Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de setembre de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Com cada final d'estiu, els manresans i les manresanes hem pogut gaudir de la nostra estimada –i no prou valorada– Festa Major. És cert que encara no hem pogut cremar-nos a la plaça amb el correfoc; o no hem pogut gaudir dels concerts tal com estàvem acostumats a fer; o que les audicions de sardanes i els espectacles infantils, els hem hagut de gaudir asseguts. Però així i tot, la gran festa local ha brillat i poc o molt, cadascú de nosaltres ha fet un tastet de què va ser (i ben segur, serà).
Ara, comença un nou curs i des de fa dies que només sentim parlar de peatges que es deixen de pagar i d'enllaços eternitzats que per fi, s'han acabat. Però com bé sabeu –i ja és tradició–, no parlem pas de la nostra C-16 o de la C-55. Tot el país va ple de gent festejant que podrà agafar el cotxe sense pagar per anar al poble del costat excepte nosaltres, bona gent de comarques que no gosem ni aixecar el dit.
Si abans ja era un escàndol el preu que pagàvem per anar a Barcelona –tant en euros com en accidents– ara l'escàndol ja esdevé un insult quan som dels pocs territoris amb aquestes barreres. I sí, cal un gran debat sobre com financem les nostres carreteres, però primer cal que a tots i totes ens tractin igual i amb les mateixes condicions.
Des de la capital de la Catalunya Central hem de dir prou a aquest saqueig i a aquesta vergonya permanent. No podem seguir pagant 7,96 € –sense afegir els Túnels– per anar a Barcelona. No podem seguir amb la ratera –perdó, carretera– d'un sol sentit col·lapsada dia a dia. Cal que els alcaldes i regidors comarcals, liderats pels de la capital, siguin els primers a exigir solucions reals, acompanyats de sindicats, empresaris i tota la societat civil.
Crec que hem tingut massa paciència i que aquesta es pot haver acabat. Ser uns bons minyons ens ha portat fins on estem. Pel nou curs, comencem a ser els dolents de la classe? Si el responsable no et fa cas potser, cal començar a fer-se sentir tot cridant i actuant.
