Aquesta informació es va publicar originalment el 30 de desembre de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
A
Cas obert, de l’escriptor israelià Dror Mishani, el protagonista de la novel·la, l’inspector Abraham Abraham, avorrit de només atendre casos sense importància, es pregunta: «Per què no hi ha llibres de detectius en hebreu? Per què a Israel no s’escriuen llibres com el de l’Agatha Christie o com
Els homes que no estimaven les dones?». La resposta que ell mateix es dona és que «aquí no hi ha aquesta mena de delictes. No tenim assassins en sèrie, ni segrestos...». Després resulta que sí, que hi ha casos dramàtics i molt enrevessats.
En certa manera el mateix passa aquí a Catalunya. A vegades m’he preguntat per què no es coneixen casos d’assassinats de gent rica o poderosa, com sí que ha passat en altres contrades. Aquí, el cas més conegut, va ser el de Josep M. Bultó Marquès, a qui van fer esclatar una bomba al pit en un cas de rapte i extorsió. Però no se’n coneixen d’altres. Aquí el que sí que hi ha és delinqüència diguem-ne
popular –ja em disculpareu la broma cínica. Violacions en grup, assassinats per violència de gènere, robatoris, assassinats puntuals amb pistola o amb ganivet... A Catalunya no en fem ficció, sinó que en fem un programa documental de gran èxit, titulat
Crims, que és capaç d’atreure l’atenció fins i tot dels joves catalans que ja no miren TV3...
Però si Dror Mishani visqués a Catalunya i apliqués la
mirada de poble hebreu, s’adonaria que hi ha un crim que no surt a la llista, però que potser ell copsaria de seguida... Quan un jutjat dicta l’abolició d’una llei d’integració social com la llei d’immersió lingüística, llavors és evident que s’està cometent un crim. El d’anul·lar la identitat d’un poble, de subjugar-lo a través de les armes o les lleis, de l’economia i de l’anorreament cultural. El feixisme arrelat en la societat catalana és actualment l’origen d’aquesta persecució. Els nostres joves en seran la solució. Sense tants prejudicis, ni miraments, anant de cara a la idea i posant-hi intel·ligència i determinació. O podem deixar en mans dels espanyolistes catalans l’administració de la metzina de la mort feliç. La injecció de morfina ja ens la donen els que ara tenen por de la presó.
Il·lustració: Erques Torres.
