PATRIMONI CIUTADÀ

Torre Alter

Aquesta residència burgesa de 1950, dissenyada en estil acadèmic neoclàssic de postguerra, és una de les referències estètiques del darrer segment del carrer del Bruc, que compta amb un seguit d’habitatges construïts a la mateixa època al darrere de l’antiga estació de Manresa Baixador, de la línia de tren dels Catalans. Fa xamfrà amb el carrer de Sant Fruitós, amb edificis més antics, fets des de l’inici del segle XX al voltant de la fàbrica del Pujolet. Actualment té una funció pública; és la seu de l’administració de la Seguretat Social.

per Lluís Virós, 28 de maig de 2021 a les 19:00 |
Foto: Francesc Rubí.
Aquesta informació es va publicar originalment el 28 de maig de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Aquesta residència burgesa de 1950, dissenyada en estil acadèmic neoclàssic de postguerra, és una de les referències estètiques del darrer segment del carrer del Bruc, que compta amb un seguit d’habitatges construïts a la mateixa època al darrere de l’antiga estació de Manresa Baixador de la línia de tren de Manresa a Olvan. Fa xamfrà amb el carrer de Sant Fruitós, amb edificis més antics, fets des de l’inici del segle XX al voltant de la fàbrica del Pujolet. Actualment té una funció pública, és la seu de l’administració de la Seguretat Social.
 

Originàriament, era un habitatge unifamiliar de planta baixa i dos pisos que limita amb una mitgera al carrer de Sant Fruitós i amb façana posterior a pati-jardí al carrer del Bruc. La façana exterior està dividida en tres parts, al carrer del Bruc, al de Sant Fruitós i al xamfrà entre tots dos, que és la que té més jerarquia i està acabada amb un frontó. El ritme de les obertures manté una simetria horitzontal i vertical. A la planta baixa hi ha finestres rectangulars grans i a la segona planta les finestres són més petites, i la del xamfrà està partida en tres per mitjà de petites columnes de fust llis. Al primer pis, en canvi, les obertures són balcons correguts amb portes coronades per motllures de pedra i un frontó circular sobre la gran porta del balcó del xamfrà. A les façanes laterals, les baranes són de ferro amb elements decoratius de fosa i a la façana del xamfrà la barana és de balustres de pedra. El parament és una combinació entre zones d'estuc en fred que representen un carreuat clàssic, com la façana del xamfrà i les parts de façana amb més jerarquia, la cantonada de la casa amb el jardí del carrer del Bruc i la zona de la porta d'accés pel carrer de Sant Fruitós, i zones d'arrebossat llis. Presenta altres elements peculiars com els ornaments de la façana al carrer del Bruc, una espadanya a manera de petit campanar i un nínxol amb un atuell a la primera planta. Tota la façana està coronada per una cornisa motllurada i, sobre la porta d'accés, hi ha una torre que en remarca la jerarquia i un escut amb un arbre sobre el balcó principal (relacionat amb l’empresa del propietari).

Forma part del catàleg per la importància artística, amb una marcada simetria en la composició de les façanes i amb elements d’estil neoclàssic que el doten d’una estètica singular. També se n’ha valorat el procés de restauració, que millora l’entorn urbà. El promotor, Josep Alter Alavedra, tenia des de 1924 l’empresa Postes y Maderas SA, al principi del carrer del Bruc, una serradora especialitzada en el tractament de pals de fusta per a la construcció de xarxes de llum i telèfon. Durant els anys quaranta i cinquanta  va tenir responsabilitats a l’Ajuntament i al Casino de Manresa.


Participació