El meu món no és d’aquest regne

per Josep Ramon Mora , 26 d'abril de 2012 a les 00:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 26 d'abril de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El joc de paraules amb la cita evangèlica que encapçala aquest article està manllevat del manifest Error monarquía, publicat l’any 1979 per l’escriptor i poeta espanyol José Bergamin (1897-1983) en la seva tornada definitiva a Espanya després dels successius exilis. Bergamín va ser un dels pocs intel•lectuals espanyols que va denunciar les transaccions més o menys artificioses que es van produir en l’anomenada Transició, entre les quals destaca el manteniment de la monarquia com a forma d’estat.

Bergamín clamava de forma encesa contra el que ell anomenava «monarquia franco-borbònica», una mascarada amb què, deia, «ens volen amagar la veritable fesomia d’Espanya, que és la República». Convençut republicà, considerava que una segona Restauració tornaria a portar als espanyols tants o els mateixos mals que la primera. Així, va anar radicalitzant la seva postura davant del gir monàrquic-reaccionari que anaven prenent els esdeveniments. Al final dels seus dies, es va decidir a morir al País Basc, cansat de ser espanyol i de pelegrinar en la seva pròpia pàtria.

En el seu manifest, Bergamín feia referència a un article d’Ortega y Gasset publicat l’any 1930 al diari El Sol i titulat «El error Berenguer», que es va fer famós per la frase amb què finalitzava: «Delenda est monarchia», que traduït del llatí al català vindria a dir, més o menys, que «la monarquia ha de ser destruïda». Ortega y Gasset va escriure l’article després de set anys sota el domini dels sabres militars emparats per la porpra monàrquica dels Borbons, que va deixar exhaust l’erari públic i va transformar el poble en analfabet i narcotitzat per la religió.

Vuitanta anys més tard de l’article d’Ortega, és evident que el context ha canviat, però, avui, a la vista dels darrers esdeveniments que han afectat la família reial, molta gent sentim també que el nostre món no és d’aquest regne. Talment com deia Bergamín. No sentim formar part d’un regne en què el seu titular és el vèrtex d’una cúpula de privilegiats que es poden permetre el luxe d’anar a caçar elefants mentre milions de persones del seu regne pateixen per arribar a final de mes, i mentre membres destacats de la seva família estan sota sospita per haver-se enriquit de manera fraudulenta i corrupta. No ens donem per satisfets amb les disculpes apressades i minimalistes d’un cap d’estat que ningú ha escollit. Disculpes pensades i pronunciades en clau de mercadotècnia política per poder justificar la continuïtat del suport a la monarquia dels dos grans partits polítics estatals i dels seus aparells mediàtics i garantir, així, la permanència de la tramoia monàrquica uns quants anys més.

Malgrat el canvi d’època i de circumstàncies polítiques, continuen tenint vigència bona part de les idees que expressaven Bergamín i Ortega y Gasset en els escrits esmentats. Recomano als lectors del Pou Digital que hi facin un cop d’ull. Els trobaran fàcilment a internet.

Arxivat a:
Opinió


Participació