Els regidors manresans debaten si cal que renunciïn a l'assegurança de vida

REPORTATGE. El juliol els regidors de la CUP, Adam Majó i Jordi Masdeu, van decidir renunciar a l'assegurança de vida a què tenen dret com a regidors, sumant-se a la reclamació del personal de l'Ajuntament, que veu injust i inapropiat que els regidors gaudeixin d'una assegurança de vida mentre es retallen diverses partides. Què en pensen els partits? 
Els regidors debaten si els cal una assegurança de vida quan, molts d'ells, només assisteixen a un ple mensual

Els regidors de la CUP van renunciar a l'assegurança que el govern municipal de CiU va aconseguir-los com a càrrecs electes, en una renovació d’una pòlissa que feia 25 anys que existia. Segons el govern, les assegurances costaran 14.000 euros anuals de les arques municipals. El govern va explicar que s’havia aconseguit una reducció de 4.000 euros de l’anterior pòlissa i que tal fet s’emmarcava en els esforços d’austeritat pressupostària. Tot i això, els cupaires van considerar que l’assegurança era supèrflua i s’afegiren, d’aquesta manera, a la protesta dels treballadors de l’Ajuntament.

Contra la desafecció? 

El segon grup de regidors a renunciar-hi foren els tres d'Esquerra. Amb aquestes renúncies, s'ha obert un debat al voltant de si determinades despeses municipals són oportunes en temps de crisi. Cal recordar que, arran de la crisi econòmica, i la creixent desafecció política mostrada en consecutives i diferents enquestes d'opinió, com les del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat o les del Centro d'Investigaciones Sociológicas, hi ha un clima de descrèdit del que s'ha anomenat la “classe política”. Els escàndols de corrupció i les despeses que es puguin considerar innecessàries són algunes de les raons que agreugen tal fet. Molts moviments socials o opinadors han reclamat la rebaixa dels sous “d'escàndol”, “privilegis” i “tractes diferenciats” que reben els polítics, també els locals. Per aquesta raó, al Pou.cat hem volgut iniciar una conversa amb els diferents grups municipals. Tot i que no tots ens han respòs: PP i PxC no han pogut o volgut respondre. Els hem demanat sobre l'assegurança de vida a la qual tenen dret com a càrrecs electes, sobre les despeses que ells consideren que es podrien reduir i també, per sobre, sobre les propostes davant el nou pressupost local.

José Luis Irujo, president del grup municipal del PSC, ens ha informat d’una primícia: la renúncia de l'assegurança de vida també per part dels regidors socialistes.

Un dret que tenen tots els càrrecs electes locals

Aquesta assegurança de vida és un dret al qual tenen tots els càrrecs electes locals pel fet d'haver estat elegits. L’assegurança els garanteix que tindran dret a una dotació o que la seva família la rebrà, pagada per tots els ciutadans, si pateixen un accident, un impediment o malaltia física o una mort. Són assegurances que s'han posat molt de moda en els darrers anys. N’hi ha de molts tipus i graus. Tot i que desconeixem al detall l’assegurança de vida dels nostres regidors, voldríem recordar que no té cap relació amb una assegurança laboral o de cotxe.

Les postures dels grups municipals

Després que els regidors de la CUP de Manresa hi renunciessin, els d'Esquerra van fer el mateix. Les raons foren semblants. Per Adam Majó, “no té cap sentit que existeixi tal dret”. Tot i això, a la pregunta de per què no hi havien renunciat abans (a principis de legislatura, per exemple), tant Majó com el president del grup municipal d'Esquerra, Pere Culell, contesten que “no en sabíem res”. “Nosaltres, com a regidors, firmem molts papers i contractes a l’iniciar la legislatura”, indica Majó, “però no ens llegim de cap a peus tots els contractes que firmem”. “Sent sincers, no n'érem conscients”, va reiterar el de la CUP. Tampoc els regidors del PSC, segons Irujo, no sabien que l'assegurança dels regidors “no s'adequava a la de la resta de treballadors públics”. El portaveu del govern municipal i tercer tinent d’alcalde, Antoni Llobet, es mostra perplex davant del desconeixement d’aquests tres grups: “que després d'anys i anys s'adonin que [l’assegurança] és innecessària fa pensar sobre la seriositat amb què els diversos grups s'han estat prenent l'exemplaritat en les despeses públiques”. Llobet titlla de “pur oportunisme” polític que la CUP i ERC s’hagin apuntat “sense més a la proposta del comitè”.


El portaveu del govern manresà de CiU, Antoni Llobet

La Junta de personal de l'Ajuntament de Manresa va posar sobre la taula que era “injust” i “un greuge comparatiu” que els regidors tinguessin una assegurança de vida més cara que la de la resta de treballadors municipals. De fet, l’assegurança de vida dels regidors és superior a la que tenen els policies locals, un col·lectiu de treballadors públics potencialment més exposat a situacions de risc.

Resposta política

Després de tals declaracions, “la CUP ho va estudiar” i “vam decidir renunciar-hi” per considerar-ho també “injust”, explica Majó. “El mateix vam fer a Esquerra”, replica Culell. A ERC també troben que gaudir de l’assegurança és “injust” per a la resta de treballadors. A la pregunta de si ERC va renunciar-hi perquè la CUP ja ho havia fet, els republicans contesten que “no”. “Simplement, era un document de principi de mandat que no sabíem què era”, referma Culell, que explica que, un cop van conèixer-ne l’existència, van decidir renunciar-hi. Segons el líder d’ERC, “la gratificació era quatre vegades superior a la de la resta” de treballadors, amb la qual cosa, ERC confirmava tal “greuge comparatiu”.

Les raons del doctor i dels seus companys d'Esquerra no són només aquestes: “Considerem que aquest acte és un acte d'exemplaritat política”. Per això, renuncie "a tota la dotació” i no busquen igualar-se a la de la resta de treballadors. El mateix fan els regidors de la CUP. Culell també se sincera al demanar-li nosaltres si no hi haurien renunciat si la Junta de personal no hagués denunciat aquesta situació.“Com que no en sabíem res, segurament no hi hauríem renunciat”, aclareix Culell. “Per desinformació”, remarca. De tota manera, Llobet critica la sinceritat amb què ERC i la CUP hi han renunciat: “ho han fet quan ja tenen pagada l'assegurança de l'any en curs”, apunta el convergent.

I el PSC s'ho pensa

Com hem dit anteriorment, el PSC de Manresa ha avançat al Pou.cat que “quan ho tractem al si del grup municipal, votarem renunciar-hi” i en “prescindirem a partir del 2013”. A títol personal, Irujo, ja ens ha avançat la seva posició: “si per mi fos, hi renunciaríem”. Tot i això, al PSC no “ho considerem un tema important”. Culell pensa el mateix, no creu que representi gaire estalvi. És per això que des del PSC no ho havien tractat fins ara (al setembre ho faran). No hi volen donar més importància i expliquen les raons històriques de tal dret. Alhora, els socialistes no entenen per què el personal municipal s'ha centrat en aquest tema. “Cal situar en el context aquest tema concret”, recorda Irujo, qui, a diferència de la CUP i Esquerra, opina que l’assegurança “té la seva lògica”. Irujo explica que un regidor es va morir exercint i que, per això, es va incloure tal dret (quan no n'hi havia). “Si aquest fos el tema...”, sospira Irujo. 

El president del grup municipal del PSC, José Luis Irujo, a la seu socialista. Foto: Clàudia Benavent

Pels socialistes, “aquest malestar no correspon”, parlant dels treballadors públics. Entenen que la Junta “hauria de centrar-se en qüestions laborals” perquè “hi ha molts més motius per al descontentament”. Tot i que tampoc no els sembla del tot malament el que han dit els treballadors, Irujo vol posar de manifest una por: “Cal fer un toc d'atenció” amb “els discursos populistes i demagogs” que només “ajuden al descrèdit de la política”. Segons el socialista, “la política és necessària”. Lamenta tal descrèdit i entén que la democràcia representativa “pot millorar”.
Els grups municipals de l’oposició estan d'acord amb la idea que “amb la crisi, encara hi ha més raons per renunciar-hi”, tal com ho expressava Majó. Tant PSC, com la CUP o Esquerra, consideren que “en temps d'austeritat i retallades no podem dir que no a renunciar-hi”, tal com afirma Culell. Segons Esquerra, “no es pot retallar en centres concertats, ONGs, en els drets els més vulnerables” i no renunciar-hi.

"Hi ha regidors que no tenim una professió fora"

Els regidors de CiU, els del govern local, que no hi renuncien, s'han defensat. Creuen que “hi ha regidors que tenen una professió fora” i que, per tant, “podrien tenir dues assegurances de vida”. Majó recorda que això no és “cap dret laboral, com ho és una assegurança laboral per risc laboral”. Sinó “una qüestió privada”, assegura Culell. “Es tracta d'una cosa que et pagues amb el teu sou”, indica Majó. “I que no han de pagar tots els manresans”, rebla el de la CUP.

Tot i això, fa setmanes que, sobre aquest tema, l’alcalde Valentí Junyent va dir que “és molt fàcil renunciar a l'assegurança de vida pels regidors que no són de govern o que no són a l'atur i que no tenen, per tant, dedicació exclusiva” al consistori. Junyent assenyala que “aquells que tenen dedicació exclusiva no poden renunciar-hi”, al no tenir cap professió fora. Els altres, tenen un sou fora i, per tant, podrien pagar-s'ho. Per això, CiU no hi renuncia, asseguren. El PSC i la CUP hi estan en desacord. Majó recorda que és una “qüestió de coherència política”, “un tema de voluntat política” i de “filosofia”. “No és cap dret”, “no és una assegurança de cotxe per accident de circulació, o per càncer”, critica Majó. A més, afirma que “no tots els regidors del govern municipal estan en dedicació exclusiva”. “Molts continuen treballant en la seva professió”, i, per tant, sí que es poden pagar una assegurança al marge del consistori.

En canvi, Pere Culell accepta que tothom faci el que cregui convenient. Ni ho qüestionen “ni ho critiquem”. El regidor republicà diferencia “els treballadors públics, que no tenen cap altre assegurança de vida, d'aquells regidors que sí que en tenen o en poden tenir perquè també treballen fora de l'Ajuntament”. Personalment, Culell està d'acord amb l'assegurança de vida. Però, “en aquests moments no en tinc perquè el Col·legi de metges [ell és metge] m'ho va recomanar”. No obstant això, creu que cal prioritzar i dedicar els diners “en promoció econòmica i temes socials”, ja que “la situació s'ha agreujat”.

600 euros l'any d'estalvi amb la renúncia de la CUP

Tota la oposició sap que les renúncies no representen “gaires diners”, diu Irujo. Una asseveració que confirma el portaveu Llobet. Tant Irujo com Majó també estan d'acord que és “un tema menor”. Ara bé, en termes econòmics, la CUP ens informa que el cost de totes les assegurances dels càrrecs electes és de 18.000 euros, tot i que el govern hagi afirmat que en són 14.000. Adam Majó i Jordi Masdeu són joves. Com més gran és el regidor, més cara és l'assegurança, ja que hi ha més probabilitats de malalties, morts, etc. Per aquest motiu, el regidor cupaire expressa que només s’han estalviat “600 euros l'any” amb les seves renúncies. “Amb això, no millorem les finances”, complementa.

Els regidors de la CUP, Adam Majó i Jordi Masdeu, davant l'Ateneu Popular la Sèquia

Tot i això, el regidor de la CUP considera que és una “equivocació” no renunciar-hi, en referència a la resta de grups municipals a excepció d'Esquerra. “Sobretot, per coherència política”, expressa la CUP.  A més, Majó afegeix altres arguments a la renúncia a l’exposar que “no té cap sentit”, ja que els regidors ja disposen dels drets que “ens dóna ser treballadors públics”. Per això, “els regidors de govern cobren un sou i els de l'oposició una indemnització per assistir als plens”. No cal tenir aquest complement, segons el regidor independentista. “Tenim Seguretat Social, tenim assegurança laboral”. Majó no entén “tal dret” perquè, segons ell, “no tenim més riscos” que d'altres treballadors.

PSC, ERC, CUP i ICV critiquen la política de personal de CiU

També hem parlat amb la coalició Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA), que segueixen els Plens de l'Ajuntament, però que no van aconseguir representació al consistori. Per la seva importància històrica, havent participat dels governs d'esquerres de la ciutat, els hem demanat que opinessin de tot plegat. Albert Marañón, responsable d'Acció Política d'ICV al Bages, Berguedà i Solsonès, expressa que “a Iniciativa hi renunciaríem si hi fóssim”. “Per una raó òbvia: sempre hauria d'haver estat així (renunciar-hi)”, rebla Marañón. Creu que és “exemplar”. Més enllà de l'assegurança de vida, Marañón manifesta la seva preocupació, compartida per Irujo, de centrar el debat en aquests temes. “Sí, és un tema menor”, admet.

ICV va exposar que “entenem una assegurança laboral com la que té la Policia local perquè té riscos laborals”, però en cap cas pels regidors. Marañón informa que “aquesta assegurança de vida et cobreix tota la teva vida, tant per malaltia com per mort”, tal com deia Majó. “No té cap sentit per als regidors”, rebla, “com si tinguéssim molts riscos!” se’n fotia Majó.

Iniciativa critica les externalitzacions

ICV critica que també “s'han gastat molts diners” en altres despeses que l’Ajuntament podria haver estalviat. En “màrqueting, en l'equip del POUM, externalitzant la feina que podrien fer treballadors públics en una empresa privada, amb el gabinet tècnic de l'Ajuntament de Manresa, etc.”, detalla Marañón. ICV apunta que el 25% de reducció en el capìtol 1 de personal de principis de legislatura “és irreal”, tot i que “potser era despesa necessària”. El que no li agrada, com al PSC, és “la falta de transparència”. En això, Majó no hi està d'acord: “No hi ha opacitat, com diu Culell” o Irujo, sinó que “cal treballar per trobar la informació, demanar-la, reclamar-la...” ICV, però, assenyala que hi ha partides de personal que no van a personal (capítol 1), per no ser de “treballadors interns”.

Les retallades en les despeses de personal que va prometre CiU d'un 25% es van reduir d'aquesta manera. Primer, van retallar els càrrecs de confiança, que van passar de 7 a 4 (tripartit) a 2 (CiU). També van reduir la massa salarial dedicada als sous que paguen als regidors de govern, ja que, tal  com recorda Majó, “alhora, aquests regidors van reduir la seva dedicació en hores a treballar per al govern local”.

Despeses “innecessàries i supèrflues” de l'Ajuntament de Manresa

Amb els diferents grups municipals que ens han pogut respondre a la nostra demanda de fer un debat sobre les despeses de l'Ajuntament, hem parlat de cara als nous pressupostos locals que s'aprovaran aquest desembre. Tot i sabent que encara queda molt temps, tots els grups ens n’han pogut avançar les postures. Tant la CUP, com Esquerra i el PSC ens va explicar que “farem mocions al respecte”, en paraules de Majó. “Revisarem allò que sigui prescindible”, deixa a l’aire Irujo. Tot i això, és molt aviat per dir quines i com. ICV també “farà quelcom” des de fora del ple de l'Ajuntament.

No obstant això, Majó és l'únic que creu que “hi ha marge de maniobra per retallar en el capítol 1”, en el de despeses de personal. En canvi, el PSC no ho creu possible. Diu Irujo que és una partida “ajustada”, que el 95% del capítol són “retribucions [sous]”, hi ha un “tant per cent de salut o formació laboral que es podria reduir”, però “ho veig complicat”. “El que no vull són EREs”, adverteix Irujo i hi assenteix Majó. També Culell opina que “no sembla possible” reduir el capítol 1 de personal. El portaveu municipal adverteix que, a l’Ajuntament, li “pertoca complir allò que ve establert als pressupostos generals de l'Estat (congelació salarial, menys pagues extra, no noves contractacions...) i aplicar una política basada en el no cobriment de jubilacions o de finalització de contractes quan l'organització interna dels recursos humans permet la correcta prestació del servei”.

Sous dels regidors al nivell del Salari Mínim

Majó recorda que la CUP ja va proposar una moció per rebaixar els sous dels regidors “a nivells de sous majors al Salari Mínim Interprofessional (SMI), dignes, però propers a la realitat salarial dels manresans”. Eren temps d'indignació al consistori i de demandes en aquest sentit, que no van fructificar. Tot i això, CiU, que en sap molt de comunicació política, va informar que reduiria un 25% el capítol 1, tal i com s’ha explicat anteriorment.

El PSC opina que “no són excessius” els sous dels regidors, en contra del que diu Majó. El de la CUP i Irujo també diferencien la postura dels dos grups en el fet que, per la CUP, també hi ha marge de maniobra per “reduir els sous dels alts funcionaris”. Irujo recorda la dificultat: “és estructural”. Majó, però, comparteix que amb “la resta de treballadors públics no hi ha marge” i menys ara “que els estan retallant”, “amb el decretazo de Rajoy” i les rebaixes de sou als funcionaris. “Cal rebaixar per dalt”, apunta Majó.

Opacitat informativa de l'Ajuntament

Esquerra es queixa d'un altre fet, per culpa del qual no pot afirmar amb dades exactes si hi va haver engany amb la reducció del 25%. “L'opacitat informativa” del govern municipal és el culpable de Culell, mentre que Majó hi respon amb un “s'ha de pencar” per trobar la informació. ICV dóna la raó a Esquerra: “hi ha coses que ens n’assabentem per la premsa”. “A més, caldria saber si s'estalvia amb un concurs a una empresa [externalització], eh”, respon Marañón a una pregunta sobre si és més barat que es contracti que no pas que ho faci l'administració. “No crec que sigui barat, però encara que ho fos, a ICV no hi creiem”. En resum, els opositors diuen que, en realitat, no hi hagut estalvi en la despesa de personal malgrat que el govern pregoni una reducció d’un 25% de la despesa en aquest capítol.

Llobet, per contra, assegura que “la reducció és evident i incontestable”. Segons ell, “segurament que més dedicació [dels regidors] seria aconsellable però ens pertoca organitzar-nos tan eficientment com puguem”. El convergent afirma que “no seria de rebut demanar esforç a tothom sense ajustar dedicacions de regidors de govern i nombre de càrrecs de confiança”. Llobet reclama que es valori l’esforç dels treballadors públics en un moment en què el pes d’alleugeriment de les finances municipals recau sobre ells: “és just que la població ho tingui en consideració a l'hora de valorar la seva contribució per intentar sortir tots plegats de la mala situació econòmica que vivim des de ja fa uns anys”, demana.