Les entitats civils i les institucions ignoren com fer que els homes participin en la lluita contra la violència masclista

CRÒNICA. No se'n surten. Ni les associacions feministes, ni les institucions polítiques ni el moviment veïnal ha trobat la fórmula màgica per fer que els homes s'interessin en la lluita per combatre la violència masclista. En la conferència inaugural al Casino d'un curs de prevenció d'aquests delictes organitzat per les associacions de veïns de Manresa, la presència masculina entre el públic era testimonial. Els ponents ho han destacat. 
Maribel Cárdenas, en la conferència inicial del curs de formació en violència masclista. Foto: Ramon Aran

19 persones han assistit a la conferència inaugural del curs de prevenció contra la violència masclista, «Eines contra la violència masclista», a càrrec de la Cap de l’Oficina de Promoció de Polítiques d’Igualtat dona-home de la Diputació de Barcelona, Maribel Cárdenas. Dels 19 assistents, només dos eren homes. En la presentació de l'acte, les autoritats ho han destacat. En concret, el president de la Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC), Jordi Giró, ha remarcat que la baixa penetració de la sensibilitat en aquesta problema social era "patent en l'auditori". "Hi ha feina a fer" amb els homes, ha repetit.

També ha estat contundent en aquest aspecte la coordinadora territorial de l'Institut Català de les Dones, Ivet Castaño, que s'ha demanat: "Com ho hem de fer per què els homes ens vinguin a aquestes xerrades?". Respon sense paraules: ha sacsejat el cap i amb un somriure impotent només li ha faltat dir: "No en tenim ni idea". La conferenciant Maribel Cárdenas n'ha apuntat una possible resposta: "transgredir els rols de gènere és més dur per als homes que per a les dones".

Gairebé nul·la presència d'homes entre els assistents a la xerrada. Foto: Ramon Aran

El president de la CONFAVC ha explicat de quina situació familiar parteix: "vaig aprendre una cosa molt important: el meu pare i la meva mare tenien un tracte d'igual a igual" en les feines de la casa. Giró va remarcar el fet que ell i els seus germans aprenguessin aquest valor. Tot i això, el cap del moviment veïnal català s'ha mostrat optimista: "el jovent té valors més amplis. Les noies tenen un gran avantatge: que s'han culturitzat molt més que els nois", ha reblat.

Les dades desmunten la idea

Contràriament a aquesta visió, s'hi imposen les dades. Tal com ha recordat Cárdenas, les persones entre 21 i 30 anys són el col·lectiu més vulnerable: el que, en xifres absolutes, va ser més víctima de violència masclista l'any passat. En concret, el 24% de les víctimes catalanes provenen d'aquest interval. La responsable d'Igualtat de la Diputació de Barcelona ha afegit que més del 50% de les víctimes tenen menys de 40 anys. 

Una idea que ja havia avançat la regidora de Serveis Socials de Manresa, Mercè Rosich, que havia afirmat que les agressions masclistes sembla que "no passen i estan passant, en totes les edats". Cárdenas ha advertit que entre els joves hi ha una "pretesa igualtat assumida", és a dir, que és més la imatge que es projecta socialment que no pas la realitat.

El curs de sensibilització l'organitza la Federació d'Associacions de Veïns de Manresa (FAVM), que ha agraït al president de la CONFAVC que decidissin dur les jornades a Manresa, les sisenes que es fan a tot Catalunya. En aquest sentit, la coordinadora territorial de l'Institut Català de les Dones ha valorat el gest de "descentralitzar les coses", ja que, ha afegit, "sempre es peca de fer-ho tot a l'Àrea Metropolitana". La Generalitat i l'Ajuntament de Manresa donen suport material i institucional als organitzadors.

Martí Saumell (FAVM), Rosich (Aj. Manresa), Giró (CONFAVC) i Castaño (Inst. Català de la Dona). Foto: Ramon Aran

Pel president de la FAVM, Enric M. Saumell, és des dels barris és la instància en què s'ha d'inicidir en la lluita contra la violència masclista gràcies a la proximitat amb les persones afectades. Castaño, per la seva banda, ha recordat que, a banda de les entitats veïnals, hi ha associacions feministes que fa 70 anys que treballen per la igualtat entre gèneres. Giró ha advertit que, si aquestes jornades no servien perquè els que s'hi formessin tractessin d'estendre els coneixements a la seva xarxa de coneixences, seria molt més difícil eradicar la violència.

La conferenciant estrella, Maribel Cárdenas, ha destacat que el problema, sobretot, és estructural i cultural. "La força cultural de la desigualtat és gravada en foc sobre la mirada", tot parafrasejant, en certa manera, la idea dels nivells d'anàlisi kantians segons la qual les persones percebem la realitat que ens envolta influïts per uns patrons culturals que són a la base de la nostra socialització.

La llibertat femenina com a indicador de desenvolupament

La responsable provincial d'Igualtat ha indicat que l'arrel de la violència masclista és la desigualtat. Per fer-se entendre, ha assegurat que "no puc atemptar contra la vida d'algú que considero el meu igual". Cárdenas ha citat Jean-Baptiste Joseph Fourier, un francès nat dels inicis de la Revolució Industrial que va teoritzar una societat ideal sense diferències entre les persones, una mena de prolegomen de les teories socialistes. De Fourier, Cárdenas agafa prestada la idea que "el grau de llibertat de les dones és l'indicador més bo per mesurar el grau de desenvolupament de les societats".
 
Però malgrat que sigui tan difícil alliberar-se de les marques patriarcals de la nostra societat, i després de recordar nombroses xifres que confirmen la manca de reconeixement femení en molts àmbits, Cárdenas ha apel·lat a l'optimisme: "la igualtat comença a ser una realitat quotidiana, deixa de ser un somni".
 

Jordi Giró, president de la Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya. Foto: Ramon Aran

Ivet Castaño, coordinadora territorial de l'Institut Català de les Dones, de la Generalitat. Foto: Ramon Aran