Aquesta informació es va publicar originalment el 11 de novembre de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
CRÒNICA. Amb el pavelló esportiu de l'Escola Joviat ple a vessar de manresans i càrrecs de CiU de la comarca, el candidat convergent a la presidència de la Generalitat,
Artur Mas, ha centrat el parlament en els avantatges socials que obtindrien els ciutadans gràcies al fet que Catalunya fos capaç de decidir.
Mas saluda l'auditori en pujar a l'escenari del míting de CiU a Manresa. Foto: Ramon Aran
Ha estat un
míting descafeïnat. O "un míting especial o estrany", en paraules d'un dels ponents, el parlamentari i candidat de nou del Bages a les llistes de CiU,
David Bonvehí. Si seguim l'advertència de Bonvehí, ha estat un míting més estrany que no especial. Sense el tremp nacional que ha caracteritzat darrerament Manresa, la capital comarcal de més rellevància, juntament amb Vic, en l'aposta del cop de timó vers una Catalunya independent. Sense banderes (ni senyeres ni estelades) ni crits d'independència, el partit ha dut a terme l'acte de la campanya en què volia centrar l'atenció en les polítiques socials.
És per això que hi han assistit el conseller de Benestar Social (Josep Lluís Cleries), el de Salut (Boi Ruiz) i la d'Ensenyament (Irene Rigau). L'acte també ha comptat amb el portaveu del govern en funcions, Francesc Homs, i alts càrrecs de CiU. En canvi, no hi ha assistit Josep Antoni Duran i Lleida ni cap alt càrrec d'Unió.
La consellera Irene Rigau amb Boi Ruiz, tot just a punt d'iniciar-se el míting. Foto: Ramon Aran
Artur Mas ha insistit reiteradament que avui no feia un míting pròpiament dit, sinó un acte diferent. El fet és que el president en funcions i candidat és clar que ha fet un míting, com no podia ser una altra cosa, però sense l'escalf i les sortides de to que els sol caracteritzar. Avui no ha sil·labejat, com ahir –irònicament–, la paraula
"independència". Avui només ha parlat d'
Estat propi.
Avui tot girava a l'entorn de les polítiques socials. I és al voltant de la necessitat d'augmentar el benestar de la població que CiU ha venut l'oportunitat de fer un pas endavant. "Construir un Estat propi no és el sentit final", ha subratllat Mas, que ha afegit que l'autèntic sentit de tot plegat "és que els set milions i mig de catalans puguin
viure millor".
El pavelló de la Joviat era ple de gom a gom per rebre el president aspirant a revalidar-se. Foto: Ramon Aran
Tot i que el president ha dit, en primera persona del plural, que molts catalans han dedicit fer el pas per "ànsia de llibertat", per "sentiment" i "patriotisme", reconeix que hi ha molta gent que s'ha afegit a la batalla pel "dret a decidir" no pas "pel vessant patriòtic", sinó per haver identificat la consecució d'un Estat com "una alternativa per viure millor". Mas no s'ha estat de remarcar que
"el tema de viure millor ens identifica a tots", mentre que el vessant patriòtic, segons ell, genera més divisions.
"Un tap sistemàtic"
Mas ha fet un repàs a alguns dels episodis cabdals del catalanisme polític dels darrers trenta anys, com ara el de l'Estatut de l'època del tripartit, que va acabar retallat pel TC. Pel president en funcions, "amb la sentència de l'Estatut ens van humiliar com a país", però no és sinó una més de les vegades que l'Estat, segons Mas, ha obstaculitzat i frenat les aspiracions legítimes del catalanisme. El líder convergent ha etzibat que a l'Estat no hi ha hagut "ganes que nosaltres anéssim bé", de "potenciar el motor econòmic" espanyol. Per això, "hem d'agafar un camí diferent dels darrers 100 anys: no cal enfadar-se ni fer enfadar ningú més, però que ens deixin fer la nostra via", ha expressat el sabadellenc, que avui a la tarda havia de seguir amb la gira de mítings a la seva ciutat natal.
Mas ha fet un discurs que no tenia voluntat d'inflamar els ànims, però sí de generar confiança. Foto: Ramon Aran
El candidat de CiU ha qualificat els aparells de l'Estat espanyol com a "tap sistemàtic" de les aspiracions catalanes. Ha posat com a exemple la solució als
desnonaments. La cambra catalana fa gairebé un any que va aprovar una proposició de llei per fer efectiva la dació en pagament i aturar els desnonaments que, a més, arrosseguessin el deute al desnonat. Mas ha advertit que no és casual que aquesta proposició de llei continuï dormint el son dels justos en algun calaix del Congrés. "Si nosaltres haguéssim tingut totes les capacitats legislatives, això [la dació en pagament] s'hauria aprovat", i, per tant, potser a Catalunya no es viuria amb tant de dramatisme algunes situacions personals que freguen la desesperació més absoluta.
Els bagencs a les llistes de CiU, Josep Vives i David Bonvehí, en primer terme, parlant amb Mas i Valentí Junyent, a la fi de l'acte. Foto: Ramon Aran
I com en els desnonaments, l'Estat, segons Mas, acumula altres menysteniments. El TC va emetre una sentència en què obligava Madrid a cedir a les comunitats autònomes la gestió del 0,7% de l'IRPF que els ciutadans decideixen destinar a les entitats socials. Fins ara no ha estat així. "S'ho passen pel clatell", frivolitza el candidat, que ha criticat que alguns demanin fins a l'exasperació que les sentències s'han de complir i que l'Estat n'incompleixi una del TC. Mas ha remarcat que cal treballar i donar suport al tercer sector perquè "part de la riquesa del país és aquí".
"És mentida i immoral"
El president ha advertit l'auditori que el nacionalisme espanyol "ho utilitzarà tot, el que és legítim i el que no" per fer por. "No se andan con chiquitas ", ha dit Mas en castellà per fer-se entendre més enllà de l'Ebre. I ha posat com a exemple el tòpic que els mitjans de comunicació i polítics de Madrid han fet córrer darrerament per espantar els catalans: que amb la independència, els jubilats perdrien el dret a cobrar la
pensió. "És mentida i, a més, és immoral", ha assenyalat el president en funcions, que ha argumentat que tal idea és mentida "perquè no expliquen com es paguen les pensions en aquest país: les pensions es paguen amb els treballadors d'avui", les cotitzacions dels quals serveixen per pagar-les. No es tracta, doncs, ha dit Mas, d'una "caixeta on es van dipositant" al llarg dels anys els diners a què es tindrà dret, més endavant, quan hom es jubili. I Mas s'ha preguntat qui tindria condicions més favorables per cobrar millors pensions, si Espanya o Catalunya: "Catalunya! I per tant prou mentides!", perquè, segons ell, Catalunya tindria opcions de tenir més gent treballant i amb uns salaris més elevats que no pas Espanya.
Bonvehí, durant la seva intervenció, seguit per Mas i Junyent, entre altres, com Quico Homs. Foto: Ramon Aran
Mas ha advertit que no tenen la certesa absoluta d'arribar a bon port, però que si el país se'n surt, "se'n surten els més de set milions i mig de catalans i catalanes" perquè la lluita per l'Estat propi no és un projecte que s'emmiralli, per Mas, en un "instrument administratiu com és un Estat propi", sinó "en la possibilitat que les persones visquin millor". "Un projecte al servei de les persones", ha resumit.
Parafrasejant Guardiola, Mas ha demanat als assistents que es cordessin "el cinturó de seguretat perquè hi haurà
turbulències". Tal com diu la versió del
Polònia del
"Gangnam Style", Mas ha tornat a palesar que li va el "rotllo naval" i ha insuflat esperances assegurant que "la nau arribarà a
bon port, o si voleu, a bon aeroport".
No parla de Manresa ni del Bages
El candidat de CiU ha parlat de temes de país, però en podria haver parlat tant a Manresa com a Sinera. No ha fet referència en cap moment a les problemàtiques que viu la comarca del Bages, com ara l'alta accidentalitat de la
C-55 o al fet que el Bages sigui una de les comarques abanderades en el sobiranisme polític. Cap menció específica per a la plataforma pionera dins del partit
Convergents del Bages per la Independència , ni cap picada d'ullet a res que fos genuïnament bagenc o manresà. Ni el bàsquet, ni el que significa Manresa per a Catalunya. Res. Ni Rodalies...
Valentí Junyent ha fet un discurs breu però contundent. Foto: Ramon Aran
En canvi, qui sí que ha fet referència a Manresa ha estat
Bonvehí, president comarcal de CDC, que repeteix en la llista de CiU al Parlament. El diputat ha posat en valor la importància nacional de Manresa, fins al punt que, potser amb un excés de localisme, l'ha qualificada de
"bressol del catalanisme" , sens dubte fent referència al document de les Bases de Manresa, un dels elements fundacionals al segle XIX del catalanisme polític.
Bonvehí, que havia de parlar del que havia aconseguit el Bages amb CiU, ha cedit la seva paraula a dos membres d'entitats del tercer sector, que han contribuït des dels àmbits de la discapacitat i de l'atenció a la infància a donar per bona la situació del país i a elogiar la figura del president.
L'alcalde aporta trempera
És curiós que qui ha fet un parlament més obertament nacional i reivindicatiu hagi estat l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, que ha recordat que Manresa havia "fet una aposta clara pel sobiranisme". Junyent ha remarcat que, encara que es parli de retallades, el model sanitari, educatiu i d'atenció a les persones porta "el 'copyright' de CiU". El que passa, ha dit, parafrasejant l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, fins i tot imitant-li la manera de dir les erres, és que "ens han arruïnat el país", en referència al tripartit. I aquí ha sortit el gestor: "nosaltres sí que sabem gestionar. No hi ha bona o mala gestió. En saps o no", ha etzibat. Junyent ha passat la paraula a Bonvehí tot pronunciant, l'únic del matí, "visca Catalunya lliure!".
Boi Ruiz, amb l'exalcalde convergent de Manresa, Juli Sanclimens. Foto: Ramon Aran
