CRÒNICA SOCIAL

Inauguració de la piscina olímpica (1971)

A finals de la dècada dels seixanta, les instal·lacions del Club Natació Manresa eren insuficients per cobrir la demanda ciutadana. El Ple Municipal del 7 de juny de 1968 va aprovar el projecte de construcció d'una piscina olímpica de 50x21 metres, que recorda la Picornell de Barcelona, i una pista poliesportiva amb un pressupost de quasi 60.000 euros, en temps de l’alcaldia de Ramon Soldevila Tomasa.

per J. S. , 16 de març de 2021 a les 10:55 |
Foto: Antoni Quintana Torres (ACB)
Les obres van començar de seguida i es van fer al costat de les piscines infantil i de 25 metres, just on hi havia hagut les pistes de bàsquet, handbol i tennis. Es va inaugurar el 5 d'agost de 1971, amb els Campionats  Generals de Catalunya d'estiu, que van tenir lloc entre el 5 i el 8 d'agost, en commemoració del cinquantenari de la Federació Catalana de Natació. Era president del CNM Ramon Oliveras Torrent.
 

La inauguració va ser presidida per les autoritats provincials i municipals de l’època i també pels dirigents de les federacions catalana i espanyola. La fotografia mostra la grada principal amb la senyera i la bandera espanyola, just al llindar del carrer Viladordis. A primera línia de baix i al centre observem Antoni Moner, president de la Federació Catalana de Natació, l’alcalde Soldevila, que també era membre de la Diputació de Barcelona, i Ricard Puig, regidor d’Esports, entre d’altres. També hi era present el president del CNM, Oliveras, que va convidar la junta de l’entitat, nedadors i socis, acompanyats entre d’altres pel Comissari de la Policia Governativa i pel tinent coronel en cap de la Guàrdia Civil, Simarro, darrera del qual es pot observar l’inspector Valiente (aleshores dos dels seus fills eren nedadors de l’entitat: Josep M i Òscar) i al seu costat, Josep Esquius Bertran, tinent d’alcalde (el seu fill Pere n’era nedador). A la fila del darrere, el regidor Josep M. Marcos Gutiérrez-Ravé. Amunt i endarrerit, Jaume Sarradell, sabadellenc que va exercir de cap de Protocol, aleshores cap de Cerimonial, càrrec que va ocupar 31 anys, fins al 31 de desembre de 1978. Podem observar-hi, entre altres, Joan Antoni Pusó Novau, que havia estat regidor amb l’alcalde Soldevila fins al 1966 i president del Gimnàstic de Manresa de 1962 a 1966. Hi van assistir diversos regidors de l’època com Jaume Masana Naudi, Jaume Puigbò o Climent Roca Llobet. Cal destacar també la presència de Josep Claret, nedador i entrenador sallentí molt estimat al club o els exnedadors i àrbitres Arnau Puig i Feliu Farràs, i diversos socis de l’entitat amb els seus fills. L’any 1971 es van reconèixer els socis del CNM amb 25 o més anys d’antiguitat, ja que el club va rebre la primera medalla de la Federació Espanyola de Natació per la promoció de l’ensenyament de l’esmentat esport, segons informava Gazeta de Manresa. La nedadora més destacada era Neus Panadell que el 1972 va participar en els Jocs Olímpics de Munic. L’equip absolut de waterpolo manresà va baixar a Segona Catalana, però a les categories inferiors ja hi figurava Manel Estiarte, el més gran waterpolista de la història de la natació catalana.
Participació