Jordi Sardans | Actualitzat el 08/01/2013

Irresponsables a la Seu

Una vegada més hem assistit a una nova destrossa del patrimoni manresà i una vegada més el trist protagonista ha estat la basílica de la Seu. A la matinada del 14 de desembre, gairebé 4.000 ciris encesos en ofrena a Santa Llúcia, que van cremar tota la nit, d’una manera absolutament imprudent, van generar una enorme fumera i va causar danys diversos en parets i sostres, però sobretot va fer miques el sepulcre del canonge Mulet, una obra de 1718 atribuïda a l’escultor Josep Sunyer, considerada una gran obra del barroc manresà. De moment el Claustre ha quedat tancat en espera que els responsables del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat donin la seva última paraula sobre la necessitat o no de la seva recomposició. Pel bé de la ciutat, no hi ha dubte que ens cal la seva immediata reparació. Però, el que una vegada més és intolerable és l’actitud d’irresponsabilitat dels cuidadors del temple i sobretot la indiferència amb què el bisbat de Vic va acollir la notícia de la destrossa. És inconcebible que el Bisbat no enviés cap representant a la basílica de la Seu fins passats tres dies del tràgic succés i que no hi donessin gairebé importància.

No és ni de bon tros la primera vegada que passa. Plou sobre mullat. A finals de maig de 1979, la talla gòtica del segle XV de la Verge de l’Alba es va cremar en un incendi provocat. Al cap d’un any n’apareixia una de nova, diferent de la primitiva, per la voluntat explícita dels devots de la parròquia. L’abril de 2011, la nova talla va patir una invasió de corcs que va necessitar la intervenció de Pere Roca per tal d’eliminar-los, mitjançant un tractament especialitzat. Però allà on volia anar és a l’incendi provocat del 1979, que la premsa de l’època va atribuir precipitadament a l’extrema dreta local en uns anys de Transició. La realitat, segons les investigacions policials fonamentades en més d’un centenar d’entrevistes a persones que tenien relació directe amb la basílica, és que l’incendi va ser provocat per un homosexual per venjar-se del seu amant. Les conclusions d’aquestes investigacions mai no van arribar als jutjats, i el bisbat de Vic, després d’esbrinar els fets, va decidir tirar terra sobre l’assumpte i mai no es va fer pública la veritat, per no perjudicar la imatge dels seus subordinats.


FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Jordi SardansHistoriador i Llicenciat en Ciències de la Informació. Ha publicat diversos llibres relacionats amb la història local. Membre fundador de la revista El Pou de la gallina, en va ser cap de redacció i, des de de 1994, n'és el coordinador. També ha col·laborat amb el diari Regió7 on, setmanalment publica una columna d'opinió.
Altres articles d'aquest autor
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.