EDITORIAL

​L’alternativa a no passar per l’adreçador

Per als profans en la matèria, podríem dir que la tecnologia de les cadenes de blocs (blockchain) faciliten l’aposta pels productes i els teixits empresarials de proximitat. Les compres i serveis de km0, si es vol.

per El Pou, 9 de febrer de 2021 a les 10:25 |
Il·lustració: Jaume Gubianas i Carles Claret.
Aquesta informació es va publicar originalment el 9 de febrer de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Aquest canvi de filosofia –que porta associat un canvi de mentalitat i de principis– té un objectiu irrefutable: eliminar intermediaris. Aconseguir-ho suprimeix marges comercials (de benefici per als que són part de la baula de distribució) però, alhora, de beneficis per als petits productors i per al client final. En aquest sentit, el desenvolupament tecnològic i la globalització, si bé és veritat que, per una banda, han convertit en monstres empreses com Amazon i fa por pensar què en saben, de nosaltres, les empreses que ens bombardegen amb ofertes disparades sobre un punt de mira sensible, per altra banda, faciliten la connexió i el desenvolupament, a través de la xarxa, d’intercanvis de caràcter local que van de l’agricultor, l’elaborador, l’artesà o el professional hiperespecialitzat amb els clients potencials. Tot plegat de manera ràpida,  eficient i, com llegireu al reportatge central, segura. La connectivitat, al capdavall, és una arma de dobla tall, pot enganxar-nos a les compres en línia i a la comoditat de les app bancàries i de serveis, però, com sempre, pot generar poderoses alternatives que discorren per la tangent, al marge del tempo que marquen les grans corporacions, les entitats financeres i els poders fàctics del món on vivim.

Per altra banda, des que l’any 1971 el president dels Estats Units Ricard Nixon va dinamitar el patró de l’or, és a dir, la fixació de cada unitat monetària en equivalència amb una quantitat concreta del valuós metall, els mercats, inversions i intercanvis comercials basats en divises van canviar de paradigma. Les revaloritzacions o devaluacions de les monedes no depenen pas d’un referent d’equiparació comú, sinó de les capacitats dels estats i dels bancs nacionals d’imprimir més o menys bitllets i posar-los en circulació. I d’aquí... a l’abisme i els deutes eterns. L’aparició de les criptomonedes, en essència, és la voluntat de recuperació d’un patró monetari global en què, com en el cas del blockchain, idealment, s’eliminin interessos espuris i especulacions i l’ús, per exemple, dels bitcoins per pagar, sigui la manera més propera a l’economia de troc, obtenint el benefici més just en l’interncanvi o compravenda. Però l’ús d’aquests mecanismes d’alta sofisticació tecnològica ha d’afrontar dos reptes. El principal, el de garantir un blindatge i seguretat prou fiables tant per qui compra com per qui ven. I, segonament, presentar-se com una alternativa sòlida que eviti els atacs constants del poder establert que estén els tentacles a partir de monopolis, grups de pressió política, mitjans de comunicació, fons d’inversió, bancs cada dia més globals però menys humans, especulacions i un afany irrefrenable per fer passar tot i tothom per l’adreçador.     


Aquest és l'Editorial de la revista El Pou de la gallina del mes de febrer de 2021. A la venda a tots els quioscos i llibreries manresanes a partir del dia 4 de febrer.
 
Participació