Aquesta informació es va publicar originalment el 18 d'octubre de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El 16 d’octubre passat he fet 57 anys, i un dels millors regals ha estat assistir a la conferència del president d’ERC, Oriol Junqueras, a l’auditori de l’ONCE de Barcelona, presentant-se com a presidenciable a les properes i decisives eleccions del 25N.
Va ser espectacular escoltar-lo parlar de la crisi de l’esquerra europea, que no mundial, les seves causes, la influència dels pensadors en l’ideari esquerrà, la tossuda tasca dels remences al segle xv (primer sindicat europeu) enfrontant-se als senyors i als nobles que no els volien lliures durant la guerra civil catalana, els orígens històrics d’ERC...
El missatge era clar: els polítics estem al servei del poble, no del partit; no de la “cadira”. Hem d’estar a peu de carrer, escoltar i viure les penalitats per les quals passa la nostra població. Posar-nos al seu costat. Patir amb ells. Buscar solucions per fer-los la vida més fàcil, sense interessos personals, de partit o econòmics. Pensant en ells i no en els especuladors que només volen enriquir-se i que tantes vegades influeixen en certs partits. Les actituds orgulloses, imperatives, les corrupteles sense càstig, l’apoderar-se de diners públics i no haver de tornar-los, l’estar en un partit per promocionar-se personalment i no per lluitar per la gent... Això és la causa de la desafecció de la gent envers certs polítics. Hem de lluitar per fer Política, en majúscules.
Per això, quan siguem lliures, hem de construir un nou país amb aquestes premisses: just, amb igualtat d’oportunitats, solidari, amb valors humanitaris, d’esquerra! Tan senzill, tan clar, tan ingenu. Aquests són els valors de l’esquerra. Defensem-los! Defensem els ciutadans!