Aquesta informació es va publicar originalment el 18 de desembre de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L’abast de la crisi que vivim supera les previsions que no fa pas gaire eren titllades de forassenyades i les seves conseqüències fan patir cada cop més gent. Certament, es tracta d’una crisi global que requereix solucions globals. Però no és menys cert que en el cas del nostre país s’hi afegeix un obstacle molt gros: l’actitud hostil i sabotejadora (en paraules d’una persona tan moderada com el conseller Mas-Cullell) del govern de Madrid.
Les dades que sustenten aquesta denúncia són tan conegudes com irrefutables, però la gravetat del moment que vivim ens obliga a tots plegats d’anar-nos-les recordant. Al ja conegut dèficit fiscal estructural que patim (uns 16.000 milions anuals que paguem a Madrid en impostos i que no tornen) cal sumar-hi dos elements més que magnifiquen l’abast de la crisi. En primer lloc, els deutes impagats i compromisos no complerts pel govern de l’Estat, que superen els 10.000 milions d’euros. I en segon lloc, una política d’austeritat del tot forassenyada que ens vol imposar aquest 2013 el ministre Montoro i que, en cas que s’hagués d’aplicar, obligaria a fer retallades extra per valor d’uns 1.600 milions d’euros.
No es tracta de donar la culpa als altres per no voler assumir responsabilitats: els fets són els fets i cal afrontar-los per prendre les decisions més adequades per superar els problemes. I en el cas que ens afecta, ja hem provat totes les opcions menys una: construir el nostre propi estat, que no estigui subjecte als capricis i a la sagnia de l’oligarquia instal·lada a Madrid..
Per aconseguir-ho necessitem una majoria interna incontestable que ens porti a un reconeixement extern. I per això és imprescindible donar la veu al poble, fer un referèndum. És la via més democràtica per resoldre conflictes i, en el nostre cas, és també el camí més recte per sortir de la crisi. Cal, per tant, preparar-lo molt bé i fer-lo al més aviat possible, perquè ja hi ha massa gent que ja no pot esperar gaire més. Per responsabilitat i per sentit de la justícia, ho hem de fer, ens n’hem de sortir.
