CRÒNICA SOCIAL

Panoràmica manresana (1921)

​Aquesta foto panoràmica es va fer durant la Festa Major de Manresa del 1921, des de sobre de l’estació del Nord. Ara fa justament 100 anys, quan la ciutat també sortia d’una pandèmia, la grip espanyola de 1918. Tal i com deia Josep Pla, Manresa era una ciutat de xemeneies i campanars.

per J. S. i L. V., 20 de setembre de 2021 a les 11:29 |
Foto: ACB (Col·lecció d’imatges 605). | Disseny i infografia: Clara Virós.

Primera fotografia de la panoràmica. Foto: ACB (Col·lecció d’imatges 605). Disseny i infografia: Clara Virós.


La panoràmica està formada per tres fotografies apaïsades sobreposades. L’alta definició de les imatges permet copsar els detalls de la ciutat ara fa un segle. A l’esquerra, s’hi veu la coberta de l’edifici de tres pisos de l’estació de tren de Manresa-riu (1) i, a la zona del darrere, hi ha una part de la Fàbrica del Gas Mansana, de la farinera Albareda i de cal Bonamossa (2). Just al davant, hi ha el llarg edifici de la fàbrica Roca, actual Joviat (3). Al darrere, al fons, es veu la teulada i la xemeneia de la fàbrica dels Panyos (4) i, una mica més a la dreta, la silueta blanca de la farinera Florinda, recentment acabada (5). Al davant, el solar de Postes y Maderas, SA (6). Si observem el Cardener, a l’esquerra destaca el pont de Sant Francesc (7) i l’inici del passeig del Riu, on s’aprecia la façana industrial de Manresa, amb les fàbriques del pont de fusta, avui hotel Pere III (8), i la Cots, a la zona dels nous jutjats (9). Entremig, es veu el cingle amb el pati i horts del convent de Sant Francesc (10), avui també de l’escola Joviat. Al darrere, hi ha una línia d’edificis, que comença amb el convent de Sant Francesc (11), la fàbrica Balcells o actual Conservatori de Música (12) i un front de cases que mostren les galeries de cara al sud de l’antic carrer Arbonès (13) que arribava fins a la plaça d’en Creus (14). A sota, hi ha el descampat que més endavant serà la plaça de la Reforma (15), amb un camí que voreja el Puigcardener i que condueix a la passarel·la per a vianants (16) que dona a l’estació del Nord (17), al principi de la qual hi havia un bar (18). A la dreta, hi ha la Seu, que encara no té la façana principal (19), i mostra l’afegit del coronament del campanar dissenyat per Alexandre Soler i March (20). Sobre la coberta, a la dreta, hi ha un comunidor (vegeu foto 2). Darrere, sorgeix la xemeneia de l’Anònima, alineada amb un pinacle (21). A l’esquerra de la Seu, hi ha la Caserna (22) i l’església del Carme (23), amb una façana senzilla típica del gòtic català. A la dreta de la Seu treu el cap Casa Caritat (24). Sobre el parc de la Seu es veu el campanar de la desapareguda església de Sant Ignasi (25) i la xemeneia de la fàbrica del Salt (26). Més al fons, cal remarcar la gran xemeneia de la Fàbrica del Remei de Textiles Bertrand Serra (27) i la xemeneia de l’alcoholera de cal Cura (28).

 

Segona fotografia de la panoràmica. Foto: ACB (Col·lecció d’imatges 605). Disseny i infografia: Clara Virós.


Al mig, la plaça de Sant Domènec amb la punxa de la Buresa i les torres de sant Domènec (29). Força més a l’esquerra, es veu la fàbrica Gallifa al carrer del Bruc, entre el Cós i la carretera de Cardona (30). Sota  la Seu s’observen uns horts (31) i, més a la dreta, un conjunt de cases avui desaparegudes (32). Més amunt s’aprecien les galeries del darrera de les cases de Sant Bartomeu (33), les Germanetes dels Pobres (34) i la gran façana de la casa d’Exercicis dels jesuïtes (35). A la seva esquerra, sobre el parc de la Seu, es veu la teulada de la fàbrica del salt dels gossos (36) i la de l’Areny cremada (37). Tornant a la vora del riu, a la dreta es veu la fàbrica Argemí (38), al costat del pont Vell (39), que només s’intueix al darrere de les oliveres que observem en primer pla. Al fons, a l’horitzó, el Collbaix a l’esquerra i, a la dreta, el Puigterrà.

 

Tercera fotografia de la panoràmica. Foto: ACB (Col·lecció d’imatges 605). Disseny i infografia: Clara Virós.


Aquesta imatge la va trobar a Sant Boi de Llobregat, en un contenidor de brossa, Ramon Codina, col·leccionista aficionat a la història. Apunta que la fotografia seria de Josep Boixadera, un fotògraf especialista en panoràmiques, estudiat en el treball de recerca de Virgínia Costafreda i Ramon Roca, que van descobrir que darrere les inicials OB, BP o JB s’hi amagava el fotògraf Josep Boixadera Ponsa, nascut al Pallars Jussà el 1878, en el si d’una família camperola. A la mort del seu pare, la mare es va establir primer a Manresa i després a Barcelona, amb dues filles que van treballar en el servei domèstic de famílies benestants. Mentre, Josep, amb 14 anys, va quedar sota la tutela d’uns oncles fins que també es va establir a Gràcia, on va fer d’aprenent en un estudi fotogràfic i anys més tard s’establí a Sabadell on es va associar amb l’impressor Josep Obradors Pasqual entre 1910 i 1911. Entre l’arxiu de clixés i postals de Boixadera es troben vistes panoràmiques de Manresa. Viatjà per tot l’estat retratant edificis de places i carrers que es van convertir en targetes postals. Durant la dècada dels vint fa fotografies de l’àrea de Barcelona, com diverses panoràmiques acolorides de la fàbrica Fabra i Coats, el nucli urbà de Sant Andreu del Palomar i l’estació del tren de Sant Andreu Comtal. Abandona la capital i passa a viure a Reus on va morir el 1938 a causa d’un bombardeig franquista.



La petita edificació que es veu clarament a la coberta de la Seu és un comunidor. Era bastant habitual en l’arquitectura religiosa i servia perquè el capellà pregués perquè no hi haguessin grans tempestes. L’estudiós Xavier Sitjes va publicar l’article Els comunidors de la Comarca del Bages, al número 28 de la revista Dovella (1989).
Participació