NATURA URBANA

​Comunicació ambiental

Comunicació ambiental és un concepte molt ampli. Aquí faré un esbós de què és, per aclarir el seu significat, ja que poques vegades és usat amb rigor. I parlaré de comunicació, però dins d’un àmbit conceptual reduït, quan el missatge té continguts de temàtica ambiental.

per Ignasi Cebrian, 15 de novembre de 2021 a les 10:46 |
Centre d’Interpretació de l’Anella Verda a la torre Lluvià, un espai de comunicació ambiental.
Quan es parla de comunicació ambiental es parla, evidentment, de comunicació. Hi ha un emissor, un receptor, un missatge, un codi, un canal i unes interferències. Dins d’aquest esquema, el missatge pot perseguir, bàsicament, tres objectius: informatius, educatius i divulgatius. D’aquests objectius apareixen tres conceptes fortament interrelacionats: informació ambiental, educació ambiental i divulgació ambiental. Tres formes de comunicació ambiental.

El primer dels conceptes, informació ambiental, engloba tots els fets noticiables de temàtica ambiental. Fets que per ser notícia han de ser d’actualitat, nous, periòdics i d’interès públic. El missatge és un esdeveniment recent, excepcional, que es presenta a intervals de temps regulars i omple les mancances informatives del públic. El segon concepte, l’educació ambiental, es podria definir com l’educació que té com a objectiu general transmetre la problemàtica esdevinguda entre l’home i el seu entorn. La finalitat és que el receptor del missatge passi a l’acció i intervingui en les possibles solucions. L’educació ambiental busca una sensibilització i un canvi d’actituds de la persona a qui va dirigida. Cal subratllar, a més, que és educació perquè hi ha una transmissió de competències; és a dir, qui la rep tindrà algunes eines que li serviran per solucionar problemes ambientals. I és comunicació perquè hi ha receptor, canal, missatge, codi i interferències. Cal recordar, però, que la comunicació no és sempre educativa.


Finalment, la divulgació ambiental, és un terme més ambigu. La divulgació consisteix a posar a l’abast de tothom els coneixements ambientals, vulgaritzar-los. Es diferencia de l’educació perquè no pretén canviar els valors del públic ni encara menys intenta que aquest passi a l’acció per arreglar els problemes ambientals. I es diferencia de la informació ambiental perquè allò comunicat no és nou, ni d’actualitat, ni periòdic, encara que sigui d’interès públic. Malgrat tot, la realitat de la comunicació ambiental no està tan parcel·lada dins d’aquestes tres formes de comunicació. Les tres formes de comunicació ambiental poden viatjar juntes en un mateix missatge o bé soles. Hi ha tota una gamma de missatges ambientals. El tipus de missatge dependrà, en definitiva, de la intencionalitat de l’emissor sobre qui rep el missatge i de la disposició que tingui aquest davant de la informació.


Participació