Aquesta informació es va publicar originalment el 12 de novembre de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
BÀSQUET. L’Artés venç en un final agònic i es situa amb set victòries i dues derrotes, empatat amb el primer classificat, el dia del retorn de
David Garcia. Un cop més, l’
afició local va estar immillorable i va impulsar l’equip a una victòria que als instants finals semblava inabastable. Una cistella a l’últim segon de
Roger Portella va sentenciar un partit en què els de
Jordi Estany van anar gairebé sempre per darrere.
Estadístiques del partit
Resultats i classificació
El partit va començar amb poca intensitat defensiva per part de l'Artés, i els de Castellar ho van saber aprofitar a base de jugades ràpides i encert des de més enllà de la línia de tres punts, arribant a situar-se per davant amb una diferència notable de 12 punts.
Al segon quart els artesencs van reaccionar a base de triples i corregint errades defensives amb un parcial considerable que en acabar el quart era de 31-20, arribant al descans a tan sols un punt dels visitants (43-44).
A la represa van baixar les intensitats dels dos equips, i el Castellar va agafar distàncies al marcador gràcies a penetracions i a tirs relativament còmodes, aconseguint un parcial favorable de 11 a 18.
Tanmateix, en el darrer i definitiu període va tornar a imperar la igualtat, amb més tensió defensiva i amb un Roger Portella estel·lar, creant joc a base de punts i assistències, especialment a
David Garcia, que reapareixia després d’uns mesos inactiu. I ho va fer de la millor manera possible, demostrant que manté intacte el seu canell: 5 de 6 en triples.
Edu Boja, que va sortir en el cinc inicial i va sumar 8 punts de valoració, salta a fer un tap en una imatge d'arxiu. Foto: Sandra Garcia
Amb aquesta dinàmica es va arribar als compassos finals de l’enfrontament amb una igualtat màxima. L’Artés es mostrava sòlid en defensa i el Castellar plantejava una zona que creava dubtes en l’atac local.
Els visitants es van posar per davant gràcies a un triple per taulell i als tirs lliures, però a falta de cinc segons per jugar van perdre la pilota traient de fons. Jordi Estany va demanar un temps mort, que es transformava en una cistella des de dins de la zona de Roger Portella, a falta d’un segon per concloure el partit. El Castellar va llançar a la desesperada però no va aconseguir encistellar.
La celebració del públic, que va animar amb passió i sentiment en els moments més difícils, no es va fer esperar, i jugadors i tècnics els van agrair l’esforç amb aplaudiments des del cercle central.
