Aquesta informació es va publicar originalment el 7 de març de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
MEDICINA. Durant dècades, els metges han estat alertant per reduir
el consum de sal per reduir les probabilitats d'un
atac de cor o un
vessament cerebral. Ara, pot haver-hi una nova raó per evitar el condiment estrella: Estudis en rosegadors i en cèl·lules cultivades revelen que la sal dietètica podria promoure les malalties autoimmunes tals com l'
esclerosi múltiple i les malalties inflamatòries de l'intestí (malaltia de Crohn, colitis ulcerosa...).
Els resultats indiquen que la sal estimula l'especialització de les
cèl·lules TH17. Aquestes cèl·lules immunes ajuden a protegir-nos de bacteris i fongs nocius,però també han estat implicades en malalties com ara les malalties inflamatòries de l'intestí, esclerosi múltiple, i psoriasi.
L’ Immunòleg
David Hafler, de l
'Escola de Medicina de Yale i els seus col·laboradors van trobar que les persones que acostumen a consumir menjar ràpid tenien més cèl·lules TH17. Un dels ingredients que el menjar ràpid conté en grans quantitats és la sal. Per determinar si la sal es representativa de l'excés de cèl·lules TH17, Hafler va fer cultius de cèl·lules T (encarregades de la coordinació de la resposta immunològica) no especialitzades amb sal comuna.
Elevant lleugerament les concentracions de sal, imitant als nivells en els teixits d'un animal que menja una dieta rica en sal, va augmentar el nombre de cèl·lules TH17 que van madurar en els cultius de gairebé
en 10 vegades. I aquestes cèl·lules TH17 van començar a produir molècules pro-inflamatories, fet que indica que s'havia convertit en la varietat perjudicial.
Es volgué comprovar si aquest efecte nociu també està present en els animals. L’experiment va consistir en induir, a un seguit de ratolins, l'encefalomielitis autoimmune experimental, una malaltia neurològica similar a l'esclerosi múltiple que es nodreix de les cèl·lules TH17 "dolentes". Els rosegadors s’alimentaven de menjars amb quantitats de sal similars als present en la dieta occidental. Arribant a la conclusió que els animals que van menjar aliments amb nivells baixos en sal, respecte els ratolins que van menjar aliments ric en sal, aquests últims van desenvolupar EAE abans i van tenir símptomes més greus.
L'augment dels nivells de sal per menjar podria significar un problema. Les implicacions clíniques dels resultats podrien ser profundes, assenyala
Judy Cho, genetista de l'Escola de Medicina de Yale, que no va participar en la investigació. Per exemple, les malalties autoimmunes com l'esclerosi múltiple i la diabetis tipus 1 s'han tornat més freqüents en les últimes dècades, i "un augment massiu en el consum de sal podria explicar això."
Ara, els investigadors han de confirmar que la sal és un factor en malalties autoimmunes humanes, afirma l'immunòleg
John O'Shea, de l'Institut Nacional d'Artritis i Malalties musculoesquelètiques i de la Pell a
Bethesda, Maryland.
“La gent no ha d'assumir que el vincle és un fet en els éssers humans. Els científics estan disposats a esbrinar-ho”, diu Kuchroo. "L'escenari està llest per fer els experiments necessaris per posar a prova la hipòtesi."
