Aquesta informació es va publicar originalment el 27 d'abril de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
MÚSICA. La cantautora mallorquina va demostrar, en el seu pas per Manresa, el perquè del seu èxit emergent exhibint una veu espectacular i molt ben acompanyada pels altres tres músics. Maria Oliva fa la crònica del concert que es va dur a terme a la sala gran del teatre Kursaal.
Maika Makovski és una cantautora nascuda a Mallorca que canta en anglès i té arrels macedònies i andaluses. Ella i els seus companys van fer una parada a la capital bagenca dins de la gira d’aquest any 2012, en la qual presenten el seu últim treball anomenat “Thank you for the boots”.
L’artista polifacètica –també fa teatre, pintura i fotografia– es va presentar a l’escenari en format quartet: l’acompanyava una banda formada per Juan Carlos Luque (baix, contrabaix i segones veus), Oskar Benas (guitarra elèctrica i segones veus) i David Martínez (bateria i percussió).
Musicalment, es van mostrar impecables durant tot el concert, amb una bona instrumentació i uns arranjaments treballats, amb molts matisos, en els quals el piano i la veu femenina de l’artista sobresortien. Va ser una bona actuació en una sala gran del Kursaal que presentava un aspecte desigual: mentre que les primeres files de la platea estaven plenes, cap al final van quedar força llocs buits. Tot i així, cal destacar que inicialment el concert s’havia de fer a la sala petita; el bon ritme de venda d’entrades va fer canviar la ubicació per tal de poder acollir més espectadors. El públic es va mostrar fred, prudent, atent i expectant al principi, i una mica més proper a la recta final. Per la seva banda, Maika Makovski va tenir una actitud simpàtica però hi va interactuar poc; quan va parlar va fer-ho en català, presentant-se i presentant els membres del grup, donant les gràcies pels aplaudiments o bé fent algun comentari distès que va provocar rialles entre la gent. Els assistents van agrair amb fortes ovacions una molt bona vetllada musical que es va tancar, després d’un bis, amb tothom dempeus.
La cantautora va demostrar que domina diverses facetes musicals: va començar tocant el piano i després va canviar-lo per la guitarra (elèctrica i acústica). A més, la seva potent veu va ser incansable durant tota l’actuació, malgrat lluir molt més al tram final, quan va protagonitzar algun tema en solitari. El més destacable és la gran varietat de registres que abasta l’artista: des d’aguts molt alts fins a greus força baixos, passant per una gamma molt i molt àmplia. Va exhibir, també, un extraordinari domini vocal i una capacitat de modulació que va impressionar el públic. Maika Makovski va gaudir molt del concert, interpretant enèrgicament i amb molta expressivitat tots els temes mentre es movia i ballava.
El concert va combinar cançons ràpides, força repetitives i enèrgiques –de finals molt sobtats i ritmes constants i marcats– amb d’altres més lentes i tranquil·les. L’estil pop-rock fresc i renovador del grup va inundar tota la sala; van destacar temes com “Lava love”, “Friends” o “Language”, entre d’altres.
