Aquesta informació es va publicar originalment el 27 de juliol de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
En el reportatge sobre
El parlar de Manresa (
El Pou de la gallina, abril 2020), remarcàvem també noms de plantes com
timó per farigola o
barballó per espígol, unes formes cada vegada menys usades per les noves generacions de manresans, per influència de la llengua estàndard. I hi destacàvem especialment el
pipiripip. De fet la rosella, a part del
pipiripip bagenc, adopta molts noms diferents. Ramon Solsona (
A paraules em convides)
ens en diu això: «
Gall, gallaret, quiquiriquic, quequerequec, quiquericoc, etc. són referències al vermell viu de la cresta dels galls. També el francès
coquelicot vol dir ‘gall’ i ‘rosella’. Una altra cresta, de color menys intens, és la de l’ocell dit
puput.
Peperepep, pipiripip i altres formes expressives similars potser són un creuament de les onomatopeies del gall amb
puput o bé amb
papaver, nom llatí de la planta que pot haver original
paparota i
paparola».
L’amic Isidre Casals ens proporciona altres noms de plantes o herbes com els
conillets (herba conillera, seneci), una variant que el DCVB recull així: «Planta papaveràcia:
Fumaria parviflora (Pla de Bages). Té el fruit apuntat i les flors molt petites». Casals aporta el nom d’una altra planta, la
dolceta, que el DIEC recull com a variant de l’herba dels canonges, «cultivada per menjar en amanida quan encara és tendra (
Valerianella locusta)», i que el DCVB recull només a la Plana de Vic. És oportú també esmentar que al Bages són usuals les formes «
canya-xiula (canyís)
cirerer de pastor (arboç),
espaseta (gladiol),
mata (llentiscle),
grataculs (gavarrera o roser silvestre) i
rojalet (pi roig)», segons ens comentava el biòleg Jordi Badia en el reportatge esmentat.
Podeu fer arribar les vostres aportacions al
nostre correu electrònic o via Twitter, Facebook o Instagram, amb l’etiqueta
#bagesisme.
