​Febrer

per Pere Culell , 19 de febrer de 2021 a les 07:50 |
Pel febrer, treu flor l’ametller. Aquest febrer hem aconseguit a Manresa mantenir la rho7, la taxa de reproducció de l’epidèmia ponderada setmanalment, a 1 o per sota d’1. Les vacunes van arribant i la incidència de covid-19 a les residències ha baixat moltíssim. I el dia 14, els vots a partits independentistes van superar el 50%.

Recordo el  mes de febrer de 1974, amb Franco viu, com el del 0-5 del Barça a camp del Madrid. Estudiava medicina i vaig baixar amb tren a Barcelona, com cada diumenge,  per veure el partit en un bar. Un cop va acabar, es va produir una gran manifestació espontània –no hi havia mòbils– a la plaça de Catalunya i al carrer de Pelai, cridant visca el Barça i visca Catalunya. Els grisos, tots del Realísimo, van sortir a reprimir-la com bojos a cops de porra, trencant braços i ferint tothom qui trobaven. Un altre febrer que recordo bé va ser el 23 F del 1981. Era a quiròfan quan es va produir l’assalt dels guàrdies civils a les Corts espanyoles. Aquella nit va ser d’insomni.

El febrer d’enguany el marca les eleccions convocades pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Les del desembre de 2017 les va convocar un tal M. Rajoy. Les dues pensades des de Madrid per prendre la  Generalitat a la voluntat del poble català, majoritàriament a favor de l’amnistia i d’un referèndum acceptat per tothom per decidir el futur del nostre poble. Independentment de la participació, ha quedat clar que la voluntat majoritària del poble català és aquesta: amnistia i referèndum. Com més tardin a acceptar-ho a Madrid, les forces democràtiques catalanes ho aniran repetint una i altra vegada, i la democràcia al regne d’Espanya serà cada cop més i més qüestionada. Llibertat Pablo Hasél!
Arxivat a:
Opinió




Participació