aquest any ha sigut “molt tranquil”.
