EDITORIAL

​Més enllà del moviment saludable

Sortint sense por dels caus, els animals silvestres es van acostar al teixit urbà de Manresa en ple confinament. I també les persones necessitem respirar aire pur, moure la musculatura i esbargir-nos. Això explica el creixement del trànsit per l’anella verda durant els tancaments perimetrals i el (re)descobriment de l’activitat física per part de moltes persones, fartes d’enclaustrament i àvides de notar com el vent els fa pessigolles a la cara i de relacionar-se compartint una caminada o un simple passeig.

Il·lustració: Jaume Gubianas i Carles Claret.
per El Pou, 9 de juny de 2021 a les 09:30 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 9 de juny de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Tot i que l’efecte de la covid potser no assolirà el canvi de paradigma que alguns presagiaven, sí que ha retornat als orígens bàsics de la quotidianitat, la reflexió, l’autoconsciència i aquell mens sana in corpore sano llatí que, això sí, no tothom modula de la mateixa manera, o, a tot estirar, en una justa mesura entre el sedentarisme i la vigorèxia, entre tenir el cos de tot un Adonis o bé la panxa d’Obèlix. Bromes a part, la necessitat de cuidar-se i fer un mínim d’esport, rendint més o menys culte al cos, és una prescripció gairebé tàcita associada a qualsevol especialista mèdic o de salut, ja que millora el funcionament de l’organisme, regula el sistema nerviós i contribueix a aconseguir un descans de més qualitat quan ens fiquem al llit.

Després d’anys del boom dels gimnasos, de la popularització de pràctiques i disciplines adequades a totes les edats, de la moda del running, de la consolidació de les bicicletes de muntanya i ara també les de passeig, al marge dels esports d’equip i individuals de més tradició, en els darrers temps, especialment entre les generacions més joves, s’ha estès la pràctica de l’escalada, que entronca amb una tradició molt manresana i bagenca lligada a l’excursionisme i a les parets i cordades de Montserrat com a icones dels grimpadors més veterans. La modalitat més salvatge, però, s’ha anat sofisticant amb l’arribada de competicions i els reptes que plantegen els rocòdroms, alguns dels quals construïts en espais interiors. L’altra gran febrada del moment és el crossfit, un invent californià amb dues dècades d’història, pensat per exercitar-se amb gran intensitat potenciant la resistència cardiorespiratòria i muscular, la força, la flexibilitat, la potència, la velocitat, la coordinació, l’agilitat, l’equilibri i la precisió. Un tot en un complet on el pare carbasser és l’entrenador personal i en què cal suar la cansalada de valent. Els torsos suats de les platges de la costa oest dels Estats Units ara llueixen ben a prop de casa. Una modalitat explosiva que, ras i curt, va molt més enllà del moviment saludable estirant les cames pel Suanya per no quedar-se encarcarat.



Aquest és l'Editorial de la revista El Pou de la gallina del mes de juny de 2021. En la mateixa revista, ja disponible als quioscos i llibreries de Manresa, s'hi pot llegir el reportatge "​El crossfit i l'escalada triomfen a Manresa" de Judit Montón Sanmartí i Marta Cárdenas Monell.
 



Participació