Els diners i la vida

per Josep M. Oliva , 6 de gener de 2013 a les 00:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de gener de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
No he llegit mai André Gide, igual com no he llegit un pilot d'autors cabdals. Però amb els grans escriptors els mals lectors tenim un gran avantatge, i és que pots llegir-te tan sols una cita seva i aquella cita et fa tanta llevada com si t'haguessis empassat un llibre immens. De l'André Gide en vaig llegir una que em va trasbalsar. Curiosament apareixia en un lloc ben impensat, la portada d'un disc de l'Alberto Cortez, Pesares y sentires, del 1977. I deia així: "Després de disputar desesperadament el refugi d'una barca, un grapat de nàufrags aconsegueixen instal•lar-s'hi. Però tan aviat com s'hi senten segurs, la por que uns altres nàufrags vulguin arribar també fins a la barca i posar en perill el seu privilegi els dicta a aquells dissortats una solució terrible: a cada costat de l'embarcació individus armats amb destrals i ganivets comencen a tallar com bojos els punys dels que intenten pujar a bord de la nau...". Imaginar aquella situació em va crear un gran desassossec i vaig intentar no pensar-hi més, talment com si no ho hagués llegit, com si no m'ho pogués plantejar ni tan sols com una fantasia.

Veient l'altre dia la televisió, aquella situació horrorosa que descrivia l'André Gide se'm va tornar a fer present. El cap d'Oncologia de l'Hospital Clínic de Barcelona es feia ressò de la preocupació que hi ha entre els metges que tracten malalts de càncer davant les retallades a la sanitat. En concret demanava un protocol al qual atenir-se per decidir quins, entre els malalts en principi incurables, tenen prioritat per rebre un tractament que els allargui la vida i quins s'ha de deixar al marge. I va explicar clarament que en l'actualitat aquesta decisió, que els crea un gran dilema moral, l'han de prendre per iniciativa pròpia i que és una responsabilitat que no volen tenir. Tan dur com tallar les mans dels qui volen pujar a la barca: tallar mesos de vida als qui podrien sobreviure una temporada que no viuran perquè no hi ha diners per proporcionar-los la medicació. Els presidents dels grans bancs, els directius de les caixes que continuen cobrant sous o jubilacions de luxe després d'enfonsar-les, els polítics que se n'han aprofitat o ho han permès, tots els especuladors que segueixen vivint en l'opulència enmig d'un mar de necessitat... tenen algun protocol imaginari on acollir-se per mantenir encara ara la seva consciència tranquil•la?

Arxivat a:
Opinió


Participació