Josep M. Oliva | Actualitzat el 06/01/2013

Els diners i la vida

No he llegit mai André Gide, igual com no he llegit un pilot d'autors cabdals. Però amb els grans escriptors els mals lectors tenim un gran avantatge, i és que pots llegir-te tan sols una cita seva i aquella cita et fa tanta llevada com si t'haguessis empassat un llibre immens. De l'André Gide en vaig llegir una que em va trasbalsar. Curiosament apareixia en un lloc ben impensat, la portada d'un disc de l'Alberto Cortez, Pesares y sentires, del 1977. I deia així: "Després de disputar desesperadament el refugi d'una barca, un grapat de nàufrags aconsegueixen instal•lar-s'hi. Però tan aviat com s'hi senten segurs, la por que uns altres nàufrags vulguin arribar també fins a la barca i posar en perill el seu privilegi els dicta a aquells dissortats una solució terrible: a cada costat de l'embarcació individus armats amb destrals i ganivets comencen a tallar com bojos els punys dels que intenten pujar a bord de la nau...". Imaginar aquella situació em va crear un gran desassossec i vaig intentar no pensar-hi més, talment com si no ho hagués llegit, com si no m'ho pogués plantejar ni tan sols com una fantasia.

Veient l'altre dia la televisió, aquella situació horrorosa que descrivia l'André Gide se'm va tornar a fer present. El cap d'Oncologia de l'Hospital Clínic de Barcelona es feia ressò de la preocupació que hi ha entre els metges que tracten malalts de càncer davant les retallades a la sanitat. En concret demanava un protocol al qual atenir-se per decidir quins, entre els malalts en principi incurables, tenen prioritat per rebre un tractament que els allargui la vida i quins s'ha de deixar al marge. I va explicar clarament que en l'actualitat aquesta decisió, que els crea un gran dilema moral, l'han de prendre per iniciativa pròpia i que és una responsabilitat que no volen tenir. Tan dur com tallar les mans dels qui volen pujar a la barca: tallar mesos de vida als qui podrien sobreviure una temporada que no viuran perquè no hi ha diners per proporcionar-los la medicació. Els presidents dels grans bancs, els directius de les caixes que continuen cobrant sous o jubilacions de luxe després d'enfonsar-les, els polítics que se n'han aprofitat o ho han permès, tots els especuladors que segueixen vivint en l'opulència enmig d'un mar de necessitat... tenen algun protocol imaginari on acollir-se per mantenir encara ara la seva consciència tranquil•la?


FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Josep M. Oliva

Nascut a Manresa l’abril del 1958. Servei militar complert, carnet de conduir classe B, cotxe propi, títol de mecanografia i llicenciat en Periodisme. Observador curiós. Va començar a col·laborar en premsa als vuitanta i és a El Pou de la gallina des de la seva creació, durant molts anys hi ha tingut una pàgina d’opinió mensual, «A propòsit». Ara escriu també una columna quinzenal –«Veient-les passar»– a Regió7. Durant més de vint anys va presentar el programa de cançó «Carregat de romanços» a diverses emissores de la ciutat. En fa onze, juntament amb un grup d’entusiastes, va crear  El Club de la Cançó, des d’on organitza un concert mensual a El Sielu.

Altres articles d'aquest autor
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.