«El rock català ha quedat als llibres d’història»

per Mònica Angla, 16 de gener de 2013 a les 16:58 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 16 de gener de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
ENTREVISTA-MÚSICA. Pep Sala va trepitjar per primer cop la sala Stroika dissabte passat per oferir un concert en homenatge als 25 anys de Sau. Abans de l'actuació vam poder mantenir una conversa personal amb ell sobre música i altres temes. Què li demana a l’any 2013?

"Paz y amor, como las misses"

Va, seriosament...

A mi m’agradaria que d’una vegada els polítics fessin la seva feina i que les altes finances deixessin de fotre’ns els diners a tots i ens deixessin viure en pau i si pot ser independents millor.

Ha actuat al costat de grans artistes, al costat de qui voldria haver-ho fet i no ha pogut?

No, no. He actuat amb artistes boníssims, però el que més valoro és que eren amics. M’interessa més tenir bon rotllo amb la persona a l’escenari que no tocar amb un gran músic.

Aquesta gira recordant Sau i Carles Sabater l’emociona especialment? Què sent en mirar enrere?


Sento vertigen. És una barreja de sensacions. És una sensació de satisfacció. La música té una caducitat molt immediata i que cançons que tenen més de 20 anys encara siguin vigents és emocionant. Per altra banda, la sensació és agredolça no només a la gira sinó a la vida en general, perquè tant de bo poguéssim haver fet això amb en Carles. A ell el trobem a faltar cada dia.

De les cançons que ofereix a la gira quina és la més significativa per a vostè?

Doncs no ho sé. Sempre em diuen per què no fas aquella, per què no fas aquella altra. Vaig fer un concert acústic fa temps i vaig dir a la gent que escollís les cançons i en van triar 80 de diferents (riu). No és factible. A mi m’agraden molt "Glòria" i "Poemes i promeses".

I per què aquestes dues?

Perquè parlen de nosaltres i de l’amistat, del que comparteixes amb els amics.

On ha quedat el rock català de grups com Sau, Sopa de Cabra...?


Ha quedat als llibres d’història (riu). Penso que és part de la història d’aquest país i de la memòria col·lectiva. No ho sé. Tampoc ho fèiem perquè en quedés res (riu). Però sí que bandes de la nostra generació han deixat empremta i algunes encara funcionen. També hi ha grups actuals en què pots veure influències d’aquella època.

I sobre l’actual moment polític del nostre país què n’opina?

Opino que ens ho hem de fer mirar. Hi ha la possibilitat que jo sigui ximple, però hi ha massa coses que no entenc. Per exemple: gent a qui van enredar perquè posés els seus estalvis en un lloc i ara s’ha quedat sense res mentre els directius d’aquests llocs es retiren amb grans sumes de diners a les butxaques. I d’altra banda, el concepte de democràcia és el poder de poble? I és tan difícil consultar el poble sobre el que vol que em fa preguntar si realment vivim en democràcia.

Completi la frase: Quan no em dedico a la música em dedico a...


(Sospira) Jo sóc molt xafarder i m’agraden molt moltes coses. M’agrada molt el cinema, he fet música per al cine, de fet. M’agrada molt la literatura i també la gastronomia. Aquestes són bàsicament les meves aficions.

Pep Sala tocant en el concert de Manresa Foto: Mònica Angla



Participació