Érem. Som

Érem els joves amb un futur robat, enterrats en l’atur i l’exili forçat. Érem la generació perduda, la joventut alienada en el consumisme. Érem els immigrants enganyats amb la promesa de la societat del desenvolupament, primer explotats per l’Europa del capitalisme en expansió, després menyspreats per la humiliació, la intolerància i el racisme. Érem les dones encadenades a les cuines i condemnades a l’ostracisme d’una societat patriarcal arcaica, colpejades per un silenci que ofega la dignitat, maltractades i castigades amb la dictadura dels cossos. Érem els treballadors desposseïts reduïts a una vida d’esclavatge al servei dels grans mercats, sense somnis ni perspectives, vides grises de cadenes de muntatge en els barris marginals dels grans cinturons metropolitans que a penes es poden veure rere el fum de les fàbriques. Érem els militants estigmatitzats per uns mitjans de comunicació al servei dels poderosos, els antisistema rebutjats per la ciutadania decent incapaç de veure més enllà dels seus melics, els lluitadors incòmodes perseguits per les forces de repressió de l’estat antidemocràtic. Érem els hereus d’una transició feta a cops de mentida i d’una mentida feta a cops de democràcia. Érem els desnonats i els vagabunds, els orfes de la sanitat i l’educació. Érem els últims espectadors d’aquest circ de miserables on el polític és el corrupte i el ciutadà el pallasso que paga el pastís. Érem.

Som els joves amb un futur per guanyar, que reclamem treball i expectatives. Som la generació que capgirarà la història, la joventut que construeix alternatives a l’oci privat i el consumisme. Som els immigrants que es rebel•len contra l’explotació, que s’integren des de la diferència i el respecte, que ens ensenyen dia a dia l’obstinació del que es guanya la vida contra tot obstacle. Som les dones alliberades que han sortit de l’espai estricte de la llar per alçar la veu contra el patriarcat cruel, que torna cada cop, que trenca els paradigmes de la bellesa de la publicitat. Som els treballadors que prenen els mitjans de producció i socialitzen, que s’organitzen en la col•lectivitat i la solidaritat mirant enrere, en l’exemple dels avis i àvies de la guerra civil, la pedra a la sabata de la gran burgesia financera que és l’Europa del capital. Som els militants que responen amb valentia als opinòlegs d’aquests mitjans de desinformació, els antisistema que des de Grècia a Portugal s’estan aixecant amb un poble al darrere, que es fan més forts en cada detenció, en cada tortura, en cada farsa judicial. Som els fills de la revolució que han trencat amb el passat i que diuen no a la falsocràcia dels seus pares. Som la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i el Capitalisme, som els rostres nets i purs dels sense sostre, som els que retornaran al poble el dret a una sanitat i una educació públiques i de qualitat. Som els protagonistes d’una nova pel•lícula on els polítics seran servidors de l’interès públic i comú i que ompliran les presons de polítics corruptes i banquers estafadors. Som.