Ignasi Cebrian | Actualitzat el 09/11/2012

L’art no ens salvarà, però ajuda

Estic llegint “L'home a la recerca de sentit”, de Viktor E. Frankl. A la part final del llibre, hi ha una petita obra de teatre: “Sincronització a Birkenwald”, on s'estableix una conversa entre els filòsofs Spinoza, Sòcrates i Kant. Entre tots, arriben a la conclusió que només hi ha una manera de despertar el desig de veritat dels humans. Ja que, segons ells, ni els savis poden fer res amb el seu discurs racional. Quan els savis diuen la veritat són presos per bojos. Pels humans, avui en dia, el més inversemblant de tot és la veritat.

En Sòcrates proposa una solució, diu: "la gent d'allà baix només es deixa influir per l'art". I Spinoza li contesta: "L'art és origen de fantasies, contribueix als mites o a la poesia, però no pas a la veritat". Davant d'aquesta resposta Kant li replica: "la irrealitat mostrada als homes és més a la vora de la veritat que no pas les realitats humanes". Sòcrates respon: "hauríem de mostrar als homes alguna cosa de la seva pròpia realitat a fi que descobrissin la seva pròpia veritat". Finalment, decideixen fer una obra de teatre on ells són actors. En l'obra, el marc dels esdeveniments és el camp de concentració de Birkenwald. Parlar d'art és el recurs que els hi permet encetar l'obra de teatre sobre el sentit de l'existència humana (sobre la veritat de l'existència humana).

Però, de debò l'art és una bona forma d'explicar veritats? Sí i no. L'art és una forma de coneixement. L'art és una primera aproximació a la veritat, és la seducció immediata. I, efectivament, fa despertar el desig de veritat. Quan llegeixes, escoltes, sents o toques una obra d'art pot passar que tot quedi igual. L'obra no t'ha seduït, l'obra no estava a la teva altura (potser per sobre o potser per sota), l'obra no et diu res. Caldrà copsar d'altres obres que sí que t'emocionin i et facin veure veritats amagades en la realitat. Tanmateix l'art per si sol no va enlloc. Ja que l'art també pot expressar mentides i allunyar-se totalment de la realitat. Per exemple, què són sinó les fotografies retocades i manipulades per fotoperiodistes? I els falsos documentals? L'art, a vegades, és només la superfície. Per conèixer amb profunditat la realitat, també ens cal la ciència, la filosofia i la fe. Aquestes massa sovint són més necessàries que l'art per entendre certes realitats.




FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Ignasi Cebrian@ignasicebrian Sóc gracienc i visc a Manresa des del 2000. Biòleg i periodista de formació i professor de ciències naturals de professió. Des de sempre m’han seduït els mons del medi ambient, la ciència i la comunicació. No sóc el Capità Enciam i per això faig ecologisme gris, no cridaner i de proximitat, és a dir "sostenibilisme". Tampoc sóc el professor Walter Lewin i per això em dedico a fer docència o divulgació científica també de proximitat i, sempre, de la forma més creativa possible
Altres articles d'aquest autor
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.