Aquesta informació es va publicar originalment el 20 de desembre de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
A Catalunya l’activitat turística ha estat, als darrers temps, potser l’única que no ha patit la davallada econòmica de la resta de sectors. A banda de la tradicional oferta de mar i muntanya, als últims anys s’havia anat desenvolupant una certa infraestructura i uns paquets d’ofertes a l’entorn del món rural (masies que acollien hostes) i també als pobles i ciutats de l’interior, dipositaris d’un patrimoni històric i artístic prou important. En aquest sentit Manresa i el Bages havien aconseguit bastir un programa mínimament atractiu, adreçat sobretot al públic provinent de l’àrea metropolitana barcelonina.
Darrerament la cosa sembla que també va de baixa. Com deia, els receptors d’aquest tipus de turisme són catalans (hi ha, de fet, pocs estrangers) que estan patint, com tothom, l’estrall de la davallada d’ingressos familiars. I això no s’ha compensat amb altres visitants vinguts de fora. Llegia fa poc que al Bages es dissolien –esperem que temporalment– diversos consorcis com el de les Valls del Montcau o el del Cardener. És una mala notícia, perquè l’empenta i el treball conjunt de diversos municipis aconseguia a poc a poc alguns fruits. Tot i que s’anuncia que el Consell Comarcal acollirà alguns serveis la sensació que tinc és que difícilment es tornarà aviat a la línia engegada fins ara. Possiblement és un bon moment per repensar i optimitzar la despesa pública. Des de l’administració s’han volgut tirar endavant programes, però amb peus de fang, massa pendents dels ajuts externs, i avui, amb la crisi galopant, els pocs diners circulants s’han de destinar a despesa social. És un peix que es mossega la cua i mentre el nostre país visqui, a causa de l’espoli fiscal, per sota de les seves possibilitats, serà inviable tirar endavant, amb potència i garanties, aquests projectes.
Per la seva banda, Manresa, després d’anys d’anar treballant l’apartat turístic, sembla que, per fi, ha trobat un element atractiu i permanent de portes enfora: el camí ignasià. Aquest unirà Loiola, poble d’on era nadiu sant Ignasi, i Manresa. Es tracta d’un bon actiu que ens situarà, esperem que permanentment, dins de les rutes turístiques i culturals d’àmbit internacional.
Caldrà ara treballar amb convicció des de les institucions i les empreses per reeixir i per no repetir alguns fracassos sonats com el de l’agermanament amb la ciutat occitana de Carcassona, esdevingut fa ara una vintena d’anys. Tot i així, hi ha alguns aspectes que caldrà activar amb urgència. Per una banda, tenir una cura especial de la neteja i el manteniment dels nostres carrers i dotar-nos de productes propis i genuïns, com tenen tots els indrets amb segell de marca i de qualitat. I, per l’altra, disposar d’una infraestructura d’allotjament que a dia d’avui és quasi testimonial. I sense possibilitats de pernoctacions, Barcelona xuclarà aquests visitants que haurien de fer estada a la nostra ciutat i que revitalitzarien el nostre comerç. A veure si espavilem!