Ignasi Cebrian | Actualitzat el 17/09/2012

L’escola de la vida

Aquest agost he anat de viatge a Londres, en concret al gran Londres, a la població o barri de Wimbledon. Durant aquest temps de vacances, he trobat una mica d’inspiració i refresc intel•lectual. Uns dies abans de marxar de viatge vaig començar a llegir el llibre “Com canviar el món” de John-Paul Flintoff, editat per Ediciones B. El llibre és divulgatiu, ràpid de llegir i incideix en el fet que el canvi sempre sorgeix d'un mateix i en la importància dels petits canvis. Però, sobretot, denota i irradia optimisme explicant que si hi ha alguna cosa que no ens agrada nosaltres la podem canviar.

El llibre m'ha agradat, però el que més m'ha agradat és la filosofia que hi ha al darrere: la filosofia de The School of Life ( l'Escola de la Vida), entitat que fa d'editorial del llibre, i de tota una col•lecció, en la versió original en anglès. L'Escola de la Vida té com a finalitat oferir respostes radicals que ens ajudaran a trobar el tresor ocult del coneixement humà, des d'una perspectiva transdisciplinària: ciència, art, psicologia, empresa... Aquesta escola, físicament, és una botiga a Londres, al barri de Bloomsbury, on fan conferències, cursos, tallers, venen llibres i altres productes de marxandatge , fan berenars i sopars...Tot amb un toc molt humà i amb una finalitat clarament educativa. Un projecte genial i necessari per assumir el canvi cap a una societat més “glocal” (que pensi globalment però que actuï localment), més humana, més justa i equitativa.

El segon dia que vaig passar a Londres vaig decidir visitar-los. Per a la meva sorpresa, la tenda estava tancada. A la porta posava, en un gran cartell: "This is the fast life. We are on a crash course" (“Aquesta és la vida ràpida. Som en un curs intensiu”). No era cap curs intensiu; estaven momentàniament i intensiva arreglant i ampliant el local. Vaig trucar a la porta i em va atendre una noia dient que obririen aviat, que els hi havia vingut massa feina de cop. Li vaig ensenyar el llibre que estava llegint i va quedar sorpresa de la similitud de l'edició. Li vaig assegurar que tornaria. De moment, la noia em va dir que estigués atent al web de l'escola per si volia seguir tot el que feien.

Bé, en definitiva, em sembla un projecte envejable, innovador i atrevit. Els hi desitjo molta sort. El projecte porta en marxa des de l'estiu del 2008 i un dels incitadors, juntament amb un grapat d'amics, és el filòsof Alain de Botton, conegut pels seus escrits i programes de televisió.




FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Ignasi Cebrian@ignasicebrian Sóc gracienc i visc a Manresa des del 2000. Biòleg i periodista de formació i professor de ciències naturals de professió. Des de sempre m’han seduït els mons del medi ambient, la ciència i la comunicació. No sóc el Capità Enciam i per això faig ecologisme gris, no cridaner i de proximitat, és a dir "sostenibilisme". Tampoc sóc el professor Walter Lewin i per això em dedico a fer docència o divulgació científica també de proximitat i, sempre, de la forma més creativa possible
Altres articles d'aquest autor
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.