Aquesta informació es va publicar originalment el 20 d'abril de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Temps de Quaresma
Aquest repàs a l’anecdotari mensual, ja us ho avanço, aboca molts exemples de l’expressió a la via pública, sense gaires subterfugis, de l’opinió, la queixa i, fins i tot, l’advertiment una mica contundent. Comencem amb la iniciativa d’una lectora encuriosida que m’envia l’anunci que destaca en una de les tanques del carrer Sant Blai, just a sota de Cal Gravat. Els promotors són l’associació catòlica Enraizados i hi apareixen retratats un conjunt de líders polítics de l’estat espanyol i de l’estranger just a sota dels peus del Crist clavat a la creu. Una imatge molt adequada per a l’època de l’any i que insta, segons la mateixa entitat, «a ponderar com poder viure bé la Quaresma, no només convidant a tothom a ser millor, sinó especialment als nostres governants, que tenen a les mans la conducció del país (...) fent explícita la necessitat que el
converteix-te i creu en l’Evangeli sigui una invitació i una exigència para enaltir la vida pública». Francament, que cadascú cregui en qui i en què cregui convenient. Ara, en els temps que vivim, em sembla millor que tots plegats ens dediquem a procurar que l’estat sigui (realment) del tot aconfessional.
Missatge directe
Perquè més que religió i creences místiques i, per què no dir-ho, una mica dogmàtiques, el que ens caldria seria començar per tenir una mica d’ètica i urbanitat. Ho veiem en aquesta foto que un lector va fer en una coneguda floristeria de la Muralla de Sant Domènec en què es veu, fora al carrer, un cartellet que hi havia penjat fa poc amb un missatge que no admet cap equívoc. Per als d’Enraizados fem-ho fàcil: apel·lació directa al setè manament.
Senyal explícit
Com directe és el propietari de la casa número 19 del carrer de Jacint Verdaguer. Ha volgut deixar les coses ben clares sense necessitat de cap cartell explicatiu: està prohibit entrar a l’edifici. La iconografia és universal i els senyals de trànsit, també. Així és que una placa enganxada a la porta l’entén tothom, sigui una persona manresana de tota la vida o vinguda de qualsevol altre país del món. Si algú hi entra no podrà al·legar ignorància.
Reivindicació exòtica
Altres mostres d’expressió pública, com la que mostra una fotografia que m’envia un subscriptor del carrer de la Trieta, al xamfrà amb el carrer de Sant Cristòfol, són, si més no ben curioses. Té la singularitat d’estar feta a mà. Ara bé, representa una suma de queixes, reivindicacions, qualificatius i altres dèries que, llegida d’entrada, costa una mica de pair. Això sí, de ben segur que, un cop escrita, l’autor o autora devia quedar ben descansat. Llibertat d’expressió, davant de tot.
Més missatges
Si és per convidar a la reflexió i no malmet res, ja us ho diré, qualsevol manifestació que convidi a la reflexió és absolutament vàlida. Com la que trobareu al peu del camí que va del bosc del Suanya fins al gorg Blau. Es tracta d’un cartell escrit en àrab. L’han col·locat la gent de l’Irehom, una organització que té la seu a Can Casassaies, de Castellgalí, constituïda per persones «que juntes estudiem, experimentem, validem i practiquem maneres d’entendre la vida que ens permeten desenvolupar-nos amb més plenitud i coherència, així com donar respostes als reptes dels nostres temps». El cartell ve a dir que està
plantat en un espai on cal respectar i valorar les herbes i els animals. La campanya sembla que va adreçada a la proliferació de recol·lectors furtius de llentiscle (
mata en el parlar manresà). També el dono per bo.
Les oques de Dolors Punsà
Deixem la interpel·lació al transeünt per parlar de temes més concrets, amb nom i cognoms. Dolors Punsà, que va ser
retratada per Laura Serrat en la seva secció d’aquesta revista el mes passat, va decidir anar a comprar un detallet a la pastisseria Perarnau per mostrar el seu agraïment. Va comprar una oca gran per a la redacció del Pou i dues de més petites per al Marc, el fotògraf, i per a la Laura. Les oques són peces úniques elaborades per la pastisseria i fan referència a l’escultura formada per dues oques que presideix la bassa del parc de la Font de les Oques i que ella mateixa va pagar en el seu norantè aniversari. No podem estar més cofois. Gràcies, Dolors!
La potència de les xarxes
Aquesta modesta publicació, mentre s’editava únicament en paper, tenia un recorregut més limitat. Ara bé, des que es desplega, renovada, per les xarxes, pot arribar a abastar l’interès arreu. A la redacció, provinent de Badalona, ens va arribar una petició curiosa. Havien llegit l'
article d’Eva Forn a elpou.cat, titulat
Estimar i els va agradar tant que volien compartir-lo en el Full Parroquial de l’església de Sant Francesc d'Assis d’aquella ciutat. Doncs bé, així és com va aparèixer en el full de març.
