Ara és el moment

per Pere Culell , 18 de setembre de 2012 a les 00:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 18 de setembre de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Sense entrar en la guerra de xifres, la manifestació del proppassat 11 de setembre a favor de la independència de la nostra nació va ser impressionant, pacífica i il•lusionadora. En certa manera, l’esperit recordava la de l’any 1977, tot i que en aquella hi havia majoria de quadribarrades i exigíem l’estatut, temorosos que el president Tarradellas no hi estigués prou disposat.

Malgrat que els mitjans espanyols hagin intentat menystenir la manifestació, malgrat que els ministres espanyols s’escapolissin dels intents dels periodistes catalans de recollir la seva opinió sobre la marxa, malgrat que Rajoy faci el paper que això no va amb ell, el cert és que, en aquests moments, Espanya està descol•locada.

El president Mas, tot i que demanava que el crit fos per la hisenda pròpia, per un nou pacte fiscal, ha fet seu el missatge de la marxa i l’ha inclòs dins de la borrosa nebulosa de l’anomenada transició nacional, que no especificava cap a on era. Ha fet el pas. Crec que el missatge de Jordi Pujol de no seguir fent la puta i la Ramoneta anava adreçat directament al president Mas. I ho deia l’artífex del peix al cove! Que, de fet, era el que tenia preparat el hieràtic Rajoy per a la reunió del 20 de setembre: “donar” els 5.000 M € perquè el govern català pogués pagar el venciment dels bons patriòtics. I en Rajoy pensava que el govern actuaria com sempre, agafaria els diners i correria cap a casa content, i qui dia passa, any empeny.

Però els catalans hem sortit al carrer, i volem decidir, volem votar. Hem empès el president Mas i hem deixat Espanya descol•locada. Això no vol dir que es quedin quiets: faran la campanya de la por, donaran números falsos, ens compararan amb Xipre, faran servir el balanç comercial entre Catalunya i Espanya com si fossin les balances fiscals, destaparan tota la porqueria que puguin... Ho hem de saber. O ara, o mai. És l’hora de seguir treballant per augmentar la majoria social independentista, de convèncer els encara indecisos, els que tenen por de no cobrar la pensió quan generem prou recursos fins i tot per apujar-la, els que no coneixen la nostra viabilitat econòmica ni els nostres punts forts, en el sector turístic, exportador, agroalimentari, investigador...

Volem referèndum ja! No hi ha res més democràtic que la gent decideixi, que s’expressi, de forma pacífica i cívica, com ens vam manifestar el dia 11. I tot això per tenir un estat que ens defensi, que no persegueixi la llengua, transparent, pels drets socials, per donar una bona sanitat i una bona educació a la nostra gent, per cohesió social. I amb el suport europeu, que cada cop ens coneix més, sap del nostre insostenible espoli fiscal, aprèn que econòmicament podem ser el motor del sud d’Europa. En una Europa democràtica, el jacobí estat espanyol no podrà fer res en contra de la democràcia. Ara és el moment.


Arxivat a:
Opinió


Participació