LÈXIC A LA MANRESANA

Vocabulari sequiaire

Encetem nova secció amb la voluntat de comentar-hi paraules que són patrimoni dels parlants manresans, i també sovint dels d’altres poblacions del Bages i de part o tota la Catalunya Central, però que no se solen fer servir en altres territoris del que s’anomena "català central".

per Jaume Puig, 22 de juny de 2021 a les 11:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 22 de juny de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

El punt d’arrencada és el reportatge sobre El parlar de Manresa, que vam publicar l’abril de l’any passat, i que va tenir força ressò a les xarxes. S’hi recollien paraules com baleiar, pipiripip, postada, racó o torreta, algunes de les quals es perden inexorablement (fa poc un  amic em comentava astorat que havia demanat bosses del racó en una botiga i la dependenta no sabia què eren). Uns quants lectors hi van fer aportacions, que anirem recollint en aquest espai. Els nous suggeriments que puguin arribar al nostre correu electrònic o via Twitter, Facebook o Instagram, amb l’etiqueta #bagesisme, seran benvinguts.


Aquest mes parlarem d’algunes paraules relacionades amb la Séquia, a proposta de l’amic Isidre Casals, que em recorda que els hortolans posaven senyals de fenàs –un manat d’herba verda-- per indicar que havien desviat l’aigua per regar el seu camp. Aquest desviament es feia obrint el restellador. una planxa metàl·lica que canvia la direcció de l’aigua dins dels ramals o brancs dels recs. Al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC) no hi surt la paraula restellador, però sí que consta en el Diccionari Català Valencià Balear, com a variant d’estellador –i també trestellador–, alhora  que recull el privilegi del rei Alfons el Magnànim, que «posa sots protecció y salvaguarda real la céquia de la ciutat de Manresa, resclosa, rastells, restalladors, rasas, ponts, pedres», extreta del llibre Cequia de Manresa, de Magí Canyelles, el cronista manresà del segle XVII que va canar (mesurar amb canes) aquest nostre canal medieval. Altres elements que obren i tanquen l’aigua són els ullals, les  comportes de la Séquia que donen rec als camps, i els bagants, que serveixen per desguassar i obrir i tancar la Séquia en llocs estratègics, com ara la resclosa de Balsareny. I per acabar, una dita manresana que aporta Cristina Balaguer: Anar com l’aigua de la Séquia, una expressió que es diria d’algú que no té disciplina o fa el que vol.

A l’hora de tancar aquest espai, m’arriba la trista notícia de la mort prematura de Joan Badia i Pujol, mestre de mestres, a qui dec en bona part l’afició a estudiar i divulgar la llengua catalana. Serveixi, doncs, també, de modest homenatge a la seva immensa figura.



Participació