ENTREVISTA

«El nou comitè executiu de la Cambra té una visió diferent del d’abans, que amb els anys s’havia anat desgastant»

Sílvia Gratacòs Gonzàlez és presidenta de la Cambra de Comerç de Manresa des del 2019. Del 2011 al 2015 va ser regidora de Promoció Econòmica, Comerç i Turisme de l’Ajuntament de Manresa. Llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials per la UAB, gestiona i dirigeix les finances i els recursos humans del grup Llibreria Sobrerroca SL, amb les marques Sobrerroca i Món Terra. També és consellera delegada de la immobiliària Navingrat.

per Jordi Sardans, 11 de març de 2021 a les 07:40 |
Sílvia Gratacòs Gonzàlez. | Foto: Francesc Rubí.
Aquesta informació es va publicar originalment el 11 de març de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
— Com valores la feina del teu antecessor a la Cambra, Pere Casals?

— És enginyer de formació i va donar estabilitat a la Cambra, en el temps que hi va ser. Una persona amb molt rigor professional que, després de la desaparició del recurs cameral, que era la font de finançament principal, la va reestructurar. Va continuar amb la tasca de lobby, com a pal de paller de molts temes econòmics i empresarials que es generen a la comarca. Ha  acompanyat en els temes espinosos que ha viscut la ciutat, com la transformació d’un Centre Tecnològic propi, integrat a un gran grup: Eurecat. Va entendre que Fira de Manresa, fundació que va néixer dins la Cambra de Comerç, necessitava tenir protagonisme a l’Ajuntament pel tema turístic, que va passar a ser Turisme i Fires de Manresa. Una de les seves obsessions va ser la formació professional dels treballadors del Bages, comarca eminentment industrial, que necessitava professionals de qualitat i ben formats perquè les empreses creixessin. Va exercir el lideratge amb els empresaris que formaven part del Centre de Formació Pràctica i la implicació amb els nous estudis de TIC a la UPC, com el grau d’automoció. En els gairebé deu anys de presidència va dinamitzar aspectes iniciats pels seus predecessors, com la Taula de la Construcció, que ara és la de Territori i Sostenibilitat.


— El Centre Tecnològic de Manresa va ser un fracàs?

— No. Funcionava bé. És evident que tenia un deute important, amb l’edifici que s’anava pagant amb un pla financer que es complia fil per randa. No hi havia crisi, sinó uns bons professionals que el lideraven. Ara bé, hi va haver una voluntat per part de la Generalitat que els centres tecnològics que estaven en la xarxa Tecnio s’havien de fusionar. Felip Puig  va decidir crear un gran centre tecnològic a Catalunya que evités la competència entre els existents, perquè som un país petit. Dels sis existents, se’n van fusionar quatre. Va quedar exclòs per a una fase posterior el CTM, perquè havia demanat recursos del Ministeri per pagar una part de l’edifici on són ara, tot i dependre ja d’Eurecat.


Cambra de Comerç

— Què significa ser la primera dona a ocupar el càrrec? Es notarà en la gestió?


— Quan el Pere em va explicar el projecte, em va interessar. Ni jo ni les empreses que representava eren de l’entorn Cambra, però hi podia donar la meva empremta. Ser la primera dona ha estat un orgull, però abans en l’àmbit català ja hi havia la de la Cambra de Tarragona, i la nova presidenta de la Cambra de Barcelona serà Mònica Roca, que substituirà Joan Canadell, ara en tasques polítiques. Estic dins d’un projecte continuista de la tasca feta pel Pere Casals per fer més gran la família d’empreses de la Cambra, amb un comitè executiu nou que té una visió diferent del d’abans, que amb els anys s’havia anat desgastant. Hem començat amb moltes ganes de canviar coses per donar una visió més comercial a la nostra gestió, però ara amb la covid és difícil oferir-nos a les empreses perquè estan passant un mal moment. Som dotze dones, tres en el comitè executiu, a més de la presidenta. Crec que ja es nota en la gestió on aportem la visió femenina de ser més expeditives: els temps són més curts i les decisions que es prenen s’executen més de pressa. 

— Com està l’adaptació del sector comercial manresà als serveis online?

— Manresa com a capital comercial ha fet un esforç important arran de la desgràcia de la pandèmia, tant per part de la UBIC, que forma part del plenari de la Cambra, com per part dels petits comerciants, per agilitzar els processos de digitalització de les empreses. Això no vol dir que estiguin fent una pàgina web, però sí que tenen més visibilitat a les xarxes socials, on han creat un espai de suport mutu, amb l’ajuda de la UBIC i la Cambra, que ha organitzat cursos de formació, per entendre que es tracta d’una eina fàcil per vendre.

— Com es pot promocionar el turisme al territori?

— Hem de defugir les formes massificades del turisme, perquè no arribaran grans onades, com  ens diuen des de les oficines de Turisme de Manresa i comarca. Hem de tenir la ciutat preparada per rebre un turisme amb cotxe, familiar, religiós i cultural. Des del 2009-10, amb Esperança Holgado, que va començar amb una petita oficina de turisme, creixem poc a poc.

— Doneu suport la robotització i la indústria 4.0 o potencieu altres sectors?

— La nostra aposta industrial és que les empreses del Bages vagin cap a la indústria 4.0 o nivells superiors, es digitalitzin i robotitzin el màxim possible, amb professionals que ajudin en aquesta transformació i no es perdi el tren de la nova generació cap a una indústria sostenible. I en el nostre cas –de l’automoció—, cap a la mobilitat elèctrica. Cal que ho vetllem des de la Cambra, buscant recursos perquè no quedin despenjades en el mercat i evitem la mortaldat d’empreses. Reclamem a les administracions locals, la Generalitat i els ministeris, els recursos necessaris per a les empreses petites del Bages, millor formació a través del Centre de Formació Pràctica (CFP), en col·laboració estreta amb l’UPC i la FUB perquè les titulacions que generin siguin les que necessiten les indústries.

— S’ha avançat en la formació dels treballadors?

— Moltíssim, gràcies al CFP. Tots els alumnes que aproven tenen feina. N’hi ha que necessiten una actualització dels seus coneixements; els que venen de l’atur reben una formació específica de soldadura, control numèric per trobar feina; o bé perquè les pròpies empreses porten els seus treballadors a aprendre noves tecnologies per posar-se al dia. Rebem el retorn de les empreses que ens manifesten les seves necessitats formatives i des del CFP posem a la seva disposició les instal·lacions i arribem a acords amb proveïdors d’aquestes indústries, per fer formació específica. Amb la UPC, a través del Patronat Consultiu, del que en soc presidenta com a Cambra de Comerç, es van aconseguir dues titulacions noves en l’etapa de Pere Casals.

— S’aprofita el potencial dels centres universitaris?

— El grau d’inserció dels nois i noies de la UPC de Manresa és altíssim, pel que fa al grau de química. Tots els estudiants, abans d’acabar la carrera, ja estant col·locats. I a la FUB, amb l’aliança universitària amb la UVic, hi ha graus de molt èxit: fisioteràpia o podologia. Potser cal una reorientació a l’ADE, però va molt bé el de Medicina, que ja estan fent pràctiques a Althaia. Remarcaria també la transformació de la FUB, amb la primera càtedra de simulació, que la converteix en un centre universitari important.
 

Foto: Francesc Rubí.


Infraestructures

— Notes millores en les infraestructures del territori?

— Aquesta és la pedra a la sabata. Sempre hem estat reivindicatius i bel·ligerants amb les infraestructures del Bages, tant viàries com ferroviàries. Seguim reivindicant el desdoblament de la C-16, que ja hauria d’estar resolt a la zona de Castellgalí, on es forma un gran embús. A la Taula del Territori i Sostenibilitat, presidida per la Cambra de Comerç, s’ha tornat a denunciar, com des de tots els fòrums des de fa dotze anys, la C-55. S’ha de dir que la visió política que es té d’aquesta carretera no ens acompanya a l’hora de trobar solucions. No estem sols en aquesta reivindicació, hi donen suport moltes associacions civils. Pel que fa als peatges de la C-16,  s’ha millorat i sembla que anem bé. El debat estèril es manté pel que fa als trens de la Generalitat i Renfe. Per a la R4 estem dins l’aixopluc de Fem Vallès, que reivindica un augment de freqüències, que amb poca inversió milloraria el temps de trajecte fins a Barcelona. Reivindiquem millores als Catalans: de Manresa a Barcelona s’hauria de tardar menys d’una hora.

— Per què la Taula s’oposa al soterrament de les vies dels FGC des del Baixador fins a la plaça de l’Institut?

— Per dos motius: Des de la Taula ens creiem la participació, i més si la Generalitat té uns diners disposats per invertir a la ciutat. Ens mostrem contraris per les formes com s’han fet les coses. Si l’opció estava sobre la taula, però havia quedat descartada feia anys, per què no sens demana l’opinió? Contràriament, han tingut un posicionament dur. 60 milions ens semblen excessius per soterrar 250 metres. Si els FGC volen invertir a Manresa, potser es podrien estudiar altres opcions i des de l’alcaldia fer-les arribar a FGC per veure si serien efectives. Si es publicita com una transformació de ciutat cal potenciar les taules de debat i trobar solucions consensuades. Als que formem part de fòrums ciutadans ens agrada que ens invitin a participar-hi.

— En què ha de consistir l’Eix Ferroviari Transversal? És una infraestructura irrenunciable?

— En el segle XXI ha de servir per relligar territori, com a mobilitat verda que són els trens. S’hauria d’aprofitar la línia de la potassa per relligar poblacions que tinguessin un metro en superfície, que unís la comarca amb Manresa. Diem que és irrenunciable perquè no se’n parla quan és un debat que interessa al territori. No la descartem perquè és una obra que ens creiem.

— Creixen les empreses del sector de la salut? Creus que tenen futur al Bages?

— Creixen tant que la comissió que hem fet de Salut a la Cambra la primera cosa que tirarà endavant és un mapeig de totes les activitats econòmiques relacionades amb la salut del Bages. La coordina Sergi Macià, de Mutuacat, amb representació d’Althaia, la FUB, els col·legis de Farmacèutics, de Metges (Manresa i Barcelona) i Eurecat, amb empreses privades com Avinent i d’altres. Després del mapeig cal encarregar un estudi per veure quin és l’impacte econòmic del negoci de la salut al Bages, des del sector formatiu a l’assistencial. I tenint en compte el creixement de la digitalització de la salut, amb el seguiment de l’estat dels pacients...

— Quant hi haurà una llei de cambres?

— La majoria de comunitats autònomes la tenen i nosaltres hi estem lluitant des del 2011, però no ens en sortim. L’últim intent va ser el projecte d’un decret que reconegués el nostre paper de funció pública i el seu funcionament. Es va començar amb la consellera Chacón i va continuar amb Tremosa, però amb la destitució del president Torra, que l’impulsava, es va aturar. Després hi ha hagut pocs contactes de les cambres amb els grups polítics. Sabem  que no som agents socials, però sí econòmics, en representació de les empreses que integren els plenaris de les cambres i les que formen part del cens de les activitats econòmiques.

Empresària

— El grup Sobrerroca Món Terra és una empresa familiar? Com va anar l’operació de compra?

— Sí. Es va comprar a dos grups també familiars: Terra i Sobrerroca. No ens ho vam rumiar massa a l’hora de fer l’operació. Amb la família Terra ens coneixíem perquè ens havien facilitat el material d’oficina quan estàvem a Indepol. Sobrerroca va sorgir una mica de carambola, quan l’accionista majoritari Emili Planas Sardans ens va oferir la possibilitat de comprar el negoci.

— Es manté el nom? Quina és la teva feina? Què va passar amb Control?

— Abans era Llibreria Sobrerroca SA i ara la raó social és Llibreria Sobrerroca SL. Encara venem llibre escolar online i de lectura. No tenim un estoc de llibres, però fem servir les eines que ofereixen les editorials i distribuïdores. Volíem posar-hi només Sobrerroca, però ha quedat així. Mantenim comercials i el nostre fort és papereria i regal, amb botiga física a les Bases de Manresa i online. Porto la gestió i direcció del grup pel que fa a la branca administrativa, tant en la secció financera com de recursos humans. De Control es va comprar el fons comercial de la botiga del carrer Carrió el 2011 i la vam mantenir uns mesos, però era impossible gestionar tants punts de venda oberts i la vam tancar.

Foto: Francesc Rubí.


Covid 19

— La covid produeix morts diàriament i han tornat les restriccions. Quina valoració en fas?

— És clar que farà retrocedir el nostre estat de benestar general uns quants anys. Ningú s’ho esperava, no estàvem preparats i una capa de la societat en sortirà molt perjudicada: la més feble. Al jovent li costarà trobar feina, quan l’atur juvenil ja era considerable i moltes empreses hauran perdut el seu mercat. Ara bé, cal dir que aquesta situació alhora està accelerant canvis pel que fa als temes online, digital i comercial. Sortirem de la pandèmia amb unes activitats econòmiques que hauran crescut molt ràpidament. El consum de l’oci i la cultura serà diferent. En només dos anys hi haurà hagut una gran transformació.

— Com s’hauria de compaginar la salut ciutadana i el funcionament de les empreses?

— Si fóssim un país ric que poguéssim subvencionar les empreses per deixar de treballar, s’hauria de prioritzar la salut per sobre de tot. No vull estar malalta ni que la gent es mori. Ara bé, és evident que hi ha un tema de salut econòmica que s’ha de preservar. Si no entren ingressos, calen ajudes. Hi ha propietaris de bars que no poden respirar. La gent hauria de poder obrir els negocis amb tota la seguretat del món.

— Heu rebut crítiques per la gestió de les ajudes?

— Com a Cambra hem engegat dos programes. Un, des del mes d’abril: Que cap empresa tanqui, i l’altra, incitant-les a aixecar-se i activar-se. Sí, hem rebut queixes de la manera com s’estan gestionant les ajudes i les hem transmès des del Consell de Cambres al Govern. Hi ha molta gent enfadada que ha vist com en altres territoris similars no s’ha penalitzat tant l’activitat econòmica.

— Restauradors, hotelers, cultura i esport han pagat els plats trencats d’uns polítics dubitatius?

— Si, aquests sectors han pagat els plats trencats. Molt aclaparats hotels i restaurants, i també els negocis que hi ha al darrere: la neteja, fins i tot als menjadors escolars, bugaderies; distribució de begudes i de menjar s’han quedat sense mercat per anar a vendre. En contrast, es donen casos inversemblants com que la Seguretat Social a Manresa, fins fa un mes, no atengués públicament i restringís tota activitat cara al públic. No hi podia haver previsió, però tampoc s’ha vetllat el que calia als sectors esmentats.

Regidora

«El sistema públic és molt administrativista. Tot hi està molt pautat; és molt enrevessat i garantista, i alenteix molt la presa de decisions»

— Del 2011 al 2015 vas ser regidora de promoció Econòmica. Quina valoració en fas?

— Promoció, comerç i turisme no són competències pròpies dels ajuntaments, només es fa si hi ha diners. Quan l’alcalde delega la competència ho fa amb pocs recursos perquè el pressupost és petit. Es poden fer poques coses i sovint s’envaeixen terrenys d’altres: empreses privades i patronals. No es va fer promoció comercial, en moments de crisi de consum. Tan sols es va donar entitat a Fira de Manresa, es van tancar organismes deficitaris i es va iniciar el projecte Manresa 2022.

— Quines conclusions vas treure del sistema de treball del funcionariat municipal?

— Per a una persona ve de l’empresa privada costa molt d’entendre el sistema públic, que és molt administrativista. Tot hi està molt pautat i no es pot sortir del requadre; és molt enrevessat i garantista, alenteix molt la presa de decisions, fet que m’exasperava molt; i és estricte en la qüestió dels horaris. No en tinc una mala experiència, però em vaig sentir sola. Prefereixo la manera de treballar de la privada. No hi tornaria i he abandonat definitivament la política.

— Convergència és passat. Creus que tenen futur el PDECAT i Junts per Catalunya?

— Tenen un projecte de país semblant i no puc entendre que posicions polítiques molt similars no s’avinguin. I l’altra derivada és que hi ha gent que viu de la política, cosa que fa que mirin més per ells que pel bé comú. Des de fora, no es comprèn per què no s’entenen. No els veig futur anant per separat i crec que perdran més que guanyaran.

— No cansa parlar tant de Manresa com a capital de la Catalunya Central i que quan ho tenim a tocar ens fem enrere?

— La ciutat té tots els ingredients per ser capital: quantitat de població, potència industrial, centralitat de les conques dels rius, la UPC, un diari comarcal propi... És claríssim! Manresa ha de ser la capital de la vegueria de la Catalunya Central. Si encara no ho som és per la manca d’autoestima dels propis manresans i perquè els lideratges polítics que hi ha hagut fins ara no ho han sabut reivindicar amb contundència.
 
El Perfil
 

Foto: Francesc Rubí.


Sílvia Gratacòs Gonzàlez neix a Manresa el 2 de febrer de 1966. De pares manresans: Rogeli, perit de mines i empresari d’una empresa auxiliar de l’automoció; i Encarnació, mestre. L’avi matern procedia d’Alguaire i l’àvia de Sallent. L’avi patern, de Sant Joan de les Abadesses i la iaia, de Fígols. És la  gran de tres germans: Anna, podòloga i Joan, empresari, amb qui sempre han treballat junts. Comença els estudis amb les monges dels Infants de la carretera de Vic i després fa fins a vuitè d’EGB a la Vedruna, el BUP a La Salle Manresa i el COU al Pius Font i Quer. És llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials per la UAB, en l'especialitat d'Economia d'Empresa. Després va fer un postgrau de fiscalitat a la UNED i més tard el màster per poder fer classes a Secundària, tot i no exercir com a professora. La seva trajectòria professional està vinculada a l’empresa familiar, com a directora administrativa, responsable de finances i de recursos humans, d’Indepol. A la mort del pare, el 1996, la dirigeix conjuntament amb el seu germà fins al 2008, en què la venen a la multinacional Proseat, Aquells primers anys també va  treballar a la tarda com a economista al despatx de l’advocat Josep de Puig, a qui coneixia de Jove Cambra, i al vespre feia classes de comptabilitat per a estudiants de Turisme a l’Escola Joviat. Casada amb el metge de Sant Sebastià, Pablo Collera, que exerceix a Althaia, tenen tres fills: l’Anna, que va estudiar ADE i treballa a la Nestlé; la Maria, que està acabant els estudis de Farmàcia, i el Mikel, que s’està especialitzant en Sports Management.

Consellera delegada a Navingrat, empresa immobiliària, practica l’esport i el 2010 accepta formar part com a independent a les llistes municipals per Convergència i Unió. Entre els anys 2011 i 2015 és regidora de Promoció Econòmica, Comerç i Turisme. Va formar part del Comitè Executiu — com a persona de confiança de l’alcalde Valentí Junyent—  del Centre Tecnològic de Manresa (CTM) fins a la seva fusió amb Eurecat. Ara hi torna a participar dins la Comissió Territorial en representació de la Cambra de Comerç. Milita al nou PDECAT i el juny del 2019, quan per primera vegada es fan eleccions electròniques a les cambres catalanes, surt elegida presidenta de la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Manresa, i deixa la política. A més de les àrees d’indústria i comerç, ha creat la vicepresidència tercera, amb turisme i serveis, amb la subàrea de salut, que té comissió de treball pròpia. Turisme vol potenciar el tema vitivinícola i el projecte de Manresa 2022. El 2011 neix el grup Sobrerroca fruit de l’adquisició de les mercantils Terra i Sobrerroca, a càrrec del seu germà Joan, que el 2015 li ofereix gestionar els temes financers i de personal de la nova raó social, Llibreria Sobrerroca SL, amb dues marques: Sobrerroca i Món Terra.
Arxivat a:
Gent, ENTREVISTA
Participació