Aquesta informació es va publicar originalment el 25 d'octubre de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
1 d’octubre de 2017. Va ser el dia D d’uns dies que duraran anys, com titula el fotoperiodista Jordi Borràs al llibre que recull imatges dels dies sense precedents de setembre i octubre, els de les tramitacions de les lleis al Parlament, de l’acció trampa de l’Estat a la Conselleria d’Economia, del Referèndum i de la vaga general del dia 3 d’octubre.
Tothom sap què feia la nit del 30 de setembre i el dia 1 d’octubre de 2017. Jo votava a l’Ateneu Les Bases. En ser un local que obria normalment els diumenges, no va ser necessari ocupar-lo durant la nit del 30. Tot i així, vaig estar força estona al col·legi electoral del Pius Font i Quer. A les cinc del matí era a la porta de l’Ateneu, amb una altra persona que no sabia si era infiltrat o no. De fet, tot el matí vaig ser el delegat per parlar amb persones sospitoses d’ésser infiltrats. Vam començar a votar després dels problemes informàtics de bon matí. Una declaració que em va sobtar moltíssim va ser quan Jordi Sánchez va dir que amb un milió de vots fèiem. No vaig acabar d’entendre què volia dir, quan justament la majoria de votants volíem ser molts i votar pel SÍ. Després, ens van arribar per la televisió del bar de l’Ateneu les esgarrifoses imatges de repressió i odi contra la ciutadania que només volia exercir el seu dret a vot. Ens vam reorganitzar per si les forces de seguretat espanyoles venien al nostre col·legi. Vam quasi tancar la porta, deixant un petit espai protegit pels mateixos votants. Fèiem grups d’unes 10 persones que entraven a votar. Cap a les sis de la tarda, veient que ja no venien més votants i que no sabíem si ens podien venir a prendre les urnes, es va decidir tancar, fer recompte i anar a reforçar d’altres col·legis electorals.
L’1 i el 3 d’octubre, amb la vaga general en protesta de la repressió de l’Estat espanyol contra la ciutadania catalana que es va voler expressar el dia 1, vam demostrar una gran força i una capacitat d’insubmissió gegantines. Això i el fet que la policia no trobés urnes ni butlletes abans del dia D, va posar l’Estat en evidència. Malgrat tot, no van aparèixer suports exteriors i no vam saber completar la jugada declarant la independència al cap de pocs dies del referèndum, tal i com havíem promès. Error. Ara estem en un altre escenari que allarga en el temps la resolució del conflicte. Com deia aquell, si quan passa no l’agafes, quan l’empaites no l’atrapes. Continuem!
